Club Editor, 2022.
ISBN: 9788473293648
La col·lecció «L’Amiga Imaginària» de Club Editor creix amb una nova
traducció publicada originàriament a Itàlia per Topipittori l’any 2012. Els
pans daurats de la velleta és un conte tradicional versionat per l’autora
italiana Annamaria Gozzi i il·lustrat per l’eivissenca Violeta Lópiz.
Són moltes les històries dins la rondallística que ens parlen del moment en
què la Mort es presenta a casa d’un personatge per emportar-se’l i aquest, a
base d’enganyifes, intenta evitar o endarrerir la partença. En aquest cas, la
Mort arriba a casa d’una vella dies abans de Nadal i se la troba atrafegada
preparant diferents dolços per les festes. Amb l’excusa que és l’única que en
coneix la recepta, la velleta convenç la Mort per ajornar la marxa. Fins a tres
vegades més viurem aquest estira-i-arronsa entre les dues velles dames, una
conscient que l’engany no durarà per sempre i l’altra deixant-se engalipar, amb
certa culpa, pels plaers terrenals.
La versió que en fan les autores és especialment interessant per la riquesa
del text, els matisos narratius centrats en el personatge de la Mort i en la
posada en escena de la il·lustradora. El text de Gozzi, així com la traducció
de Casassas, és molt detallista descrivint els sabors, les olors i les textures
de les menges exquisides. Aquest fet reforça l’argúcia de la velleta però
alhora posa l’accent dramàtic en la Mort, que ens desperta un seguit de
preguntes que generalment no plantegen altres versions del conte: menja la
Mort? Li agrada el dolç? Se sent sola? Podria fer-se amiga de la velleta? Què
en sap del Nadal?
Pel que fa a la part visual, l’autora s’allunya de la il·lustració
descriptiva potser més habitual en la rondallística, i opta per una posada en
escena simbòlica i poètica. Amb el predomini del blanc trencat de la pàgina i
llapis de color bàsicament vermell i negre, Violeta Lópiz crea escenes molt
despullades, que tot i la fredor que exigiria el tema desprenen més aviat pau i
serenor. No hi ha por, no hi ha neguit, sinó que en els gestos de la velleta
s’hi endevina acceptació. Fins i tot el personatge de la Mort, representat com
una mena de forat negre sense rostre, ens acaba resultant entranyable al
descobrir-ne la part més humana.
Glòria Gorchs -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada