Jo Llibre, 2018.
ISBN: 9788416661794
Després d’haver llegit els dos primers volums de la trilogia La llum d’Artús de Raimon Portell i la primera entrega d’El món fosc. Talps, de Jordi de Manuel, el qui signa aquestes línies s’ha reconciliat amb la ficció distòpica, sobretot després d’acabar una mica fart d'Els jocs de la fam (noteu el joc de paraules). Amb el doble d’autoritat (la de científic de formació i la d’autor consolidat), Jordi de Manuel estableix les bases d’un relat heroic potent que implica i neguiteja el lector a parts iguals des del començament. Dit això, a partir d’ara aclareixo, com quan es fa la crítica d’una sèrie televisiva, que n’avanço continguts. Els temuts spoilers. En un futur proper, una catàstrofe global delmarà la humanitat. Per garantir la supervivència de l’espècie s’establiran tres grups: els qui viuran en una estació orbital, els qui romandran a la superfície (que seran postcatalans) i els qui viuran a les profunditats del planeta. Aparentment els vincles entre tots tres nuclis es perdran. Provinents en concret del centre de la Terra, sis adolescents escollits per la seva genètica i guiats per un robot duran a terme un viatge invers al que coneixem gràcies a la fantasia de Jules Verne. I amb idèntica sorpresa en reconèixer conceptes com ara «cel», «dia», «nit»... El bon ofici de l’autor es manifesta, com apuntàvem, a l’hora de dotar de coherència científica la seva imaginació, desbordant i vigorosa, i també mitjançant la riquesa de matisos que presenten els personatges. I com no podia ser de cap altra manera, en tancar les pàgines d’aquesta magnífica novel·la el lector se sent una mica buit, com qui espera amb candeletes la següent temporada de la seva sèrie.
Joan Bustos -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada