EL REGAL

KESELMAN, Gabriela. El Regal. Barcelona : La Galera, 2007.

8424634020

Com diu el títol, aquest llibre és un regal, un obsequi per a la vista i, també, un joc de pistes.

Els pares protagonistes tenen un nom que elimina tot tipus d'adjectius: els Senyors Bonspares, i com a tals, busquen el millor regal per a l'aniversari d'en Miquelet, el seu fill. Aquest, però, és molt juganer, i els va suggerint un qualificatiu rere un altre per definir allò que desitja. A cada adjectiu, els pares pensen i sota una doble pàgina desplegable s'amaga allò que imaginen i que també pot imaginar el lector, cosa que converteix aquest exemplar en un llibre joc.

El regal és també un conte acumulatiu, com alguns contes tradicionals

CHISPAS Y CASCABELES

RAND, Ann. Chispas y cascabeles. Barbara Fiore, 2006.

ISBN:9788493481130.

Juntament amb el seu significat les paraules tenen una vida sonora i tipogràfica. Els nens solen ser sensibles a això i d'aquí la inspiració que va dur al matrimoni Rand a desenvolupar ja fa quaranta anys un àlbum que destaca per la seva experimentació, frescor, i afinitat amb els petits. Aquest llibre lluny de la mirada sense prejudicis dels infants juntament amb Pequeño 1 (també en Barbara Fiore), gaudeix d'una espontaneïtat, ritme lúdic, i capacitat de propiciar la curiositat. L' adult, per la seva part, trobarà un dels treballs més originals de qui ha estat considerat com un dels grans disenyadors del segle XX.

Gustavo Puerta Leisse

[Revista Educación y Biblioteca]

CONTE PER CONTAR MENTRE ES MENJA UN OU FERRAT

BRUNO, Pep. Conte per contar mentre es menja un ou ferrat. Kalandra 2003.

ISBN 8495730456

En tots els relats de tradició oral existeixen diversos recursos narratius de depurada senzillesa i eficàcia. Pep Bruno, expert contador de contes, coneix bé aquests procediments que ha utilitzat per contar aquesta divertida història. El conte amb una clara estructura circular, progresa en un encadenat d'escenes sobre un ritme que estableix un esquema repetitiu. La gallina Anselma ha posat un ou per un nen anomenat Joan. Una succesió de personatges s'alternen per dur-li fins a casa seva. Una vegada allí el seu pare li fregeix per sopar. Un altre cop tots els personatges aniran sortin per interesar-se per aquell ou tan estupend que no els faria res de probar.Quan per fi en Joan s'acabi l'ou s'haurà acabat el conte. Amb conexió amb la història les il·lustracions presenten un aire absurd. Hi ha un encertat ús del collage dins unes imatges a doble pàgina, de tècnica mixta, que juguen amb gran diversitat d'enquadraments i perspectives.

Diego Gutiérrez del Valle

[Seminario i revista Peonza]

QUAN PARI DE NEVAR

KOMAKO, Sakaï. Quan pari de nevar. Corimbo, 2006.

8484700984

Narració minimalista on colors, textures, llum transmetren les sensacions en veure com cauen els flocs de neu al jardí. Un infant-conill es desperta amb la il·lusió de veure nevar, jugar amb la neu i anar en trineu, però potser cal una mica de paciència per poder veure acomplides les expectatives d'un dia tan especial, en el que la neu porta coses bones i també de no tan bones. L'autora ens convida a experimentar la impaciència dels petits moments tan plens de màgia i tan efímers alhora, mentre la imprimeix en la veu narrativa provocant al lector el desig del protagonista.

Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil
[Associació de Mestres Rosa Sensat]

AL CIM DEL MÓN

HOBBIE, Holly. Al cim del món. Barcelona : Edebé, 2004.

ISBN 8423670309

Aquesta és la història d'amistat i vivències compartides on l´impuls dels personatges es compleix en la funció de voler-se conèixer, d'anar més enllà i atrapar coses noves, d' apropar-se a d'altres cultures i experiències. Xano surt en cerca del seu amic Xoni i preocupat per la seva tardança, segueix les seves petjades atravessant el bosc i així arriba a les vies del tren. A partir d'aquí sol el profund coneixement del seu amic li dóna les claus per localitzar-lo i acompanyar-lo en la seva espontània aventura, un viatge al cim del món a Nepal. La il.lustració s'endinsa en fons de relat mitjançant una gama de colors suaus, aigualits, i acords amb el moment, càlids en les escenes quotidianes i de la llar, tons foscos per ambientar el bosc i colors freds sobre un dibuix de perspectives realistes en els paisatges urbans.

Francisca Santacana Guillén
[Asociación Andersen]

TOM

TORRES, Daniel. Tom

Barcelona. Norma, 1995

ISBN 8479042532

Tots recordem la imatge cinematogràfica del goril·la gegant, al capdamunt de l'Empire State lluitant contra els avions que venen a caçar-lo. Darrera el goril·la apareix un Manhattan a vista d'ocell amb l'imponent edifici Chrysler darrera. La coberta de Tom, l'àlbum creat per Daniel Torres, és un homenatge a aquella aventura de Dong: un gran dinosaure apareix abraçat a l'antena de l'Empire mentre els primers raigs de sol il·luminen els edificis més alts de la Gran Illa. Lluny de la violència de King Kong i d'altres monstres que també van visitar Nova York al cinema, com Godzilla, la mirada de Torres és ingènua, neta i tendra com el propi personatge "un tipus gran, curiós i una mica rondinaire". Tom és un dinosaure que viatja damunt una illa remant amb la seva forta cua. La primera escala de les seves peripècies no podia ser en un altre lloc que a la ciutat de Nova York. Com una guia turística, cada pàgina de l'àlbum és una instantània de la ciutat. Podem veure a Tom pujant per l'estàtua de la Llibertat sobre una aquarel·la que suggereix les desaparegudes Torres Bessones, o la Cinquena Avinguda, o l'edifici Flatiron, una doble pàgina ens descobreix l'entrada al port, una altra un Central Park cridaner. Estampes d'un déjà vu. Els escenaris als que recorre Torres pertanyen al nostre imaginari. Cents de pel·lícules han fet que reconeixem d'immediat cadascun dels racons de Manhattan. Cada dibuix de Torres ens desplaça a una pel·lícula. Times Square, a la pel·lícula Taxi Driver i la veu de Robert de Niro: "Algun dia una pluja de veritat vindrà i netejarà totes aquestes escombraries dels carrers", per citar un exemple.

Però no és únicament l’atmosfera la que es submergeix en el tòpic novaiorquès, la història de Torres ens mostra una ciutat de ritme trepidant, multicultural i cosmopolita, una ciutat de negocis on hi ha un racó per a l'art atrevit. Tom s'acaba convertint en un afamat artista plàstic gràcies a la intervenció d'un nen i el seu pare, crític d'art, qui qualifica la seva obra, en un acte de sublim megalomania, com pop-art prehistòric.

Daniel Torres, en aquesta primera immersió en l'univers infantil, deixa el retrofuturisme que el va fer famós als vuitanta a les pàgines de la revista Cairo (a les hemeroteques podem trobar la seva inoblidable Opium o les aventures espacials de Roco Vargas). Però manté intactes els recursos estilístics de l'escola valenciana de línia clara, de la que és un mestre. Les il·lustracions són netes i detallistes, amb arquitectures traçades a tiralínies; les composicions equilibrades; els plànols mesurats perfectament combinats, i el treball de color molt harmònic i modulat.

Les aventures de Tom no acaben a Nova York, l’historicista valencià va traslladar l'entranyable dinosaure a les ciutats de París i Els Àngels.

Samuel Alonso Omeñaca

[Revista Bloc]

L'ARBRE GENERÓS

SILVERSTEIN, Shel. L'Arbre generós. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2000.

ISBN 8484180425

Publicat per primera vegada el 1964 l'edició permet apropar al lector en llengua catalana una història profundament commovedora i, a la vegada trista, d'una bella serenitat. Conta l'estreta relació d'amistat entre un arbre i un nen i els avatars que sofreix a mesura que amb el pas del temps converteix a aquest en un jove, un adult i, finalment, un vell. La generositat i la fidelitat de l'arbre contrasten amb la despreocupació i l'oblit del seu amic i converteix el llibre, entre altres possibles lectures, en una alegoria de la relació de l'ésser humà amb la naturalesa. Un llibre valent, dur, que desperta intenses emocions i, difícilment, deixarà impassible al lector.

El text, sintètic, estructurat sòlidament al voltant d'un esquema circular, troba el seu complement perfecte en unes il·lustracions sòbries, sense color i que, en la composició de la pàgina juguen encertadament amb els grans espais en blanc. Un llibre per a compartir i per a conservar en la memòria del cor.

DGV

¡A BAÑARSE!

GOMI, Taro. ¡A bañarse!. Vigo : Faktoría K de libros, 2007.

ISBN 9788493512224

Àlbum protagonitzat per un nen disfressat de lleó, i també, sota aquesta disfressa, d'ós! I després sorgeix el propi nen. Es va treient la roba per iniciar una nova i divertida tasca, la de l'hora del bany, davant la mirada de la mare, absent en les imatges, però la presència de la qual es perceb a tota la història. Les il·lustracions, a l'estil dels dibuixos infantils, mostren el procés que segueix el nen fins quedar completament despullat. L'autonomia personal i el cos humà són temes que l'autor presenta mitjançant imatges, onomatopeis i recursos creatius que capten l'atenció del lector.

Marisa Pata Galante

[Fundación Germán Sánchez Ruipérez]

LA RATERA

MORGENSTERN, Christian. La Ratera. Barcelona : Joventut, 2007.

ISBN 9788426136022

Escenificació d'un extraordinari poema de l'alemany Christian Morgenstern. A la casa de Palström s'ha colat un ratolí que buida el rebost, i no hi ha manera de treure'l d'allí. Per sort el visita un amic amb bombons a la mà i enginyoses idees per a capturar al ratolí sense recórrer a la violència. La construcció d'una gran trampa i la creació d'una serenata nocturna serviran d'ham per atrapar a la fi al petit animaló. L'escenari són uns camps i boscos preciosos en els quals es dibuixen, retallades, les figures dels personatges, amb la qual cosa es dóna diferents plans de visió i profunditat del paisatge.

Oblit Baseiria Virgili

[Revista Faristol]

OLIVIA

FALCONER, Ian. Olivia

Barcelona. Serres, 2001.

ISBN 8484880176

El llibre-àlbum Olivia és abans de res una experiència exquisida.

Pot un lector assistir com espectador a l'art de viure la infància amb tota la intensitat de què algú és capaç? Amb l'Olivia, la porqueta-nena, això és possible.

Pot un lector (el que encara no sap llegir, el que fa temps que en sap, no importa) començar a sentir que tant pot ser dit amb sol tres colors (vermells, blanc i negre) aprofitats en tota la seva potencialitat i delicadesa? Ian Falconer s'encarrega de què la síntesi cromàtica es converteixi en una multiplicació de sentits.

Olivia és una nena-porqueta especialment intensa. En la contraportada, un asterisc aclareix al peu que "és molt bona per cansar a la gent". Tot és portat a les últimes conseqüències per ella. La vida no té límits quan es tracta de moure's, emprovar-se roba, jugar, gaudir de l'art (música, plàstica, llibres, fins castells de sorra)... I els seus pares-porquets la deixen fer, malgrat el seu esgotament, o negocien a favor de la seva sensibilitat, quan en la seva llibertat té conseqüències sobre la seva vida infantil o familiar. Això passa, quan per exemple, després de veure al museu un quadre del pintor contemporani Jackson Pollock, intenta emular la seva estètica abstracta en una de les parets de casa seva. O quan el seu pare, després d'una lleu discussió, acaba acceptant que s'emporti sol tres dels cinc llibres que Olivia pensava endur-se al llit. La visió de les dues, mare i filla, dins el llit llegint un llibre sobre Maria Callas en una imatge en carbonet que ocupa tota la fulla, és una escena lectora més eloqüent que el millor dels discursos sobre la lectura.

Com un simpàtic contrapunt, darrera d'Olivia, hi ha un germanet-porquet petit que queda en segon pla, mentre es dedica a imitar-la, a admirar-la, o a perdre's en el seu món encara massa petit com per comprendre els arravataments artístics de la seva germana.

L'entramat d'escenes quotidianes es sosté en l'art d'expandir textos mínims amb imatges belles i sòbries (mai s'ha vist tanta elegància en una família de porcs). Aquestes imatges destaquen encara més gràcies a un disseny gràfic en què sobre un fons blanc sense marcs ni límits sembla surar aquesta ficció tricolor.

L'economia del codi escrit i la seva variada ubicació en l'espai del full reforça el caràcter poètic d'aquelles paraules que semblen estendre les seves ales cap a l'expressió plàstica.

Quan es tanca l'última pàgina d'Olivia de Ian Falconer se sent una irresistible temptació de tornar a començar: és un d'aquests llibres que, com diu Italo Calvino, mai acaben de dir el que han de dir.

Cecilia Bajour