dimarts, 2 de febrer del 2010

HANSEL Y GRETEL

GERMANS GRIMM/BROWNE. Hansel y Gretel.
Fondo de Cultura Económica, 2004.
ISBN: 968-16-7062-0

Conte de tradició oral recopilat, com tants altres, pels Germans Grimm i versionat aquesta vegada pel conegut il·llustrador anglès Anthony Browne, premi Andersen 2000 pel conjunt de la seva obra. Encara que l’àlbum data de l’any 1981, no hem pogut gaudir de la traducció al castellà i al català fins fa poc (2004). De fet, algun interessant àlbum d’aquest autor no coneix encara traducció.
Es tracta d’una edició acurada i més aviat de petit format tenint en compte que es tracta d’un àlbum infantil il·lustrat.
Ens narra la història de dos germans abandonats al bosc pel seu pare i la madrastra, d’una bruixa que viu en una casa de galeta i sucre i que es vol menjar els nens i com aquests es retroben amb el pare i tots tres surten de la misèria en què vivíem. Conte amb final feliç, molt ben expressat mitjançant les il·lustracions, i el qual mostra una sèrie d’ingredients típics dels contes clàssics: personatges dolents, situacions de perill, animals simbòlics, bruixes i boscos aterridors, etc.
Cada doble pàgina presenta dues il·lustracions, una quadrada i petita que introdueix el text i una altra gran que ocupa la totalitat de la pàgina de la dreta. Aquesta estructura perfecta no es trenca en tot el llibre. Les il·lustracions són molt realistes, plenes de detalls, i a la vegada molt simbòliques, tal i com ens té acostumats l’Anthony Browne. Hi trobarem referències d’aquest conte a un altre llibre del mateix il·lustrador també comentat en aquest bloc i que porta per títol El Túnel: la fogata, les pedretes que Hansel va deixant per trobar el camí de tornada, la imatge terrible del bosc (més desenvolupada a El túnel), la caseta de la bruixa,...
A destacar què magníficament expressa l’il·lustrador la presó en què viuen els nens i també el pare, com presenta davant l’ull del lector aquesta angoixa terrible a través del detall de les finestres amb reixes o dels arbres-barrots que apunten darrere la casa desangelada d’aquesta família en la il·lustració que obre el relat i que desapareixen en la imatge final del llibre amb una casa totalment transformada i feliç. L’il·lustrador juga de manera magistral amb la llum, que apareix cap al final del conte amb el cofre ple de pedretes precioses, el riu sobreeixint de color i vida amb l’arc iris de fons, la casa alliberada de la madrastra i de les penes i les reixes de la porta desaparegudes deixant pas a un cel blau reflectit en el vidre i el sol il·luminant l’abraçada del pare i els fills.
Lectura totalment recomanable d’aquest clàssic que porta el segell inconfusible de Browne, la feina del qual tant admirem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada