ALÍCIA I EL PAÍS DE MERAVELLES

BURGAS, Àngel; BLANCH, Ignasi. Alícia i el país de meravelles  

La Galera, 2007

ISBN: 978-84-24625504

Caram! D’això se’n diu una senyora adaptació! Acurat en tots els seus aspectes: llenguatge, imatge, maquetació, enquadernació, guardes, aquest llibre mereix una ovació. Si normalment la rutina ens té habituats al fet que una adaptació sigui un resum de l’obra original, amb el resultat que sovint només n’és un pàl·lid retrat, en aquest cas Burgas ha tingut l’habilitat d’adoptar un doble pla on conflueixen l’origen de la sempre difícil obra de Lewis Carroll, donant protagonisme al doctor Dodgson i a la seva petita amiga Alicia Liddell, per tal que entre tots dos s’estableixi un diàleg sobre les peripècies de l’altra Alícia, la fictícia, que constitueixen la segona trama del relat.

Si a més hi afegim la bellesa, la delicadesa i la sensibilitat de les esplèndides il·lustracions bicolors d’Ignasi Blanch, s’obté una obra rodona, tant en la forma com en el fons. I encara més, la lectura d’aquest diguem-ne àlbum, empeny el lector a no renunciar a la lectura de l’obra original, quan en sigui el temps, cosa que sovint passa amb altres adaptacions que provoquen que el lector tingui la nociva impressió que «aquella història ja la sap»...

Crítica de Teresa Duran

“Cal celebrar que La Galera editi, amb tanta cura, un àlbum que pot ser una primera aproximació a l’obra de Lewis Carroll (...) Burgas, un autor que és conegut més aviat per les seves novel·les juvenils, troba aquí les paraules justes per teixir un text concís però alhora dens, que recorda que les dues Alícies es deuen l’una a l’altra, com narrador i oient, i com a autor i lector. Si es parla de la imatge, el llibre arriba enmig d’un procés de canvi de l’il·lustrador, que gràcies a un traç més lliure i l’ús del bitò, ha aconseguit guanyar en moviment i elegància. De fet, sols amb la imatge de la coberta, Blanch ja ha fet que molts lectors incorporin la seva Alícia a la galeria de personatges que formen l’imaginari col·lectiu.”

Crítica de Glòria Gorchs

“D’una manera quasi perfecta i concisa, el text uneix la gènesi amb els principals fets i personatges de la novel·la, tot deixant anar fils suggeridors que parteixen de l’obra i conviden a la reflexió sobre l’absurd de la vida, sobre el fet de fer-se gran, sobre les actituds humanes... El text, la il·lustració (en blanc i negre) i tots els elements del llibre, des de la coberta a les guardes, s’uneixen d’una manera precisa i quasi perfecta per explicar-nos una història que flueix d’una forma poètica i natural”.

Crítica de Pep Molist