NECESSITO UNA ABRAÇADA

BLABEY, Aaron. Necessito una abraçada

Barcanova, 2018.

ISBN: 9788448946692

Un porc espí pot espantar fins i tot els animals més grans. En aquest llibre gràfic, un ós i un cérvol, juntament amb un petit conill, fugen quan senten vuit paraules simples i el seu nom: “Necessito una abraçada. M’abraces? ” Mentre fugen, cadascun pronuncia una negativa definitiva. L’estructura repetitiva dóna a Blabey moltes oportunitats d’humor, perquè tots els animals responen a la pregunta amb una expressió estranya de pànic. Cada animal pren un moment per reflexionar sobre la petició i els dibuixos són prou matisats perquè els lectors puguin veure que les criatures reaccionen amb ansietat o, a vegades, amb una mirada de pànic. La història és una mena de faula sobre la tolerància. Resulta que un porc espí pot donar perfectament una abraçada quan les seves punxes estan planes i relaxades, però ningú no es queda prou temps per descobrir-ho, excepte un animal que té les seves mateixes experiències amb la intolerància: una serp. És una història commovedora, malgrat que el clímax pot confondre a alguns lectors quan intenten esbrinar la mecànica precisa de l’abraçada.

https://www.kirkusreviews.com/book-reviews/aaron-blabey/i-need-a-hug

TELMA L'UNICORN

BLABEY, Aaron. Telma l'unicorn

Barcanova, 2018. 

ISBN: 9788448942755

Els somnis de vegades es fan realitat i llavors ens compliquen la vida, així que a veure què demanem i que no ens passi com a la Telma.

Telma és un quadrúpede grasset, pelut, amb peülles i un somni que la fa passar les nits en blanc, vol ser un unicorn.

El seu amic Otis, semblant a ella, la considera bella i perfecta, però ella no ho creu, ella somia amb ser esvelta, estilitzada, estilosa i sobre tot tenir un corn al seu front; així que no fa cas al seu amic i continua en la seva recerca de la felicitat.

Un dia es troba una pastanaga, se la nua al  front i es posa a passejar, un camioner que circula per allí es queda tan astorat de veure semblant criatura que volca el seu camió carregat de purpurina i pintura rosa, i Telma rep un bany de ambdues matèries i es transforma en un unicorn rosa. Ja és més feliç que ningú.

I la vida li canvia, és clar, no és el mateix ser un ésser normal i corrent, que una supermegaestrella estimada per tots i odiada per altres.

Telma gaudeix de la seva nova vida lluny del prat on pastava, es sent important, coneix gent interessant, es vesteix amb més glamur, gaudeix de riquesa i fans però no tot és de color de rosa en la seva nova vida.

Al final aprèn una important lliçó i reconeix que vol viure amb el seu amic Otis al camp i menjar pastanagues i, com a molt, recordar que la seva aventura fou divertida i prou.

Divertida història la d’aquest ésser que no es sent a gust amb el seu cos i anhela canviar-se fins que compren que la felicitat no te la dona una aparença perfecta sinó una vida tranquil·la amb els teus éssers estimats, que t’accepten com ets sense més.

És una obra d’aprenentatge on Telma madura al llarg de les pàgines i es transforma en millor persona tocant de peus a terra i deixant de costat els somnis de grandesa.

Les il·lustracions ens mostren uns personatges entranyables, plens de vida i expressivitat. Ja sigui de tristesa quan somia en canviar de cos, d’alegria quan ho aconsegueix, de gran satisfacció quan és una estrella famosa i de pena quan veu en el que s’ha convertit.

José R. Cortés Criado.

http://unabrazolector.blogspot.com

ELS DIMARTS, EL MEU TIET I ELS EXTRATERRESTRES

MICALÓ REBAQUE, Dídac. Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres

Tramuntana, 2016.

ISBN: 9788416578030

Hi ha temes especialment difícils d’explicar als xiquets, i l’assumpte que tracta Els dimarts, el meu tiet i els extraterrestres n’és un: el trastorn bipolar. L’obra, concebuda amb una intenció pedagògica concreta –aproximar aquesta malaltia mental als nens–, té l’encert de no amagar dues actituds simptomàtiques de les persones que la pateixen: un excés d’extraversió, que pot arribar a fer por i a espantar els altres, i la depressió, que sovint els confina al llit i els aïlla de la resta del món. És precisament en l’escena de l’extraversió quan es percep una cura especial en el joc entre text i imatges, ja que en cap moment s’esmenta la reacció dels desconeguts, sinó que són les il·lustracions les que delicadament, sense estridències, evidencien l’estranyesa de la mirada aliena –una mare agafa la seua filleta, en un gest de protecció– davant les excentricitats del tiet del protagonista. També el símbol de l’extraterrestre en una nau espacial on ningú no pot entrar és especialment adient: «enfilat sobre el banc del parc, el meu tiet ja no sembla més el meu tiet».

Narrat en primera persona pel nebot del malalt, l’àlbum conclou amb unes fitxes pedagògiques, de Francesc Colom, per a xiquets i per a adults; entenem que, davant qüestions tan complexes, es caiga en la temptació de guiar els lectors, però, al nostre parer, hauria estat millor oferir les propostes com una separata, ja que l’obra és suficientment clara i explícita per defensar-se tota sola.

Arantxa Bea

Revista Faristol