BiraBiro,
2023.
ISBN:
9788412750201
Aquest
àlbum exposa de manera molt clara, directa i sense embuts un tema molt delicat,
el de la mort. Tal com deixa endevinar el títol, qui ha mort no és una
persona, sinó un ocellet. I també són ocells tota la resta de personatges que
coprotagonitzen aquest relat breu, dialogant entre si, amb les frases més
usuals i quotidianes que es fan servir davant aquest fet: «L’Ocellet s’ha mort»
«Què dius ara?» «De debò?» Cal agrair a la traductora d’aquest relat neerlandès
l’excel·lent tasca per reproduir el nostre llenguatge més col·loquial, que és
un dels trumfos d’aquesta publicació. Aquests diàlegs haurien pogut anar dins
de bafarades, com en el còmic, però els autors han optat per deixar-los lliures
sobre el fons clar de les pàgines a la manera que ho feia Gabrielle Vincent.
Les
il·lustracions, amb tècnica mixta digital i un equilibrat ús del collage, el
fons i la figura, són una mica esperpèntiques, així com cal per sentir-nos
retratats en el conjunt dels personatges, tots ocells, i per cap en concret.
Algunes, des de les guardes, van a tota plana i a sang, sense mots. D’altres
són mínimament avinyetades o en bandes. I n’hi ha que marquen un requadre sobre
el fons blanc.
La
narració transcorre tota en un dia, i va des de l’anunci de la defunció fins a
l’enterrament i la cerimònia de comiat, amb el subsegüent àpat per reconfortar
els qui es queden: «Encara estic bastant trist» «Jo també, perquè l’Ocellet se
n’ha anat per sempre» «Però al nostre cap encara hi és».
És
aquesta naturalitat, aquesta fidelitat als sentiments que succeeixen la mort,
aquesta manca de metàfores sobre el més enllà, el cel i les tòpiques estrelles
que brillen per nosaltres, el que fa d’aquest àlbum una obra molt recomanable.
Teresa Duran Armengol -Faristol-
