divendres, 25 de juny del 2010

MISTRAL


SOBRINO, Javier. Mistral. Barcelona : Destino, 2003.
ISBN 8497089359

Segons ens diu el diccionari, el mistral és un vent violent i sec, entre ponent i tramuntana. Pel contrari, aquest Mistral, tercer llibre il·lustrat per a nens de Javier Sobrino després d'Aldebarán i Me gusta, sembla més una suau brisa, càlida i reconfortant. Com és habitual en l'autor, la seva escriptura està formada de paraules amb aire de poesia que tracen el seu recorregut pels sentiments d'uns protagonistes amb els que no és difícil identificar-s'hi. Són els nens que experimenten la sorpresa davant el món que els envolta, nens vulnerables davant l'adversitat que, amb l'ajuda dels éssers propers, aconsegueixen arribar a comprendre per tal d'endinsar-se en el difícil camí del creixement.
Mistral és una nena tant curiosa i entusiasta com qualsevol altra, amb "una piga fosca i gran en el cantó esquerra de la cara". Quan la seva família es trasllada a viure a Sant Martí, intentarà ocultar amb el cabell la taca als altres. Però els companys acabaran per descobrir-la, el que desperta curiositat, mofa i incomprensió. Mistral es sent observada, trista i sola. Fins que troba e l'amistat d'un company d'escola, un nen en un altre sentit igualment diferent i que és el narrador de la història. El llibre finalitza amb una escena en al què Mistral es recull el cabell en una cua que mostra per complet el seu rostre i, amb ell, la piga que el distingueix; tot un símbol d'acceptació d'ella mateixa.
Gabriela Rubio utilitza un traç vigorós de línia gruixuda i molt elemental que es combina amb un cromatisme intens i variat, tant com els colors que adornen les ales de les papallones, totes elles diverses, totes formoses.

D.G.V.
[Revista Peonza]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada