EL CAP ALS NÚVOLS

CORMAND, Bernat. El cap als núvols

L’Altra Tribu, 2021.

ISBN: 9788412312317

Filòleg, escriptor, il·lustrador i director de la revista Faristol, Bernat Cormand ens llega una novel·la editada per L’Altra Tribu, fidel a l’estil de la seva obra il·lustrada: tendra i emotiva, elegant i sòbria, senzilla i complexa alhora. El cap als núvols relata una història sobre el primer amor de la vida, pur i dolç, entre l’Elies i en Tomàs. La novel·la visibilitza l’amor LGTBQ+ a través d’una literatura de qualitat, com tota l’obra que va publicar l’autor. Ens parla de l’amor, però també de l’amistat, la família i la diversitat, la por a la diferència i la incomprensió. Un retrat de l’amor a la preadolescència, narrat a partir de les diferents veus (i dels silencis) dels personatges, amb una cadència i una fluïdesa delicades com els núvols que passen tranquils pel cel. L’autor mesura perfectament què vol explicar i què no; no sobra ni manca cap paraula. Tot i que algunes il·lustracions a llapis, fragments i detalls de vida il·luminen el contingut de la novel·la, el pes narratiu correspon al text. L’estructura i el ritme acompanyen el viatge dels lectors, oferint una guia considerada, respectuosa i discreta. L’edició acurada acompanya el contingut com es mereix; destaquen la coberta, suau però sòlida, i la maquetació, amb una tipografia molt ben triada que facilita la lectura.

Aquesta és la crítica més difícil que he escrit mai, perquè l’autor ens ha deixat recentment. Quan els lectors llegeixin aquesta novel·la, aixecaran la mirada al cel, la passejaran pels núvols que el travessen, i potser veuran la immensitat de l’amor de l’Elies i en Tomàs. I les persones que van tenir la sort de conèixer en Bernat Cormand potser també veuran als núvols els milions de gotes que els conformen i que esdevenen la infinitat de records bonics que tenen d’ell, del temps i l’obra que generosament ens va regalar.

Perdona’m, Bernat, si no l’he encertat amb les paraules. M’hauria agradat escriure la crítica més bonica del món per a tu. Però permete’m que ho repeteixi (i sé que no t’agradaria la redundància ni l’excusa, així que m’hauràs de perdonar un segon cop), és que aquesta és la crítica més difícil que he escrit mai. Gràcies per l’obra que ens deixes, que ens amara l’ànima de vida, amor i literatura.

Bon viatge, Bernat.

Júlia Baena -Faristol-