EN CÀNDID I LA RESTA

PINTADERA, Fran. En Càndid i la resta.

Kalandraka, 2018.

ISBN: 9788416804627

En Càndid i la resta, guardonat amb el XI Premi Internacional Compostel·la, és un àlbum catàleg que presenta una sèrie de situacions-imatges que descriuen com se sent en Càndid, el protagonista, en relació amb els altres. Adjectius com exòtic, peculiar, extravagant, rar, estrafolari, singular, especial, incomprès, estrany... defineixen els seus sentiments, que el fan sentir-se diferent.
La diferència ens fa ser únics. Però volem ser diferents dels altres? De fet, tothom és igual en la seva diferència, oi? En Càndid i la resta és una paràbola il·lustrada per reflexionar sobre la construcció de la pròpia identitat i la necessitat (o no) de pertànyer a una comunitat.
«A en Càndid no li agrada ser el centre de les mirades. Ni tampoc semblar invisible.» És un personatge complex. Tots ho som. També el món en què vivim. Els autors aconsegueixen transmetre aquest complex missatge amb molta senzillesa, i és aquí on rau el poder d’aquest àlbum. Frases breus i imatges sintètiques que, en forma de metàfores visuals, expliquen i exemplifiquen les curtes frases de text d’una manera excel·lent. Aquest sintetisme en els canals textual i visual permet universalitzar un missatge que Kalandraka s’encarregarà de fer arribar al món, ja que ha traduït el llibre –originàriament en castellà– a sis llengües més.
El missatge promou la reflexió i convida el lector a continuar la història, que no acaba amb en Càndid, ja que al final del llibre se’ns presenta un nou personatge, en Fidel. S’intueix, així, una «repetició» de la trama, ja que ell tampoc és com la resta. I nosaltres, ho som? Per què no intentem il·lustrar les nostres diferències i semblances i deixem que siguin les imatges les que parlin de nosaltres, com ho fa Inaraja? Ja tinc ganes de portar el llibre a l’aula!

Emma Bosch. Faristol

GOTETA

JOIRE, Stépahnie. Goteta

Joventut, 2018.

ISBN: 9788426145352

Aquest àlbum narra el viatge d’una goteta que, en caure d’un núvol, balla, fa giravolts i llisca per diferents objectes i personatges damunt la terra, fins que el corrent d’un rierol se l’emporta mar enllà. Amb la calor abrasadora la goteta s’evapora i torna cap al cel, on tot havia començat.

L’obra Goteta té molts encerts: un text altament rítmic i musical en vers, obra de l’escriptora, compositora i violinista Stéphanie Joire; un format al servei del sentit, en aquest cas amb un desplegable en acordió (leporello) que mostra el cicle de l’aigua; unes il·lustracions plenes de color i amb un grafisme que recorda les avantguardes dels anys trenta, i una estructura cíclica d’acord amb el tema tractat, de manera que en desplegar els més de sis metres d’aquest llibre la primera i l’última pàgina s’uneixen per tancar l’inici i la fi d’aquesta història on les paraules esdevenen una dansa, i els personatges, objectes inanimats.

El llibre permet diverses lectures: es pot llegir com un àlbum, com un itinerari visual circular o bé com un kamishibai. La claredat científica pròpia d'un llibre de coneixements es complementa amb una exquisidesa artística que la fan una peça altament recomanable per a les primeres edats. De fet, a França des de la seva aparició el 2016 es fan nombrosos tallers i lectures d’aquest àlbum en escoles d'Educació Infantil. Enhorabona a l'editorial Joventut per haver fet possible aquesta traducció al català, malgrat algun petit error ortotipogràfic.

Cristina Correro. Faristol

SOTA LES ONADES

MARTÍ, Meritxell. Sota les onades.

Flamboyant, 2019.

ISBN: 9788417749057

No hi ha cap mena de dubte: Sota les onades és un àlbum, perquè explica una història i aquesta es narra essencialment amb els recursos del llenguatge visual. Perquè les imatges són imprescindibles per entendre la narració.

Sota les onades és un molt bon àlbum. Les poques paraules que hi apareixen són uns diàlegs puntuals, precisos. L’absència d’una veu narrativa permet al lector viure les escenes com un espectador i, gràcies a la composició de les imatges, des del punt de vista dels tres protagonistes. Els autors marquen molt bé el ritme de lectura i dirigeixen magníficament la nostra mirada. Juguen perfectament amb la seqüenciació de les escenes (ara a doble plana, ara en pàgines simples, ara en vinyetes), amb els plans i les perspectives. Per comprovar-ho, us proposem que llegiu l’àlbum com si fóssiu càmeres cinematogràfiques, que intenteu identificar-ne la col·locació i seguiu el ritme, ara accelerat, ara pausat, amb què es gravaria l’acció.

La història que narren Martí i Salomó és molt completa i proporciona moments de tot tipus: alegres, tristos, inquietants, sorprenents, terribles, tendres... No desvelarem aquí ni el tema ni l’argument, i tampoc parlarem dels diferents debats que pot obrir, perquè són molts. Però us recomanem que primer el llegiu sols i després compartiu amb altres el perquè de cada paraula, de cada actitud, de cada objecte, de cada emoció que provoca.

Per cert, dir que un llibre és un àlbum no implica que sigui una «obra valuosa». Simplement, és descriure’l com una modalitat de llibre. A Catalunya se’n fan pocs, d’àlbums. Abunden els relats il·lustrats, i això no s’ha d’entendre tampoc com un «adjectiu qualificatiu despectiu». Els que estimem les narracions visuals ens alegrem de tenir un àlbum com aquest, de qualitat i fet a casa.

Emma Bosch. Faristol