dilluns, 11 de novembre del 2024

OLORAR: AROMES, ESSÈNCIES, PUDORS I PESTILÈNCIES

PÁRAMO, Berta. Olorar: aromes, essències, pudors i pestilències

CSIC, 2023.

ISBN: 9788419889119

Olorar és el primer títol de «Ments Curioses, Curioses Ments», la nova col·lecció que ha engegat Zahorí juntament amb l’editorial científica del CSIC. Com s’explica al web de Zahorí, aquesta iniciativa té com a objectiu «presentar continguts i coneixements sobre la ciència i la tecnologia de manera propera, amena, atractiva i adaptada als coneixements i les preferències dels infants de les edats indicades», i si més no en el títol inaugural podem afirmar que ho ha aconseguit.

Amb el subtítol «Aromes, essències, pudors i pestilències», el petit i manejable volum (13 per 21,5 cm) de 48 pàgines està dedicat a l’acte d’olorar, que ni més ni menys ens connecta «íntimament amb l’univers i la història». Berta Páramo, amb la seva eficaç combinació d’humor i coneixement científic, aporta dades que desperten la curiositat i la sorpresa del lector, com ara la possibilitat d’inspirar molècules que fa milions d’anys que circulen —el pet d’un dinosaure—; el fet que cada humà té una petjada olfactiva única —que canvia quan emmalaltim—; les alteracions d’aquest sentit com l’anòsmia —incapacitat per olorar— o la cacòsmia —percepció imaginària de pudors—, o com es formen les olors, com les percep el nostre nas i com arriben fins al cervell, un procés en què també participa la genètica a l’hora de decidir si una olor és bona o dolenta. El llibre conté, a més, informació històrica i literària —Proust i la magdalena sucada en te, per descomptat— i es clou amb la biografia de la «ment curiosa que ens inspira», Laura López-Mascaraque, que ha assessorat Páramo en el vessant científic.

Els textos, si bé inclouen algun terme científic necessari, estan escrits de manera planera, i s’adrecen al lector en segona persona del singular, animant-lo a experimentar amb les olors de l’entorn.

Malgrat les dimensions reduïdes —o potser precisament per això—, el volum destaca gràcies al disseny de la col·lecció. El grafisme interior, també a càrrec de Páramo, destaca per la composició diversa de les dobles pàgines —cal aturar-se també a les guardes—, amb predominança de la il·lustració i els gràfics, i textos breus en dos cossos de lletra diferents per distingir sengles jerarquies d’informació.

Berta Páramo, responsable del text i de la il·lustració, ha publicat mitja dotzena de llibres de no-ficció amb Zahorí i Litera, sempre amb la voluntat d’abordar les matèries tractades des de punts insospitats. Certament, el sector dels llibres de coneixements està tan explotat des de fa anys que sembla impossible que se’n pugui sortir, però s’ha de dir que la manera en què endreça la informació, barreja disciplines i ho acompanya d’una il·lustració entre infogràfica i humorística resulta força original.

Àgata Losantos -Faristol-

dimecres, 30 d’octubre del 2024

KINTSUGI

 

WATANABE, Issa. Kintsugi

Libros del zorro rojo, 2023.

ISBN: 9788412635324

Després de Migrants (Premi Llibreter 2020), Issa Watanabe (Lima, 1980) publica Kintsugi, un llibre on manté la mateixa tècnica i el to intimista, i fins i tot un personatge: el conillet que mor a Migrants, que ara és protagonista. Amb aquesta obra, que va guanyar el premi a millor llibre de ficció dels Bologna Ragazzi de 2024, Watanabe culmina una recerca personal de fa més de deu anys, quan arran de la mort del seu pare l’autora rep alguns dels seus objectes personals. La resignificació dels objectes que ens sobreviuen commou l’autora i comença a dibuixar-los. Els pinta amb llapis aquarel·lables, però sense mullar, per aconseguir més força de color i textura, els retalla i els manipula sobre un fons negre digital.

Anys després, a partir d’un fet traumàtic personal, tots aquells esbossos i objectes dibuixats amb els anys prenen forma en Kintsugi, un llibre sense mots, però amb un títol i un poema final d’Emily Dickinson que ens donen pistes de la simbologia d’aquest viatge iniciàtic. Podem sumar-hi també altres textos que Watanabe cita en les seves entrevistes, fàcilment reconeixibles en les pàgines de Kintsugi: La tristeza de las cosas de María José Ferrada, Carta a una señorita en París de Julio Cortázar, Un gat en un pis buit de Wislawa Szymborska, i, sobretot, Una nena estira les estovalles, també de la poeta polonesa.

El títol Kintsugi, com explica l’editorial, fa referència a «l’art japonès de restaurar una peça de ceràmica trencada tot unint els fragments amb una barreja de resina i metalls nobles. Així neix un objecte nou, únic i irrepetible, les fractures del qual expliquen una història». I és a través d’un conillet a qui, de cop i volta, la vida se li esquerda que Watanabe ens parla d’acceptar la fragilitat i entomar la pèrdua, la caiguda i la curació.

L’autora insisteix que el seu llibre vol ser tan sols un disparador de converses, prou obert per deixar espai als lectors, i que el seu procés de treball és la recerca intuïtiva per explicar-se coses, buscant respostes, més que no pas un guió pensat i elaborat. Aquest fet em sembla molt important i aclaridor, perquè em fa pensar que els seus llibres demanen una lectura més propera a la poesia que no pas a la narrativitat de l’àlbum. També crec que és interessant recordar que, malgrat narrar des del silenci, Watanabe deixa clar que això no vol dir que el seu llibre sigui silenciós, tot al contrari. No sentiu el soroll de la trencadissa?

Glòria Gorchs -Faristol-

dimarts, 15 d’octubre del 2024

EL NINOT DE NEU

BRIGGS, Raymond. El ninot de neu

EntreDos, 2023.

El nen protagonista d’aquesta història es desperta content en veure que ha nevat durant la nit i surt ràpidament al jardí per construir un ninot de neu. Un barret, una bufanda i uns botons de carbó serviran per vestir-lo, una mandarina farà de nas, unes pedres d’ulls i tindrà un somriure dibuixat. Tot el dia el nen està pendent del seu ninot i a la nit decideix anar a visitar-lo. Quina sorpresa en veure que el ninot és viu! El convida a entrar a casa i recorren totes les habitacions. El nen, com a bon amfitrió, li mostra el funcionament de tot plegat (la xemeneia, els interruptors de la llum, l’aixeta de l’aigua, els fogons, el televisor, el frigorífic…). Després jugaran plegats al garatge i soparan al llum d’una espelma. Un cop recollits els plats, el ninot convida el nen a sortir al jardí. L’agafa de la mà i, després de prendre embranzida, tiren a volar. Sobrevolen paisatges nevats i ciutats i, abans que no surti el sol, tornen a casa. És hora de dormir i s’acomiaden amb una forta abraçada. L’endemà el nen corre cap al jardí per retrobar-se amb el seu amic, però a terra només hi ha el barret, la bufanda i els botons.

El ninot de neu és una història amable, una invitació a mirar el món amb curiositat i un cant a l’amistat en format de còmic sense paraules. És un títol ideal per iniciar-se en el món del còmic, ja que el relat gràfic és senzill i lineal i explica amb detall els esdeveniments (les el·lipsis són mínimes). Formalment està dividit en nombroses vinyetes que tenen la forma quadrada o allargada i creixen de mida fins a ocupar la doble pàgina, segons les necessitats narratives.

Aquesta nova edició commemora els 40 anys de la primera publicació. Amb una coberta «de luxe» amb un encuny que, en la nostra opinió, és gratuït, inclou una làmina de tirada reduïda i una carta de l’autor. A la carta, Briggs es pregunta si El ninot de neu viurà eternament com els grans clàssics de la literatura infantil de Beatrix Potter i Lewis Carroll. Crec respondre en nom de tots els lectors i mediadors LIJ que ens ocuparem que així sigui. Raymond, no et preocupis, no ens cansarem mai d’aquesta història que sempre recomanarem, no deixarem que aquest meravellós llibre es fongui com la neu!

Aprofitem aquest espai per recomanar també la versió cinematogràfica que va fer Diane Jackson el 1982, on es manté l’estil gràfic de l’original (il·lustracions fetes amb llapis de color) i s’afegeixen unes mínimes variacions argumentals (per cert, hi apareix David Bowie). Us assegurem que, després de mirar el curtmetratge, no podreu tornar a veure l’escena del vol sense taral·lejar: We're walking in the air | We're floating in the moonlit sky | The people far below are sleeping as we fly…

Emma Bosch -Faristol-