dilluns, 29 de gener del 2024

TERRITORI DESCONEGUT

LEANTE, Luis. Territori desconegut

Edebé, 2023.

ISBN: 9788468363875

De les darreres set edicions del Premi Edebé de narrativa juvenil, el més prestigiós i el que té més dotació econòmica de tot l’Estat, el murcià Luis Leante (Caravaca de la Cruz, 1963) l’ha guanyat en tres ocasions. I aquesta dada ja denota en certa manera que no ens trobem davant d’una casualitat sinó d’una literatura de gran qualitat.

Territori desconegut és una novel·la policíaca de totes totes, en la qual l’autor es posa el vestit de periodista d’investigació i aconsegueix, des de l’inici, captar l’atenció, quan un incendi destrueix un magatzem i apareixen restes d’ossos humans a la caixa forta.

Ho assoleix amb un ritme i una homogeneïtat que es mantenen constants al llarg de tot el relat. També amb l'estil sobri i neutre que el text, sovint d’aparença periodística, requereix. Però, sobretot, destaca per una forma original de narrar que va desgranant informació a petites dosis, tot mantenint el lector assegut a la cadira, amb delit per avançar i arribar al final per desemmascarar els culpables. A cada capítol, Leante dona veu a un personatge diferent, i cada intervenció, que sol sonar sempre natural i espontània, acota una mica més, i a vegades de manera sorprenent, les sospites que porten cap al desenllaç final.

La prosa de Luis Leante és directa, senzilla i sense estridències, però amb un alt nivell de precisió. Aspecte que, sumats als anomenats anteriorment, en fa una obra ideal per als amants de la novel·la negra, però també recomanable per a qualsevol lector que li agradi la intriga, el misteri i la bona literatura.

Pep Molist -Faristol-

LA FADA DE L'AIGUA

PAEK, Hŭi-na. La fada de l'aigua

Kókinos, 2022.

ISBN: 9788417742874

¿Qui no ha sentit de petit un plaer especial a xipollejar, jugar i nedar dins l’aigua, per freda que sigui, fins que els llavis es tornen liles, resistint al prec dels adults de sortir a risc de caure malalt?

De la mateixa manera, per a la Dokyi, la nena protagonista d’aquest àlbum, la piscina d’aigua freda és un reclam irresistible. I és la part bona de l’obligació d’haver d’anar amb la mare als banys antics del barri; per això sempre allarga tant com pot aquesta estona. Avui, a més, hi ha conegut una dona gran molt especial: la fada de l’aigua. Juntes juguen, es capbussen, neden i s’ho passen d’allò més bé. A la nit, però, la nena està malalta, com havia vaticinat la mare. Sort de la fada de l’aigua, que, enmig del son enfebrat, acudeix a rescatar-la: una feliç recompensa per haver estat capaç de rebre la màgia amb els braços oberts i la ment curiosa.

La fada de l’aigua és el tercer llibre que es publica en català de Heena Baek, autora i il·lustradora sud-coreana guardonada amb el Premi Memorial Astrid Lindgren el 2020. Una vegada més, mostra el domini a l’hora de construir un àlbum mitjançant ninots (escultures fetes per ella) i fotografies. Amb enquadraments, plans i escenaris molt estudiats, ens transporta a uns espais reals i a la vegada onírics (vegeu-ne el fantàstic making of!). És remarcable l’expressivitat dels personatges, i especialment tot el que transmeten la cara i sobretot els ulls de la nena.

Les imatges de vegades omplen la pàgina de forma immersiva per al lector (quina meravella la doble pàgina aquàtica en pla contrapicat en què la dona busseja portant la nena a cavall, fascinada), i d’altres es presenten amb marges blancs o en forma de vinyetes o fotogrames. I, com passa en els bons àlbums, es complementen amb el relat del text, que és breu, sintètic i adequat a l’edat.

Cal destacar també el fet que l’autora mostri la nuesa de les persones velles sense tabús ni censura. S’agraeix la frescor, la naturalitat i la delicadesa davant d’un aspecte tan poc mostrat en la literatura infantil.

Així doncs, un cop superat el primer moment d’estranyesa davant la proposta gràfica, el lector es veurà recompensat amb una història emotiva, senzilla i tendra (gens edulcorada), amb situacions i sentiments recognoscibles i amb una dosi justa de fantasia, tan necessària per trampejar les situacions desagradables i inevitables que depara la infantesa. T'animes a fer-hi una capbussada?

Guida Planes -Faristol-

 

EL MUSEU PERDUT

SÁEZ, Marina. El museu perdut

MTM Editores, 2022.

ISBN: 9788417165673

Si sou dels que us desapareixen tant mitjons com guants, us serà fàcil identificar-vos amb la protagonista d’aquest àlbum. Quan comences a llegir El museu perdut sembla que sigui el típic recorregut d’obres curioses per comparar amb acudits enginyosos. En realitat, l’edifici desgavellat resulta una excusa idònia per parlar sobre les pèrdues i com ens defineixen i trastoquen la vida.

Les sales del museu comencen mostrant objectes quotidians extraviats amb un to còmic on el text i les imatges s’enriqueixen mútuament. Només a les il·lustracions podem veure la relació de complicitat entre la nena i la mare que l’acompanya. És el text el que ens guia de sala en sala: la de la Paciència Perduda, amb el primer fascicle de totes les col·leccions de quiosc; la de les Esperes, on bufar mentre es refreda la sopa, i el Túnel del Temps Perdut, ple d’e-mails sense llegir i de minuts esperant al metro. A poc a poc descobrim les expressions de curiositat, entusiasme i por de la nena fins que arribem a la sala dels retrats d’éssers estimats, les pèrdues més doloroses, les que a vegades ens fan perdre’ns a nosaltres mateixos.

Marina Sáez, autora integral del llibre, transmet en aquestes pàgines una subtilesa profunda mitjançant una aparença despreocupada. L’estil gràfic captiva, entre tècniques mixtes i digitals de traç dinàmic, lliure, semblant al gargot d’un esbós d’immediatesa vibrant amb pegots de pintura, en ocasions. Una saturació al màxim de la paleta cromàtica contrastada i quasi fluor esquitxa les pupil·les de qui llegeix. Venen ganes d’agafar paper i ceres per imitar-la i fer dansar les línies.

S’aprecia una cura conscient per oferir una diversitat de personatges que fugin d’estereotips, però sense cridar l’atenció, com en altres llibres on queden massa evidents els intents fallits de correcció política, sinó ben integrats en el guirigall formal i colorista del seu món.

És un d’aquells llibres amb tantes capes que es pot recomanar de manera transversal a tots els cicles, i que alimenta aquella sensació gustosa que mai acabes de desgranar-lo del tot.

Rosalía Clemente -Faristol-

 

dilluns, 22 de gener del 2024

LES TRES CABRETES I EL TROL

BARNETT, Mac. Les tres cabretes i el trol

Andana Editorial, 2022.

ISBN: 9788418762383

Les obres del tàndem Barnett-Klassen són com aquells acudits coneguts que abans d’explicar-los ja fan riure: sense ni tan sols obrir-lo saps del cert que tens a les mans un bon llibre que t’encisarà per l’enginy i l’originalitat, tant pel que fa al llenguatge textual com al visual. Efectivament, amb Les tres cabretes i el trol els autors ho han tornat a aconseguir: un conte il·lustrat rodó que, malgrat que sigui una història coneguda, aconsegueix que el lector s’hi enganxi i vulgui rellegir-lo infinites vegades o, encara més, escoltar com l'hi llegeixen en veu alta.

El text de Barnett no ens estalvia els detalls més fastigosos dels costums del trol i recorre a la repetició típica dels contes populars, com és aquest procedent de Noruega. El ritme propiciat per aquestes reiteracions, les onomatopeies i les rimes ocasionals el fan el candidat ideal per a una lectura en veu alta ben expressiva, que inevitablement causarà riallades entre els oients. El narrador pren protagonisme en el desenllaç, quan ens parla de la seva pròpia experiència i s’adreça al lector, reptant-lo a travessar l’abans temible pont.

L’original anglès –recomanem que busqueu el vídeo en què els autors el llegeixen en veu alta– el porta al català Marta Morros. Atès que el text de Barnett és ple de referències –fins i tot shakesperianes!, «let me count the ways»– que haurien requerit llargues explicacions, Morros ha optat per adaptar el text i allunyar-se’n, amb un resultat que, malgrat les pèrdues inevitables, provoca en el lector català un efecte similar al de l’original.

Les il·lustracions de Klassen –amb tintes, aquarel·la i grafit, ens informen als crèdits tot contribuint a la formació estètica dels lectors– van en perfecta sintonia amb la sordidesa hilarant del text de Barnett: l’entorn del pont, que constitueix l’hàbitat del trol, se’ns presenta, fins i tot a les guardes, en tons marronosos i apagats, il·luminat per un sol tènue i amb detalls dispersos carregats d’humor que ens aporten informació sobre el tarannà del personatge. A això s’hi afegeix la característica expressivitat de les mirades dels protagonistes, marca de la casa de Klassen.

La composició de les pàgines és el darrer dels mèrits del llibre: amb el text –amb font Cheltenham ITC Std., gràcies de nou!– està maquetat a partir de frases curtes, que faciliten la lectura, amb la taca d’il·lustració que va creixent i decreixent en funció del sentit de la doble pàgina.

En resum, una feliç recuperació d’un conte clàssic en mans de Barnett i Klassen que serà el primer d’una trilogia de narracions tradicionals, com anuncia Andana.

Àgata Losantos -Faristol-

 

FILLS D'ÈODHUM. L'AMENAÇA VERDA

TARRÉS RODRIGO, Roger. Fills d'Èodhum. L'amenaça verda

Fanbooks, 2022.

ISBN: 9788419150141

La primera novel·la de Roger Tarrés, L’amenaça verda, ha estat reconeguda amb el premi Llibreter 2023 en la categoria de literatura infantil i juvenil en català. L’obra forma part d’una trilogia, Fills d’Èodhum, de la qual s'ha publicat també el segon lliurament, Els cinc exèrcits. A L’amenaça verda, Tarrés situa la història en un món imaginari, en què la lluita pel poder arrossega els regnes que el componen a conxorxes i guerres. L'Àstrid, una jove que fa de protectora del seu poble, veu com aquest és destruït per dos estranys personatges amb els ulls verds. La seva família mor amb l'excepció de la seva germana, que és segrestada perquè la confonen amb ella, ja que totes dues tenen uns ulls sorprenentment blaus, que amaguen un poder. En el viatge a la recerca de la  germana, l’Àstrid coincideix amb un vell milicià d'un altre regne, que també ha perdut la seva família, i un jove excomandant que ha hagut d'abandonar càrrec i fama. Tots tres junts buscaran la germana de l’Àstrid a unes illes remotes i descobriran una conspiració global engegada pels homes dels ulls verds. En la lluita coneixeran un mag, amb el qual fugiran per mirar d’evitar el desastre. Els cinc exèrcits reprèn els fets i explica la formació de dos grans bàndols en una gran guerra global. Per un cantó els posseïdors dels ulls verds s’encomanen a Índrim, una divinitat filla del gran déu Èodhum. Àstrid i els seus miren de reunir les cinc persones posseïdores dels ulls amb poders de diferents colors i, sota la protecció de l’altra divinitat filla d’Èodhum, Ashúram, faran front als seus adversaris.

L’obra de Tarrés beu de la tradició de la millor literatura de fantasia, amb referents com Tolkien, Philip Pullman o Laura Gallego. L’autor construeix un món complex i apassionant, amb una ambientació molt acurada de ciutats, oficis i molts elements propis d’una societat que recorda la medieval. Destaca la veu pròpia amb què s'ha dotat la protagonista, a la qual seguim en tot un trajecte vital ple de dolor, por i coratge per tirar endavant. La trama és molt extensa, amb gairebé cinc-centes pàgines en cada lliurament, però molt ben travada i gens supèrflua. Amb un estil molt propi, l’autor manté sempre l'equilibri entre molta acció, descripcions detallades i diàlegs plens d'humor i enginy. L’amistat i la lleialtat són valors que uneixen els protagonistes i es contraposen al bel·licisme que impregna bona part de la societat en què viuen. Al mateix temps, la història mostra formes de funcionament social alternatives i basades en models menys jeràrquics del que era habitual en l’època. Hi ha també una crítica al paper històric que ha tingut la religió com a desencadenant de conflictes. En la segona part de la trilogia, l’autor alterna amb habilitat tres focus narratius en què explica el desenvolupament de la guerra i recupera i desenvolupa fets narratius presentats en la primera part i que mantenen sempre la coherència en el conjunt de la història. 

Per tot plegat recomanem d’aquestes dues novel·les als aficionats al gènere fantàstic, i també a aquells que vulguin endinsar-s’hi per primera vegada.

Enric Codina -Faristol-

EL BANDIT I LES BESSONES MATAQUÍN

CANOSA, Oriol. El bandit i les bessones Mataquín

Baula, 2022.

ISBN: 9788447947867

Oriol Canosa és un dels referents actuals de la literatura infantil en català, i L’illa de Paidonèsia, un dels seus llibres més populars i un dels més admirats dels darrers temps, una obra narrada a través de cartes entre els protagonistes.

El bandit i les bessones Mataquín la recorda subtilment, tant pel punt d’humor que la salpebra –que és accentuat amb gràcia per les il·lustracions de Cuchu, nom artístic de Sònia Gonzàlez– com sobretot per la proposta narrativa, que, en aquest cas, va força més enllà en la seva originalitat, gosadia i complexitat.

L’argument es pot simplificar dient que estem davant la història del segrest d’una nena per part d’un bandit, mentre aquesta i la seva bessona passen les vacances a casa d’una tieta aristòcrata. Però la manera com se’ns narra i presenta és força més difícil de simplificar. A l’inici, Canosa posa sobre l’escenari un expert en pintura flamenca que, a les golfes d’un palau, troba una caixa plena de papers antics i diversos. La seva funció és tan sols classificar cronològicament els papers i posar-los davant els ulls del lector, un darrere l’altre. No són uns papers qualssevol. Hi ha de tot: cartes, informes policials, articles de diari, dietaris dels principals protagonistes, contractes, receptes, cançons... tot plegat converteix la novel·la en un increïble i admirable exercici de tipologia narrativa, i en un seguit de peces diverses que encaixen entre si, provocant que la història avanci, dia a dia i de forma clara, a través del conflicte plantejat fins a arribar a la resolució del cas.

El bandit i les bessones Mataquín és un exercici literari que l’autor executa amb destresa i resol amb molt bona nota, i, alhora, pot esdevenir un curiós i entretingut repte per al lector, donant peu, especialment en una aula, a experiències lectores ben interessants.  

Pep Molist -Faristol-

dimarts, 16 de gener del 2024

DRETS HUMANS

HERRERO, Yayo. Drets humans

Litera, 2022.

ISBN: 9788412517132

Aquest llibre de Yayo Herrero, una coneguda activista ecofeminista, aborda la problemàtica dels drets humans des de diverses perspectives i ens acara a la realitat de la manca de drets que ha afectat, i afecta encara, una part molt important de la població mundial.

L’obra s’articula a partir del text de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que es reprodueix íntegrament, i comenta els drets personals en les seves diverses modalitats, els anomenats drets de segona generació –econòmics, socials i culturals– i els de tercera, que són els de caire col·lectiu, com el dret a la pau, a l’autodeterminació i a gaudir d’un medi ambient sa. Un altre capítol es dedica a les lluites que s’han dut a terme per a la consecució dels drets: les protagonitzades per les dones i pels moviments obrers, les que reclamen els drets dels infants, de les persones amb diversitat funcional o de les persones LGTBIQ+ i les que actuen contra el racisme; i com la desobediència ha tingut efectes contraproduents, amb una menció especial a la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya, el 2017. El darrer capítol es reserva per als reptes de futur, al paper que poden tenir les instàncies internacionals i s’hi aborda fins a quin punt els estats i les grans corporacions incompleixen les seves resolucions, també a casa nostra.

En cadascun dels apartats s’expliquen els conceptes que hi fan referència, s’aporten exemples actuals o històrics de vulneració d’aquests drets i es citen i es destaquen les persones i les institucions que s’han significat en cadascuna d’aquestes lluites.

Un llibre molt oportú, que s’articula a partir d’uns textos impecables, d'una objectivitat notable, concisos i directes, en una excel·lent traducció de Bel Olid. Tot plegat es presenta en una edició molt acurada, com és habitual en les publicacions de Litera, en què destaquem l’ús del color per identificar les pàgines dels diferents apartats, la composició tipogràfica i unes il·lustracions carregades d’intenció que s’adiuen perfectament al contingut textual. Un llibre que seria encara més rodó si incorporés alguna mena d’índex –temàtic i onomàstic, per exemple– per facilitar-ne la consulta.

Mònica Baró -Faristol-

 

COM SERÀ EL MÉS ENLLÀ?

YOSHITAKE, Shinsuke. Com serà el més enllà?

Libros del Zorro Rojo, 2022.

ISBN: 9788412504897

Per als qui hem assassinat el nostre nen interior no és fàcil ficar-nos dins la ment infantil. En canvi, autors com Shinsuke Yoshitake ho aconsegueixen amb cada nou llibre. Com serà el més enllà?, malgrat tractar un tema tan delicat com la mort d’un ésser estimat, torna a transmetre aquella capacitat d’amoïnar-se per les coses realment importants, com ara en què et vols reencarnar o quina mena de souvenirs es podrien fer perquè no ens oblidin un cop morts, i tot seguit anar a gronxar-se per fer pràctiques de vol per quan et toqui anar al cel.

L’àlbum es basa en la troballa d’un quadern en què l’avi mort apuntava els seus plans pòstums. Cada doble pàgina és una hilarant i enginyosa mostra d’escenaris i objectes relacionats amb aquest trànsit, des de cromos de record fins a dissenys de tombes, passant per les potencials tortures de l’infern.

Tanmateix, en Yoshitake humor no és sinònim de banalitat, i cap al final del llibre el narrador, net del finat, es pregunta sobre l’estat d’ànim amb què l’avi abordava la mort. És aquesta reflexió el que fa que aquest llibre sigui un bon company en moments de dol a la família, lluny d’altres productes edulcorats sobre avis meravellosos que trobarem a faltar.

L’autor japonès, de qui en català tenim editat un nombre d’obres considerable en diversos segells, segueix fidel al seu reconeixible dibuix caricaturesc i expressiu, amb una paleta de colors limitada, que omple cobertes, guardes i dobles pàgines.

Els textos, gràcies a la brevetat, la simplicitat d’un estil gairebé oral i la bona traducció, faciliten la lectura, i les diverses capes de significat –des de la comicitat de les escenes fins a la profunditat del missatge carpe diem– fan que l’àlbum sigui adequat des dels primers lectors fins als adults.

Àgata Losantos -Faristol-