22 HUÉRFANOS

VELDKAMP, Tjibbe. 22 huérfanos. México D.F : Fondo de Cultura Económica, 2000.

ISBN 9681662911

Es tracta d'un àlbum que desenvolupa, amb gran sentit de l'humor i un punt de vista molt poc políticament correcte, el possible conflicte entre la necessitat que té un nen de jugar i la conveniència de certa disciplina imposada pels adults.

Els vint-i-dos nens d'un orfenat -entre els que es pot reconèixer a personatges com Mowgli, Ventafocs, Pipa, Oliver Twist, Batman i un elefant que recorda a Elmer- no tenen joguines però sí imaginació, i s'ho passen d'allò més bé inventant formes, de vegades una mica arriscades, de divertir-se. Fins que arriba una directora massa rígida que prefereix la seguretat de l'avorriment al perill de la llibertat: tots al llit. Però el nen és un triomfador, i sempre sap cercar solucions. En aquest cas consisteix, mitjançant una enginyosa i divertida broma, que l'adult recordi la seva infància i es faci còmplice dels seus jocs.

Les il·lustracions de Hopman, perfectament adequades a la comicitat de la peripècia, són de traços àgils, colors matissats i ben seqüenciades, de manera que pot entendre's el nucli de la història sense necessitat del text. Recorden a Quentin Blake. Hopman, artista holandès va obtenir el premi Pincel de Plata per aquest llibre.

En definitiva, àlbum recomanable per a primers lectors, molt divertit i no exempt de qualitat artística, tant en la ironia del text, impecable, com en les provocadores imatges.

Pepe Morán

[Especialista i crític de literatura infantil]

LA VENTAFOCS

JANÉ, Albert / FORESTIER, Isabelle. La Ventafocs. Barcelona : Cercle de Lectors [etc.], 2002.

ISBN 8422692163

Aquesta nova Ventafocs és una luxosa edició de gran format.

La història que realitza Isabelle Forestier és al vegada clàssica, actual, moderna i futurista. Clàssica, per la creació dels personatges, amb trets propers a la bellesa i on el grotesc i el lleig no tenen cabuda. Així mateix, aconsegueix crear amb les expressions dels protagonistes una evolució dels sentiments basats en la història: pena i desemparament al principi, il·lusió, decepció i alegria al final. Aconsegueix actualitzar el conte i situar-lo als nostres dies amb petits objectes que apareixen a les il·lustracions, com un rellotge digital o una taula de planxar. La modernitat li dóna Isabelle amb els vestits i els pentinats femenins; veure aquest conte és com estar davant una desfilada de moda en una passarel·la. També els rellotges i les làmpades contribueixen a donar aquesta sensació. El futurisme l'aporta la carrossa amb la que Ventafocs va al ball i un element emblemàtic: les sabates de cristall.

La il·lustradora francesa crea una història de personatges, on els ambients (palau, casa, fons) no tenen importància i centra tota la seva atenció en els protagonistes que elabora mitjançant un esplèndid domini del dibuix. El color, aplicat amb pastel, dóna relleu al caràcter vaporós de cadascuna de les imatges.

Revista Peonza

EL PETIT POLZET

JANÉ, Albert. El Petit Polzet. Barcelona : Cercle de Lectors [etc.], 2002.

ISBN 8422692112

Premi al Llibre Millor Editat de l'any 2002 en la categoria infantil i juvenil, concedit pel Ministeri de Cultura. Forma part d'una col·lecció de contes clàssics il·lustrats dels germans Grimm i de Perrault, publicat per Aura Comunicació i que presenta el segell d'exquisida qualitat formal i de continguts que caracteritza tots els projectes de l'editorial des de fa anys. Estem davant una sèrie de llibre de gran format en cartoné i lloms en tela, amb un exel·lent disseny gràfic que inclou imatges a color a doble pàgina, una curosa tipografia i nombrosos detalls de bon gust. La nòmina d'artistes col·laboradors es representativa de la millor il·lustració espanyola actual i incorpora una presència de fora de les nostres fronteres (la francesa Isabelle Forrestier).

Aquest Polzet proposa una versió directament inspirada en l'original de Perrault que, contràriament a tantes adaptacions reduccionistes i ensucrades del conte, no eludeix els elements més polèmics, fins i tot inclou la moralina final. Miguel Ángel Pacheco ofereix una interpretació del conte que apareix davant del lector amb la frescor i l'originalitat d'una primera mirada sobre aquest clàssic. La seva visió, que es manté al marge de les truculències, resulta per moments torbadora, irònica i fins obertament humorística. Les botes de set llegües es presenten en una clau industrial; l'ogre, que té l'aspecte d'un dictador militar sudamericà, recorda al Frankenstein de la versió cinematogràfica de Kenneth Branagh; i la resta de personatges mostren un aspecte més ajustat al tradicional. La imatge final (una il·lustració a doble pàgina, quasi de mida pòster) resulta antològica: un retrat de família adinerada (amb baldufa inclosa), d'aires anys vint sobre fons del Taj Mahal. Un llibre que apel·la al gaudi de la intel·ligència i dels sentits.

D.G.V.

[Revista Peonza]

RIS, RAS

MOSS, Miriam. Ris, ras. Barcelona : Serres, cop. 2001.

ISBN 8484880397

"Ris, ras, sóc un poll sense nom. Ris, ras, m'agrada pessigar. Ris, ras, la mestra es rasca i es rasca. Ris, ras, poso ous aquí i allà". Aquesta és la cançó que canta el primer poll que entra a la classe de la senyoreta Calipso. Ris, ras és un atractiu àlbum que narra el procés que va des de l'entrada del poll en una aula, passant per l'escampada d'ous en caps d'alumnes i de profesora, fins a la seva eliminació, amb altres ingredients singulars i interessants.

Ris, ras no és un llibre per a infants innovador, ni tampoc tan original en el plantejament com ¡Devolvedme mis piojos!, ni d'aquells que passarà a la història i esdevindrà un model, però sí que és un conte ben narrat, senzill, sense pretensions i simpàtic.

Es fa llegir amb ganes, però sobretot es fa observar amb atenció. Destaquen especialment els punts de vista de les il·lustracions, alguns enfocats de de la perspectiva del poll que arriba a la classe, amb excel·lents "picats" sobre un aula molt actual i multiètincia, i sobre els caps dels alumnes. L'estil de les il·lustracions és originla, desenfadat i un pèl surrealista, amb figures estàtiques i expressions ingènues. Un àlbum interessant que ens pot fer riure i treu-hi tot el ferro i tota la picoar que pugui contenir.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

ANGELINA BALLARINA

HOLABIRD, Katharine. Angelina ballarina. Barcelona: Elfons, 2004.

ISBN 8484231550

L'Angelina és una rateta que el que més desitja entre totes les coses és ser ballarina. Per aquest motiu es passa tot el dia bellugant-se i ballant sense pensar en fer res més. Els seus pares, ben amoïnats, finalment trogen la solució per al problema: assistir a classes de ballet.

Es tracta d'un àlbum molt dolç amb una història en la que més d'un menut si pot sentir identifidat quan no se sent comprès per la gent que l'envolota i més d'un gran pot reflexionar en el fet que sempre es pot trobar alguna solució als comportament, aparentment, més irrackonals dels petits.

Il·lustracions molt abundant, riques en detalls i ben integrades dins el text.

Elena Rams Rams

[Biblioteca Mercè Rodoreda. Castell-Platja d'Aro]

LA LOLA AMB ALES

DUNBAR, Polly. La Lola amb ales. Barcelona : Serres, cop. 2004.

ISBN 8484881539

Lola està sola, es sent trista i tot li sembla gris, menys l'alegre quadre de la seva habitació plena de bells i exòtics ocells de molts colors. Pensa que aquest seria un bon lloc per a viure. Això l'anima i es posa un barret de color verd, però encara ho veu tot de gris, per la qual cosa continua vestint-se de color: mitges grogues, sabates blaves, vestit rosa, vermell als llavis, pintures de colors a la cara i ratlles als braços. Així li marxa la tristesa i al seu voltant gira un munt de colors, bombolles, estels i taques, i després dos formoses ales la transporten a l'idíl·lic quadre. La fantasia i el color són un camí per al canvi d'ànim, però la brillant explosió no treu la tornada a la realitat i a la tasca de recollir l'utilitzat.

Il·lustració alegre i colorista, de fons neutres i emmarcats que, a través de la figura de la Lola, es desborden en múltiples colors i, ja amb ella dins del quadre, les pàgines s'omplen de color i moviment.

Francisca Santacana Guillén

[Asociació Andersen]

FREDERICK

LIONNI, Leo. Frederick. 
Kalandraka, 2006.

ISBN 8493375918

Lionni, en aquest àlbum ja clàssic, s'inspira en la fàbula de la cigala i la formiga, transformant-la i enriquint-la de continguts moderns, com l'aceptació del diferent i de la pròpia identitat.

Una família de ratolins emmagatzema aliments per a l'hivern. Frederik, un ratolí contemplatiu i aparentment gandul, sembla que no col·labora. Però quan arriba l'hivern, llarg i avorrit, i s'acaben les provisions, Frederik dóna a la resta el que ha guardat per a aquests moments: raigs de sol, colors i paraules. El petit Frederik és un poeta.

L'autor introdueix les tècniques del collage i la monotipia, tant del gust dels nens, i resol gràficament el conte amb sobrietat a través de senzills recursos, com diferenciar a Frederik (l'únic que té nom) dels altres ratolins a través de mirades, gestos i la seva posició a la pàgina.

Revista Babar

EL GRAN ÓS QUE ES VA EMPASSAR UNA MOSCA

PHILLIPS, Trish. El Gran ós que es va empassar una mosca. Barcelona : Combel, 2007.

ISBN 978849825196-6

Un ós surt de cacera per trobar alguna cosa per menjar, però la tasca serà difícil de dur a terme. Història encadenada que comença amb la mosca que es vol empassar l'ós però abans arriba el cuc de terra i després l'ocell i el gat fins arribar a l'animal més gran que serà l'últim a qui clavarà la mossegada a tots. El llibre és en format desplegable (pop-up) i n'és destacable la imatge de la gran boca de l'ós amb els animals dintre seu i que, amb la tècnica del desplegable, ens ofereix aquesta visió en relleu d'un dins de l'altre, del més gran al més petit.

Oblit Baseiria Virgili

[ClijCAT. Revista Faristol]

ME GUSTA

SOBRINO, Javier. Me gusta. Madrid: Kókinos, 2002.

ISBN 8488342357

A l'igual que el seu anterior llibre Aldebarán, aquest segon llibre de Javier Sobrino és , abans que res, una evocació de les sensacions i emocions de la infància. L'autor gira la seva mirada sobre aquest edat en què el món s'ofereix generós a la interminable exploració, quan tot és possible i el temps sol es conjuga en present. Del retrobament amb aquest ahir de perfils borrosos com en un somni, extrau un grapat d'impressions curosament escollides que remeten a moments fugissers de plenitud i benestar. Els nens protagonistes troben una serena felicitat en el joc, en el contacte amb la natura, en la presència amiga dels altres, en l'exercici de la imaginació: "M'agrada dormir...bressolat pels estels i amb la meva cara prop teu". Tot apel·la en aquest llibre als sentits; des del sonor contingut dels seus breus texts rimats fins a les il·lustracions que, en el seu esbós, dibuixen volums i traslladen el gest del llapis de Noemí Villamuza. L'acurada edició, tapa dura i gran format, reforcen la intensitat d'unes imatges que es desplegen sobre la generosa doble pàgina fins traspassar-la. Són figures compactes que destaquen els seus perfils molt definits sobre el fons del paper i que incorporen el to poètic i delicat del text.

Després de tancar el llibre, al lector se li obre una fulla en blanc immensa com el cel sobre la què escriure i dibuixar tot allò del que pugui afirmar: M'agrada.

D.G.V.

LA MUJER QUE COCINABA PALABRAS

GONZÁLEZ VILAR, Catalina. La Mujer que cocinaba palabras. Madrid : Anaya, 2003.

ISBN 8466727264

Un àlbum que crida l'atenció sobre les paraules i la seva sonoritat. Una dona viu envoltada de paraules: les estovalles, els llençols i tovallons de la seva casa destil·len paraules. La dona les cuina, les consumeix, es dutxa i s'escalfa amb elles i també rega les seves plantes que, en lloc de fruits donen refranys. El text consisteix en una enumeració en la què un motiu fantàstic, les paraules com a objectes, és el punt de partida per cridar l'atenció sobre l'aspecte material de les paraules: paraules en totes les seves formes; soles i enllaçades com embarbussaments, novel·les o contes. Paraules que s'assaboreixen,s 'amassen i es cuinen "La dona que menjava paraules fregides, xamuscades, crues i també a la planxa, bullides..."

Aquestes paraules manuscrites en una tipografia angulosa, a l'integrar-se a la gràfica, funcionen com a elements il·lustratius que es materialitzen com so i imatge, invitant el lector a apropar-se de forma lliure i descontextualitzada a algunes de les més boniques i sonores: petó, llana caragola, mandarina, bombolla, suce, cristall, huracà...

Les pàgines d'aquest àlbum resulten molt blanques i acullen a aquarel·les senxeilles i no seqüenciades les transparències de les quals cedeixen protagonisme a les lletres i a les paraules; de manera quel a figura humana queda simplificada en pocs traços, mentre que els teixits i lletres són molt més densos.

Hi ha poc que contar i que descriure, es tracta més aviat d'una invitació a adonar-se de què el llenguatge no és transparent, no és únicament un mitjà, sinó que és en si mateix. La mujer que cocinaba palabras pot ser utilitzat com una porta d'entrada a aquest aprenentatge lingüístic. Un tema complicat introdu¨t de forma senzilla, la coherència gràfica i la integració entre text i imatge figuren entre els principals mèrits d'aquest àlbum que va obtenir el Segon Premi en el III Certàmen Internacional d'Àlbum Il·lustrat "Ciutat d'Alacant" 2003.

Maria Cecilia Silva-Díaz

[Revista Babar]

L'HOME MÉS PELUT DEL MÓN

ISTVAN. L'Home més pelut del món. Barcelona : Tàndem, 2003.

ISBN 8481314676

D'igual manera que en una nit amb lluna plena, de de la coberta fosca d'aquest llibre ens fiten uns ulls grossos, com dues boles de foc que anaren a eixir d'òrbita per guiar-nos cap al seu interior on, quin descans!, viuen els colors i un ésser extraordinari que descobrireu passa a passa, tant si sou escèptics com si no aneu escassos d'imaginació.

Llavors comença la immersió, i un cop dins del túnel de colors i envoltats de molt pèl, ensopegareu amb un personatge peculiar: un home, pelut, pelut, que per voler canviar la seva imatge, pateix desventures i maldecaps!

Un dia, L'home més pelut del món decideix acceptar-se tal com era i des d'aquell moment esdevé un persontage feliç i famós. Així es podria resumir el missatge paròdia del món publicitari que amb tendresa ens envia Istvansch. Una historieta envernissada amb humor negre i amb uns recursos visuals dinàmics i innovadors -com ara el joc de l'artista amb pantones de diferents colors que il·lustren el text-. No hi falten tampoc els canvis de tipografies i d'ubicació dels caràcters i unes combinacions cromàtiques impactants que desperten, pàgina rera pàgina, tot un fum de sentiments: sorpreses, ensurts, ganes de riure, i de vegades, llàstima.

Lourdes Toledo

L'ERIÇÓ

ROLDÁN, Gustavo. L'Eriçó. Barcelona : Thule, cop. 2007.

ISBN 9788496473645

Simpàtic conte d'animals il·lustrat, protagonitzat per un eriçó famolenc que demana ajuda a un ocell i a una girafa per abastar les fruites que penjen d'un arbre molt alt. Per a la seva sorpresa, els dos es mengen tota la fruita, així que, quan té l'oportunitat de demanar ajuda a un altre animal (un elefant), l'eriçó s'ho pensa dues vegades, canvia d'estratègia i aconsegueix que l'elefant l'ajudi sense que ho sàpiga. Un conte enginyós, divertit i molt fàcil d'entendre, en el qual destaquen les il·lustracions, de traç net, que resulten molt expressives i afegeixen dinamisme i comicitat a la història.

Victoria Fernández

[Revista Clij]

L'OGRE, EL LLOP, LA NENA I EL PASTÍS

CORENTIN, Philippe. L'Ogre, el llop, la nena i el pastís. Barcelona : Corimbo, 2004.

ISBN 8484701581

Un ogre que ha tingut molt bon dia retorna al seu castell amb un llop, una nena i un deliciós pastís. A l'arribar al riu sorgeix el problema: ¿com creuar i evitar que la nena es mengi el pastís i el llop li doni una queixalaa a la nena i l'ogre es quedi sense sopar si la barqueta és tan petita que sol hi caben dos passatgers? Per descobrir cóm resol l'enigma, s'ha d'acompanyar a l'ogre en l'anar i venir de riba a riba. A partir d'aquest joc de lògica es construeix un conte i, tant per als qui coneixen la història com per als qui creuen conèixer-la, a tots els sorprendrà les il·lustracions, de traç tradicional i colors suaus, amb tocs còmics. Les imatges de la nena, l'ogre, el llop i fins el pastís tenen tants detalls que mereix la pena aturar-s'hi a cada pàgina. El format apaisat i les solapes fan més àgil l'acció i més atractiva la lectura. I quan acaba el text i sembla que s'acaba la història, les il·lustracions regalen un segon final.

Susana Martínez Martínez

[Seminario de Literatura Infantil y Juvenil de Guadalara]

SOPA DE PEDRA

VAUGELADE, Anaïs. Sopa de pedra. Barcelona : Corimbo, 2001.

ISBN 8495150956

Es podria catalogar com un conte enigmàtic, intrigant i sorprenent. L'autor utilitza una trama acumulativa, com la d'alguns contes tradicionals, amb animals humanitzats i típics protagonistes a molts d'aquests relats populars.

Una nit d'hivern, un llop vell s'acosta a un poble habitat per animals. Trucà a casa de la gallina, però aquesta no gosa obrir-lo. El llop aconsegueix que el deixi entrar, tot argumentant la seva vellesa i la deliciosa sopa de pedra que vol preparar. De mica en mica, la curiositat dels veïns (porc, ànec, cavall...) els portarà a casa de la gallina, on acabaran col·laborant a fer i compartir una sopa cada cop més gustosa. El que semblava un parany del llop per menjar-se als habitants del poble, com a tants contes, acaba amb una animada vetllada i un comiat ben sorprenent, seguint el magnífic i misteriós to del text i de les il·lustracions.

Amb elements tradicionals i amb unes il·lustracions frapants, el llop de Vaugelade aconsegueix ficar-se els animals i els lectors a la butxaca fins a la fi, com tot bon conte, expliqui el que expliqui.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

ELS TRES PORQUETS

WIESNER, David. Els Tres porquets. Barcelona : Joventut, 2003.

ISBN 8426132928

Malgrat que les tramposes primeres pàgines puguin induir-nos a creure el contrari, no es tracta simplement d'una nova versió de Els tres porquets. Wiesner pren els seus personatges i el punt de partida del famós conte de la tradició oral per a concebre un intel·ligent joc semàntic i espacial. Els porquets escapen, amb desconcert del llop, dels "sets escenogràfics" en què transcorria la història, s'introdueixen lúdicament en altres contes i acaben portant un drac i un gat violinista al seu argument original. És clar, que qualsevol intent d'explicar amb paraules aquest àlbum sol serà un apropament a l'experiència insustituïble que representa introduir-se a les seves pàgines.

El treball d'il·lustració i de narrativa visual, que barreja estils de representació i tècniques diferents -aquarel·la, tintes, guach, llàpis de colors- és extraordinari. Els límits de les pàgines semblen esborrar-se per a què els personatges passegin per diferents universos amb la complicitat sorpresa del lector. Poques vegades un àlbum amb tanta inventiva ha aconseguit la medalla Caldecott (que amb freqüència sembla estar reservada per llibres bells, però no atrevits en la seva concepció); aquest ho va aconseguir el 2002.

Antonio Orlando Rodríguez

[autor i investigador literari cubà]

ELS TRES BANDITS

UNGERER, Tomi. Els Tres bandits. Barcelona : Kalandraka, cop. 2005.

ISBN 8495730162

Tres bandits. Barret negre, capa negra. Armes: un trabuc, una destral i una manxa plena de pebre. I una nena. És una història publicada el 1963 i que s'ha convertit en un clàssic de la literatura infantil. Les il·lustracions, d'una gran senzillesa, resulten impactants, des de la portada negrea i blava, amb un toc de vermell, fins l'evolució cromàtica que es va produint segons avança la narració. Es tracta d'un llibre que inspira tendresa, perquè l'amor dela nena doblega la feresa dels bandits. Ella sol veu la conducta de tres persones alienes a la realitat normal.

Mª Isabel Zapata Ibáñez

[ALIN. Amigos y Amigas del Libro Infantil y Juvenil]

COMO TODO LO QUE NACE

BRAMI, Élisabeth / SHAMP, Tom. Como todo lo que nace. Madrid: Kókinos, cop. 2000.

ISBN 8488342292

Si un adult es troba davant de la difícil missió d'explicar als nens la naturalitat de la mort, sens dubte Como todo lo que nace pot ser un veritable auxili per mostrar que el cel de la vida, inevitablement, acaba amb la mort. Aquest àlbum, escrit pe Élisabeth Brami, com un poema en versos lliures, estableix una analogia entre el que succeeix al món dels animals, de les plantes i els fenòmens naturals, i l'existència humana. Les imatges creades per Tom Schamp són d'un gran impacte visual. Amb colors que contrasten i formes clarament identificables per als nens, organitza les seves composicions com a grans pòsters, en els que es troba present, com un símbol recurrent un petit o gran signe d'interrogació visible al fum que escapa de la xemeneia d'una casa, a la trompa d'un elefant o a la figura arquejada d'un cuc. Aquest llibre, que ser editat per primera vegada a França, ha estat traduït i editat a Espanya per Kókinos. S'ha de remarcar entre els encerts d'aquesta edició l'elecció d'un nou títol per a l'obra. L'original Et puis après on sera mort, es va transformar en el més positiu Como todo lo que nace, més en sintonia amb l'esperit de les il·lustracions, en les quals la presència de les llavors (símbol de germinació i nova vida) és també un element reiterat.

Sergio Andricaín

[Revista Cuatrogatos]

FREDERIC L'INSATISFET

MOGENSEN, Jan. Frederic l'insatisfet. Barcelona : Joventut, 1991.

ISBN 8426125174

Frederic ens explica la història d'un nen que sempre està insatisfet, i per aquest motiu els seus pares decideixen fer-li regals per a què estigui content. Després de molts regals, cansats de no endevinar-li res al seu fill, l'envien a jugar al carrer, i allí és on Frederic trobarà realment l'alegria, amb la coneixença d'un amic.

Llibre senzill i molt agradable que permet treballar el valor de l'amistat com un regal i dels obsequis dels pares com a eines de consum no satisfactòries. A la vegada el llibre també permet treballar els oposats.

El text se situa en la pàgina esquerra i el dibuix del protagonista a la dreta sobre fons blanc. El llibre afegeix les instruccions per tal d'elaborar un titella de pal de Frederic. Àlbum de format petit però que dóna molt joc als pares pels valors del mateix i als nens que poden participar anticipant-se amb els contraris.

EL GRILLO SILENCIOSO

CARLE, Eric. El Grillo silencioso. Madrid : Kókinos, 2009.

ISBD 8488342039

Un petit grill, un dia, va sortir d'un ou diminut, un grill gran li va donar el bon dia. Durant la jornada el petit grill s'anirà trobant amb successius animals que el saluden i als que ell intentarà respondre fregant-se les ales, però mai aconseguirà un mínim soroll. A la nit, es trobarà amb un grill femella, i llavors va cantar la cançó més bonica que mai havia escoltat.

Àlbum de gran format apaisat en el què les imatges, totes a doble pàgina, estan construïdes amb forts i constrastats colors sempre sobre un fons blanc, en un estil expressionista.

Cal esmentar que el llibre porta incorporat el sol del grill, que s'activa en la pàgina en què els dos animals es troben.

Revista Babar

DUES GRANOTES

WORMELL, Chris. Dues granotes. Barcelona : Joventut, 2004.

ISBN 842613355X

Que un cone centrat en el diàleg estàtic de dos personatges és difícil d'il·lustrar, s'entrelluca a Dues granotes. L'autor se'n surt tot potenciant aspectes com ara les expressions de les cares o l'acostament als protagonistes a mesura que augmenta la intensitat de l'argument. Així, com so d'un zoom es tractés, el lector copsa cada vegada més les expressions -sorpresa, sarcasme, convenciment, terrorr...-, alhora que tant els colors com el clímax van apujant de to per arribar al sorprenent desenllaç.

El diàleg gira entorn dels perills potencials que els amenacen. Mentre una de les granotes, previsora, es prepara per al més impensable, l'altra, despreocupada, se'n riu. És un diàleg carregat d'ironia i de moralitat, que ens recorda el de les faules, o bé ens trasllada a acudits actuals. El final recull tots els fils encetats i tanca de manera perfecta una història senzilla a primera vista, però rodona i meticulosa a mesura que l'observes amb atenció. Una faula moderna, aplicable a situacions particulars però també globals.

Pep Molist

[Revista Faristol]

PAPÁ, POR FAVOR, CONSÍGUEME LA LUNA

CARLE, Eric. Papá, por favor, consígueme la luna. Madrid : Kókinos, 2008.

ISBN 8488342691

El desig de qualsevol nen, especialment en les nits on la son no arriba, pot ser tocar amb els seus dits la Lluna: conquerir un nou lloc on teixir somnis. Així és aquest conte. Una nena i el seu pare són els protagonistes; també una muntanya, una escala i una lluna que, com totes les llunes de veritat, canvia de mida. Mirant per la finestra, Mònica observa la Lluna i vol abastar-la. Com no pot, li demana al seu pare que li porti. Però, per arribar-hi, fa falta una escala molt especial. Original proposta plàstica en un àlbum construït amb imatges sorprenents, collages de colors lluminosos i pàgines desplegables que marquen el ritme de la història per al gaudi de les mans, els ulls i la ment. Carle trenca els límits de l'àlbum convencional amb un ús enginyós de les pàgines i construeix una joguina per a llegir i un llibre per acaronar. Ideal per a reunir a pares i fills al voltant del llibre i convertir-lo en un objecte entranyable des dels primers anys.

José Luis Polanco

[Seminario y Revista Peonza]