dilluns, 17 de desembre del 2012

NEDA-QUE-NEDA



LIONNI, Leo. Neda-que-neda
Kalandraka, 2012
ISBN 9788447919734

El Neda-que-neda és un peixet negre que viu tranquil en un racó d’un mar qualsevol. És diferent de tots els altres, però a la vegada és molt especial perquè neda més ràpid que cap altre peix. Un mal dia, una tonyina ferotge s’empassa tots els companys i Neda-que-neda aconsegueix escapar gràcies a la seva velocitat. Molt trist i sol viatja pels mars i coneix indrets preciosos i personatges molt especials.
Finalment, troba un estol de peixets vermells que li recorden els seus amics, i que viuen atemorits en un escull per tal que no se’ls pugui  menjar ningú. El Neda-que-neda té una idea brillant: organitzar-se de manera que, de lluny, semblin un únic peix: junts, en equip, seran més forts i cap peix no s’atrevirà a fer-los mal.
El final del conte és força tancat: es torna a la situació inicial de calma, però havent superat els obstacles (ara ja poden enfrontar-se als perills) i havent perdut els seus companys. Aquesta és una història sobre la importància del treball en equip per vèncer les dificultats.
Si despleguem les cobertes ens apareix davant l’escenari del fons del mar: roques, coralls, algues i un estol de peixets vermells gairebé transparents. Davant d’ells, més avançat que els altres, un peixet de color negre. Aquesta coberta i el títol permeten fer anticipacions sobre el contingut de l’àlbum: de què tractarà la història, com és que hi ha un peixet diferent... Les guardes estan pintades amb aquarel·la quasi transparent, de color blau, cosa que crea un efecte “d’aigua” que fa que ens “submergim” del tot dins la narració.

Crítica Mònica Badia i Cecília Lladó


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada