BROWNE, Anthony. Mi mamá / Mi papáFondo de Cultura Económica, 2004.
ISBN: 968-16-7375-1 / 968-16-6443-4
Us presentem dos simpàtics àlbums de l’il·lustrador Anthony Browne, dos llibres complementaris – tot i que l’autor hagi deixat passar cinc anys d’una publicació a l’altra - i potser un tant atípics en el conjunt de l’obra d’aquest reconegut autor, encara que existeix com sempre la intertextualitat a què ens té acostumats (elements que apareixen a d’altres llibres seus i referències culturals diverses: el goril·la, els colors triats pels mitjons, les figures zoomorfes, detalls que es repeteixen, personatges dels contes tradicionals, etc.). Diem atípics perquè desprenen una tendresa un xic exagerada, fet que expliquem pel nen narrador - alter ego de l’autor - i la visiió idíl·lica dels seus pares. Llibres, per tant, que narren unes relacions molt positives i que són un homenatge. Anthony Browne volia regalar-li un homenatge sobretot al seu pare, el record del qual està present a la seva memòria com una persona clau en la seva formació. De fet, la idea de l’àlbum Mi papá surgeix quan l’il·lustrador retroba un bon dia la bata del seu pare. Suposem, d’altra banda, que la seva mare no podia restar en l’oblit i també li devia aquest regal.
Es tracta, doncs, de l’exaltació al llarg d’unes quantes pàgines de les figures del pare i de la mare, pintats sempre amb un somriure i envoltats de lluminositat. Es tracta també d’una enumeració d’habilitats que acaben amb una abraçada final i un “t’estimo” mutu. Ja que parlàvem abans de referències culturals, ens arriscarem afirmant que l’abraçada del nen amb cadascun dels seus pares recorda el famós quadre de Gustav Klimt titulat “El petó”. Compareu la pintura amb les il·lustracions i jutgeu vosaltres mateixos.
Ja hem dit que el pare apareix retratat sempre amb la bata de quadros; per la seva part, la mare queda identificada amb una vistosa bata de flors i cors, una mare que és una supermamá perquè podria haver estat astronauta, una gran ballarina, estrella de Hollywood o una gran “jefa”. El pare, per la seva banda, és un gran ballarí i un cantant excel·lent, a més de jugar fantàsticament al futbol. Un pare que és suau com un osset de peluix i una mare suau com un gatet. I el nen s’ho passa pipa amb tots dos perquè li fan riure d’allò més amb les seves carantoines, tal i com queda palès a la portada dels àlbums. El cap del pare es mostra envoltat de núvols que adopten diverses formes, inclús forma de corona, i a la mare li surten cors vermells per tot arreu. Tots aquests detalls fan l’ullet al lector adult, qui no pot evitar somriure tot fullejant aquests llibres.
Per últim, dir-vos que donen molt joc, ja que amb dues o tres lectures el nen/nena serà capaç de completar les frases – que són per la seva part explicacions dels dibuixos -. També, com que tenim les dues versions, poden participar en la lectura el pare i la mare, cadascun amb el seu respectiu llibre, i acabar sempre amb una abraçada real que escenifiqui la de la il·lustració.
Es tracta, doncs, de l’exaltació al llarg d’unes quantes pàgines de les figures del pare i de la mare, pintats sempre amb un somriure i envoltats de lluminositat. Es tracta també d’una enumeració d’habilitats que acaben amb una abraçada final i un “t’estimo” mutu. Ja que parlàvem abans de referències culturals, ens arriscarem afirmant que l’abraçada del nen amb cadascun dels seus pares recorda el famós quadre de Gustav Klimt titulat “El petó”. Compareu la pintura amb les il·lustracions i jutgeu vosaltres mateixos.
Ja hem dit que el pare apareix retratat sempre amb la bata de quadros; per la seva part, la mare queda identificada amb una vistosa bata de flors i cors, una mare que és una supermamá perquè podria haver estat astronauta, una gran ballarina, estrella de Hollywood o una gran “jefa”. El pare, per la seva banda, és un gran ballarí i un cantant excel·lent, a més de jugar fantàsticament al futbol. Un pare que és suau com un osset de peluix i una mare suau com un gatet. I el nen s’ho passa pipa amb tots dos perquè li fan riure d’allò més amb les seves carantoines, tal i com queda palès a la portada dels àlbums. El cap del pare es mostra envoltat de núvols que adopten diverses formes, inclús forma de corona, i a la mare li surten cors vermells per tot arreu. Tots aquests detalls fan l’ullet al lector adult, qui no pot evitar somriure tot fullejant aquests llibres.
Per últim, dir-vos que donen molt joc, ja que amb dues o tres lectures el nen/nena serà capaç de completar les frases – que són per la seva part explicacions dels dibuixos -. També, com que tenim les dues versions, poden participar en la lectura el pare i la mare, cadascun amb el seu respectiu llibre, i acabar sempre amb una abraçada real que escenifiqui la de la il·lustració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada