dijous, 31 d’octubre del 2013

UN GORIL·LA


BROWNE, Anthony. Un goril·la
Ed. Hipòtesi, 2012
ISBN: 9788415170198

Un goril·la, dos orangutans, tres ximpanzés… i molts més primats. Un àlbum il·lustrat de gran tamany amb imatges de gran realisme i profusió de color. L’Anthony Browne ens ensenya a comptar fins a deu i ens ofereix un final sorprenent, per reflexionar.
Aquest àlbum per a prelectors i primers lectors és una bona manera d'apropar-se a les xifres i als animals, més concretament als primats. Anthony Browne representa tants individus com xifres representades hi apareixen. Són dibuixos realistes i detallistes, en els que hi destaca l'ús del color i l'expressivitat dels simis, que transmeten afabilitat, dolçor, picaresca, timidesa... En mirar els seus rostres, s'endevinen gestos i actituds propis de les persones.
L'obra conté una segona lectura: com molts altres animals, els primats també tenen sentiments. I malgrat que, evolutivament són els parents més propers als humans, la supervivència d'algunes espècies està en perill. L'autor i il·lustrador s'implica directament en la difusió d'aquest missatge, amb un autoretrat seu seguit d'una ‘foto’ antropològica que reflexa la diversitat de races i cultures de tot el món, com si fos un mirall a on qualsevol lector/a pot veure's retractat/da.

UN LLIBRE



TULLET, Hervé. Un llibre
Ed. Cruïlla, 2013
ISBN: 978-84-66126281

En l’època dels i-pods, els i-phones i els i-pads, els e-books, els laptops i els tablets, sembla com si l’Hervé Tullet hagués pensat “Ah, sí? Ara veureu...” i s’hagués disposat a demostrar com d’interactiu pot ser un llibre dels de sempre, dels de tota la vida, fet de cartró, paper i tinta, i a més utilitzant recursos gràfics tant senzills com unes quantes rodones de colors.
És impossible obrir-lo i resistir-se a escoltar la veu que des de les seves pàgines ens convida a fregar, picar, sacsejar, fer palmes o bufar l’objecte que tenim entre les mans, i veure com reacciona. Amb un recurs ben senzill, l’autor ha aconseguit fer... màgia! I, per si fos poc, a més hi trobaran el valor pedagògic de treballar els colors, els números, la lateralitat, el tamany.

Llibreria Al·lots

A la biblioteca trobareu més llibres interessants d'aquest autor per gaudir-los amb les vostres fills.

En aquest vídeo veureu l'autor explicant el seu llibre



dimecres, 30 d’octubre del 2013

ALÍCIA I EL PAÍS DE MERAVELLES

BURGAS, Àngel; BLANCH, Ignasi. Alícia i el país de meravelles  
La Galera, 2007
ISBN: 978-84-24625504

Caram! D’això se’n diu una senyora adaptació! Acurat en tots els seus aspectes: llenguatge, imatge, maquetació, enquadernació, guardes, aquest llibre mereix una ovació. Si normalment la rutina ens té habituats al fet que una adaptació sigui un resum de l’obra original, amb el resultat que sovint només n’és un pàl·lid retrat, en aquest cas Burgas ha tingut l’habilitat d’adoptar un doble pla on conflueixen l’origen de la sempre difícil obra de Lewis Carroll, donant protagonisme al doctor Dodgson i a la seva petita amiga Alicia Liddell, per tal que entre tots dos s’estableixi un diàleg sobre les peripècies de l’altra Alícia, la fictícia, que constitueixen la segona trama del relat.
Si a més hi afegim la bellesa, la delicadesa i la sensibilitat de les esplèndides il·lustracions bicolors d’Ignasi Blanch, s’obté una obra rodona, tant en la forma com en el fons. I encara més, la lectura d’aquest diguem-ne àlbum, empeny el lector a no renunciar a la lectura de l’obra original, quan en sigui el temps, cosa que sovint passa amb altres adaptacions que provoquen que el lector tingui la nociva impressió que «aquella història ja la sap»...
Crítica de Teresa Duran

“Cal celebrar que La Galera editi, amb tanta cura, un àlbum que pot ser una primera aproximació a l’obra de Lewis Carroll (...) Burgas, un autor que és conegut més aviat per les seves novel·les juvenils, troba aquí les paraules justes per teixir un text concís però alhora dens, que recorda que les dues Alícies es deuen l’una a l’altra, com narrador i oient, i com a autor i lector. Si es parla de la imatge, el llibre arriba enmig d’un procés de canvi de l’il·lustrador, que gràcies a un traç més lliure i l’ús del bitò, ha aconseguit guanyar en moviment i elegància. De fet, sols amb la imatge de la coberta, Blanch ja ha fet que molts lectors incorporin la seva Alícia a la galeria de personatges que formen l’imaginari col·lectiu.”
Crítica de Glòria Gorchs
“D’una manera quasi perfecta i concisa, el text uneix la gènesi amb els principals fets i personatges de la novel·la, tot deixant anar fils suggeridors que parteixen de l’obra i conviden a la reflexió sobre l’absurd de la vida, sobre el fet de fer-se gran, sobre les actituds humanes... El text, la il·lustració (en blanc i negre) i tots els elements del llibre, des de la coberta a les guardes, s’uneixen d’una manera precisa i quasi perfecta per explicar-nos una història que flueix d’una forma poètica i natural”.


Crítica de Pep Molist

dimecres, 23 d’octubre del 2013

LA PRINCESA I LA PORQUETA

EMMETT, Jonathan. La princesa i la porqueta
Ed. Maeva, 2013
ISBN: 978-84-15532316

Si creieu trobar en aquest àlbum el clàssic llibre de princeses aneu bastant desencaminats. I és que Clarinela i Cochinela van ser intercanviades en néixer d'una manera una mica peculiar i curiosa, però així va ser.
Clarinela, era una nena preciosa, i Cochinela, una porqueta no tan preciosa, com són els porquets, sense més ni menys, molt graciosos ells però no són com una princesa.
En intercambiar-les, la filla dels reis, Clarinela, acaba en una família molt humil sense fills, i pensen que és cosa d'una fada bona, ja que és el tipus de coses que passen sempre en els contes. Per la seva banda, Cochinela, una petita porqueta, és criada com una princesa, ja que els reis creuen que ha estat un càstig d'alguna fada malvada, ja que és el tipus de coses que passen sempre en els contes.
I d'aquesta forma, Clarinela es converteix en la filla dels grangers i Cochinela en la filla dels reis. Fins que un dia els seus camins tornen a creuar-se, i ocorren aquest tipus de coses que passen tot el temps en els llibres ... o no. Tot pot passar en els contes i en aquest, com heu vist, les coses que podem considerar normals en els llibres de princeses no són exactament les que succeeixen.
Aquest és un llibre aparentment clàssic, de princeses, castells, reis i alguna fada que no acaba d'aparèixer, però Jonathan Emmett aconsegueix donar-li la volta i posar-li un toc modern i subversiu.
En resum, és un conte divertit amb molt d'humor. També podeu veure la part pedagògica i, fins i tot, la de crítica social. De vegades, no per tenir més coses i ser una princesa, s'és més feliç. Clarinela, vivint en una família molt humil és molt feliç amb els seus contes, els seus pares i els seus amics.
El final li dóna una mica la volta als contes clàssics de princeses, no és un conte amb un final tradicional. però sí amb final feliç!
L'il·lustrador argentí, Poly Bernatene, li dóna aquest aire modern, jugant molt amb les perspectives. Es tracta d'il·lustracions amb molt de color i divertides com el text. L'estructura és variada: a doble pàgina, en una pàgina, en vinyetes ... però sobretot per ajudar a explicar la història.
En resum, us convidem a gaudir d'una lectura còmica, d'aventures, princeses i moltes sorpreses com les succeeixen tot el temps en els contes. Ens encanta també perquè remet a altres llibres i contes, motivant així altres possibles lectures.
«Emmett i Bernatene han construït una perfecta recreació d'un conte de fades, amb una prosa corrosiva i unes fabuloses i divertides il·lustracions que alhora enalteixen i qüestionen el gènere» Publishers Weekly
«El perfecte antídot per a nens que han llegit massa llibres de princeses. Un brillant exemple del que pot ser un conte de fades a l'inrevés. Una gran història que recomano amb molt entusiasme »Walking Brains Cells
Us aconsellem que visualitzeu el vídeo on l'autor ens explica i recomana el llibre.


Boolino


dimecres, 16 d’octubre del 2013

CUANDO NACE UN MONSTRUO




TAYLOR, Sean. Cuando nace un monstruo
Ed. Joventut, 2006
ISBN: 8426135641

Història circular molt divertida per deixar de tenir por als monstres que viuen sota el llit. L’autor crea situacions molt divertides i davant de cada una ofereix dues possibilitats diferents per continuar amb la història: si es tria la primera opció mai passa res, però si es tria la segona es crea una nova situació.


ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS


CAROLL, Lewis/DAUTREMER, Rébecca. Alicia en el País de las Maravillas
Edelvives, 2012
ISBN: 978-84-26379696

Un dia avorrit com tants altres, Alícia s'adorm i d'aquesta manera entra al País de les Meravelles de la mà del Conill Blanc. Allà coneixerà la Falsa Tortuga, la Reina de Cors, el Gat de Chester, la Duquessa, el Barretaire Boig o la Llebre de Març, entre molts altres personatges fantàstics amb els quals viurà aventures d'allò més diverses .
Aquest llibre constitueix una joia de la il·lustració. Rébecca Dautremer cedeix la seva imaginació, els seus llapis i pinzells al gran Lewis Carroll. El resultat, insuperable. En referència al text, respecta l'original de L. Carroll on llegim la història d'una petita que es queda adormida i entra en un món de fantasia on la més corda és ella mateixa. Alícia al País de les Meravelles s'allunya molt d'un conte per a nens. En la nostra opinió, la nena és la inspiració de L. Carroll per tractar una història que es desenvolupa entre fantasia i pura lògica i la converteixen en un dels relats més "bojos" de la història de la literatura que, equivocadament, alguns anomenen "infantil". Els textos s'han de rellegir diverses vegades per aprofitar al màxim el contingut i trobar tots i cadascun dels significats que pretenia transmetre l'autor. La meravella de les històries fantàstiques és que cada un li dóna la interpretació que millor li sembla i l'extraordinari de la lògica en aquesta novel·la és que cada diàleg és individual per si mateix. En referència a les il·lustracions, Rébecca Dautremer se surt de la imatge tradicional que tots teníem de la protagonista i els personatges: des de la que va pintar John Tenniel per a la publicació de la història fins a la idealment transformada per Disney. Al final del llibre, hi ha una imatge de la nena protagonista, Alice Liddell, fotografiada per Lewis Carroll. Res més lluny del que fins ara hem vist. Rébecca se centra en aquesta imatge i recrea a aquesta nena petita, morena, de pèl curt, esmunyedissa i amb una mirada enormement expressiva. Les imatges de totes les escenes i personatges de la història estan plens d'un color ombrívol que allunyen Alícia al País de les Meravelles d'un conte per a nens i l'acosta al món dels joves i adults, on el dubte i l'absurd s'enfronten a la imaginació i la fantasia. Amb diversos gestos de complicitat a l'autor, a J. Tenniel i, probablement, a la pròpia il·lustradora, ens trobem amb un treball on la imatge tradicional es barreja amb pinzellades modernes, ja sigui en arquitectura, disseny i, per què no? expressivitat. Tots els personatges i totes les escenes estan carregades de gran emotivitat. La il·lustradora ens ofereix una visió onírica, detallista i poètica.
Es tracta d'una edició de luxe, en format gran i que inclou el text complet i original.




dilluns, 7 d’octubre del 2013

A TOTS ELS MONSTRES ELS FA POR LA FOSCOR



ESCOFFIER, Michael. A tots els monstres els fa por la foscor
Ed. Kókinos, 2012
ISBN: 978-84-92750917

Els protagonistes d’aquest àlbum, uns monstres entranyables, tenen por, molta por. Por a que es faci fosc i les ombres de la nit els juguin una mala passada, fent-los imaginar tot d’éssers horribles rondant per l’habitació, de manera que no tenen més remei que amagar-se als armaris i sota els llits de les habitacions infantils. El lector passa una bona estona veient com els pobres monstres intenten superar la por a la foscor per tots els mitjans possibles, sovint sense aconseguir un bon resultat.
Amb un vocabulari molt ric i unes il·lustracions excel·lents, aquest àlbum és ideal per ajudar als més petits a dormir tranquils i a superar la por d’una manera molt divertida, fent-los entendre que els monstres, per molt horripilants que ens semblin a vegades, en realitat són com nens i, com a tals, també tenen les seves pors.

Teresa Ortiz


dimecres, 14 d’agost del 2013

LA RATETA QUE LLEGIA A L'ESCALETA


Vivim del cuentu. La rateta que llegia a l'escaleta
Baula, 2013
ISBN 978-84-47926688

És ben conegut el conte de la Rateta que escombrava l’escaleta. Però no és gens conegut La rateta que llegia a l’escaleta!!! I és que el grup de conta contes Vivim del cuentu està reversionant els contes clàssics d’una manera molt simpàtica i divertida. De moment han començat per la Caputxeta Vermella i la Rateta presumida.
A La rateta que llegia a l’escaleta, com que la rateta no és massa presumida el que decideix és comprar un llibre, perquè li encanta llegir! I és clar, es posa a llegir a l’escaleta, com no. Els pretendents, un rere l’altre, l’aniran festejant, però quan una rateta llegeix… és molt més exigent i, més quan demana quin conte s’han llegit o comprat darrerament.
Amb un final feliç i diferent, els vostres fills gaudiran aquest conte de lletra lligada, en molts moments rimat com ja és habitual en els contes clàssics. A més, les il·lustracions de la Marta Munté són encantadores!
Llibre imprescindible en el fons de qualsevol biblioteca!


EL CIELO DE AFGANISTÁN

EULATE, Ana A. de. El cielo de Afganistán
Cuento de Luz, 2012
ISBN 978-84-15503002

Amb el rètol "zona de guerra" apareixen a les notícies l'Afganistan i altres països del món on hi ha conflictes bèl·lics i creiem que només hi ha allà soldats lluitant i matant. Ens oblidem que hi viu gent que porta dècades patint guerres, invasions, enfrontaments. Un poble com l'afganès, amb dones, homes, nens i vells que no es resignen a ser "zona de guerra", que desitgen ser un "país" de pau i de futur. D'això parla El cel de l'Afganistan: una nena ens explica els seus somnis i les seves esperances. Ens convida a conèixer la seva gent, amb afany d'aprendre, treballar i somiar. Una nena que vol omplir el cel de l'Afganistan d'estels de pau.
Ana A. d'Eulate ens commou amb una prosa poètica valenta i sensible. El text ressona amb la seva profunda convicció que un canvi és possible. Ana A. d'Eulate és la fundadora de l'editorial Cuento de Luz i va ser premiada amb la Medalla de Plata per Cos de Núvol.
Les il·lustracions transmeten aquesta força i aquesta esperança. El cel d'ocres i celestes amb núvols blancs que ens conviden a volar com estels. Les cares rialleres i els ulls grans i expressius. La felicitat dels jocs i l'aprenentatge dels nens. El mapa de l'Afganistan transformat en un estel que guia al poble cap a la pau. Sonja Wimmer conjuga mestratge i emotivitat amb els seus llapis, els seus tons pastissos i els seus moments de color, molt significatius. Aquesta il·lustradora va ser premiada amb la Medalla d'Or al Millor Il·lustrador per la Col·leccionista de Paraules.
El compromís de les autores amb el futur de l'Afganistan les va portar a donar tots els ingressos de la seva obra a la Fundació Cometa, que promou projectes educatius en zones en conflicte. Ja han construït una escola a l'Afganistan i estan construint la segona.



dimarts, 13 d’agost del 2013

L'ANT ÉS MEU


JEFFERS, Oliver. L'ant és meu
Andana  Editorial, 2012
ISBN 978-84-93944582

L’Oliver Jeffers no para. Fa dos anys que ens enamorava amb un dels àlbums més divertits de la collita de 2011, Atrapat, i ara ens arriba aquest L’ant és meu, un llibre que combina el seu sentit de l’humor amb un missatge sobre la possessió que farà reflexionar grans i petits. Tot comença quan en Wilfred es troba un ant i decideix que és el seu ant, li posa de nom Marcel i s’inventa tot un seguit de regles que el Marcel, no ens enganyem, acompleix ben bé quan li dóna la gana. Però: és realment el Marcel l’ant del Wilfred? No desvetllarem el misteri que s’amaga darrera d’aquesta pregunta (tot i que segur que els nostres lectors més espabilats ja en coneixen la resposta). Un veritable al·legat a la llibertat. Estima no per posseir, sinó simplement perquè gaudeixes estimant.
Jeffers combina en aquest àlbum els seus característics personatges de cames de pal i expressions minimalistes però molt expressives, amb uns fons on el paisatge de muntanya demostra dues de les seves aficions: la pintura a l’oli i els llibres antics. Jeffers alterna aquests elements (els personatges sobre fons blanc, sobre un paisatge pintat a l’oli, o sobre el que sembla la imatge escanejada d’un dibuix antic), amb l’ús de dues tipografies diferents (una la fa servir per explicar totes les regles que el Wilfred vol que el Marcel compleixi com a bona mascota), i bafarades de diferents colors per fer parlar i pensar els protagonistes.

Qui no conegui Jeffers, s’està perdent un dels joves talents de l’àlbum il·lustrat més interessants del moment. Un autor per compartir, per riure i per reflexionar. No el deixin escapar!






dilluns, 5 d’agost del 2013

T'HO HE DIT 100 COPS!


KESELMAN, Gabriela. T'ho he dit 100 cops!
Destino, 2006
ISBN 978-84-97089999

Quantes vegades se’ns ha oblidat alguna cosa i no som capaços de recordar-la, encara que la tinguem a la punta de la llengua? Això és el que li ha passat al Kif Kif, el peresós protagonista d’aquesta història. La seva mare li acaba de dir una cosa, però, no sap com, les paraules que sortien de la seva boca han anat per l’aire, s’han amuntegat, s’han embolicat, i abans d’arribar a les seves orelles, paf! Han explotat com si fossin bombolles de sabó. I ara té un problema, perquè no és capaç d’enrecordar-se d’allò que la mare li havia dit 100 cops.

Aquesta obra es va emportar l'any 2006 el XXVI Premi Destino Infantil - Apel·les Mestres i és, sense dubtes, un llibre fantàstic per llegir amb els més petits de la casa i, al mateix temps, jugar amb les paraules: fent rodolins o simplement donant-les la volta cap a baix, com si fóssim peresosos passejant-nos entre les branques dels arbres.