dimecres, 3 de febrer del 2010

LA COMARCA FÈRTIL

LEWIS, J. Patrick/INNOCENTI, Roberto. La comarca fèrtil.
Fondo de Cultura Económica, 2003
ISBN: 968-16-6861-8

El protagonista d’aquest àlbum és un pintor que emprèn un viatge amb la finalitat de recuperar la seva imaginació perduda. En el seu trajecte fa una estada en un peculiar alberg, i allí coneixerà a interessants personatges.
És un llibre de format infantil recomanable més aviat per a adults o lectors avesats –una segona lectura ens fa adonar de les subtileses que amaga -. Relata un viatge al món de la imaginació. El pintor, en la seva estada a l’alberg, fa coneixença amb uns hostes molt especials. El bon lector, a través de petites pistes, ha d’esbrinar de qui es tracta. Unes vegades és l’indumentària, d’altres és un vers, un nom, una il•lustració, una referència ... el que fa que puguem esbrinar a quins personatges “reals” del món fictici de la Literatura s’està referint l’escriptor.
L’àlbum és editat en tapa dura i en format gran. El text combina diferents tipus de grandària de lletres. Les il•lustracions de Roberto Innocenti. són il•lustracions a tot color, detallistes i reals com si estiguéssim davant una fotografia.
L’il•lustrador juga amb tot tipus de format d’il•lustració: pàgina sencera, dues pàgines, il•lustració allargada, quatre il•lustracions en la mateixa pàgina... juga amb la seva imaginació de pintor sense posar-hi límits! És un llibre per mirar atentament, gaudint d’ell, i per anar descobrint informació que el text no ens dóna.
El llibre finalitza amb un epíleg - molt sucós i profitós- on l’escriptor ens fa sabedors del nom dels diferents hostes que han acompanyat al pintor durant la seva recerca de la imaginació. Ens dóna noms i cognoms, dates i un breu apunt del personatge literari per a què, si no hem descobert qui era, no ens quedem amb les ganes. Aquest epíleg té una doble funció, per una banda una funció clarificadora i informativa, i, per una altra, com a incentiu per activar la curiositat d’aquells que volen anar més enllà. Això es podria materialitzar llegint els llibres als quals pertanyen els personatges-hostes –si és que encara no els coneixeu- o ampliant les lectures amb altres llibres d’aquests escriptors.
Parlant de personatges, a què no sabeu qui és realment el nostre pintor protagonista? Si llegiu el llibre el podreu conèixer en la seva vessant artística!

LA HISTORIA DE ERIKA

ZEE, Ruth Vander/INNOCENTI, Roberto. La historia de Erika.
Kalandraka, 2004. ISBN: 84-8464-521-5

Aquest àlbum ens explica la història d’un bebè que fou abandonat pels seus pares quan, apinyats en un tren per a jueus, foren encaminats cap a un camp d’extermini.
L’autora narra uns fets reals en un context històric concret: l’Holocaust. El llibre és recomanable per diversos motius. Primerament, quant a la seva temàtica, ja que és molt difícil de trobar dins de la literatura adreçada als petits. Trobem un altre precedent en el llibre La rosa blanca, l’autor del qual és l’il·lustrador del llibre que estem comentant, Roberto Innocenti. En segon lloc, és un llibre amb una edició acurada. Ens trobem davant un àlbum de tapa dura, encunyat i amb una bona qualitat de paper. A més, s'acompanya d'una nota de l'autor que ens explica l'origen de la història narrada. En tercer lloc, sense ésser de cap de les maneres un llibre de coneixement, ens introdueix en un moment històric que no podem oblidar i explica algunes dades concretes dels fets. En quart lloc, tenim el plaer visual assegurat pel bon fer del seu il·lustrador. Innocenti ens separa dos móns a través del color. L’ara i aquí està representat per imatges a color i reserva el contrast de grisos i negres per a representar la història imaginada –segurament viscuda- de la protagonista. Únicament posa color a la nena –rosa-, al seu cotxet de bebè –amb el blanc de la innocència- i a l’estrella de David –groc-. Una il·lustració detallista i realista, que sense incidir en el patiment, ens dóna una visió clara del que fou aquella part de la història. En les il·lustracions no podem veure mai la cara de cap dels personatges –solament un cop el de la Erika quan era bebè-. Possiblement Innocenti utilitza aquest recurs per tal de donar més anonimat als seus personatges i fer que el lector pugui copsar que podria ser ell mateix el que va en aquell tren de la mort. Colors foscos per a un punt fosc de la història de la humanitat.
I, per finalitzar, una frase de la pròpia autora que ens dóna la clau de l’esperança: “En el seu camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida”.

dimarts, 2 de febrer del 2010

HANSEL Y GRETEL

GERMANS GRIMM/BROWNE. Hansel y Gretel.
Fondo de Cultura Económica, 2004.
ISBN: 968-16-7062-0

Conte de tradició oral recopilat, com tants altres, pels Germans Grimm i versionat aquesta vegada pel conegut il·llustrador anglès Anthony Browne, premi Andersen 2000 pel conjunt de la seva obra. Encara que l’àlbum data de l’any 1981, no hem pogut gaudir de la traducció al castellà i al català fins fa poc (2004). De fet, algun interessant àlbum d’aquest autor no coneix encara traducció.
Es tracta d’una edició acurada i més aviat de petit format tenint en compte que es tracta d’un àlbum infantil il·lustrat.
Ens narra la història de dos germans abandonats al bosc pel seu pare i la madrastra, d’una bruixa que viu en una casa de galeta i sucre i que es vol menjar els nens i com aquests es retroben amb el pare i tots tres surten de la misèria en què vivíem. Conte amb final feliç, molt ben expressat mitjançant les il·lustracions, i el qual mostra una sèrie d’ingredients típics dels contes clàssics: personatges dolents, situacions de perill, animals simbòlics, bruixes i boscos aterridors, etc.
Cada doble pàgina presenta dues il·lustracions, una quadrada i petita que introdueix el text i una altra gran que ocupa la totalitat de la pàgina de la dreta. Aquesta estructura perfecta no es trenca en tot el llibre. Les il·lustracions són molt realistes, plenes de detalls, i a la vegada molt simbòliques, tal i com ens té acostumats l’Anthony Browne. Hi trobarem referències d’aquest conte a un altre llibre del mateix il·lustrador també comentat en aquest bloc i que porta per títol El Túnel: la fogata, les pedretes que Hansel va deixant per trobar el camí de tornada, la imatge terrible del bosc (més desenvolupada a El túnel), la caseta de la bruixa,...
A destacar què magníficament expressa l’il·lustrador la presó en què viuen els nens i també el pare, com presenta davant l’ull del lector aquesta angoixa terrible a través del detall de les finestres amb reixes o dels arbres-barrots que apunten darrere la casa desangelada d’aquesta família en la il·lustració que obre el relat i que desapareixen en la imatge final del llibre amb una casa totalment transformada i feliç. L’il·lustrador juga de manera magistral amb la llum, que apareix cap al final del conte amb el cofre ple de pedretes precioses, el riu sobreeixint de color i vida amb l’arc iris de fons, la casa alliberada de la madrastra i de les penes i les reixes de la porta desaparegudes deixant pas a un cel blau reflectit en el vidre i el sol il·luminant l’abraçada del pare i els fills.
Lectura totalment recomanable d’aquest clàssic que porta el segell inconfusible de Browne, la feina del qual tant admirem.