OLIVIA

FALCONER, Ian. Olivia

Barcelona. Serres, 2001.

ISBN 8484880176

El llibre-àlbum Olivia és abans de res una experiència exquisida.

Pot un lector assistir com espectador a l'art de viure la infància amb tota la intensitat de què algú és capaç? Amb l'Olivia, la porqueta-nena, això és possible.

Pot un lector (el que encara no sap llegir, el que fa temps que en sap, no importa) començar a sentir que tant pot ser dit amb sol tres colors (vermells, blanc i negre) aprofitats en tota la seva potencialitat i delicadesa? Ian Falconer s'encarrega de què la síntesi cromàtica es converteixi en una multiplicació de sentits.

Olivia és una nena-porqueta especialment intensa. En la contraportada, un asterisc aclareix al peu que "és molt bona per cansar a la gent". Tot és portat a les últimes conseqüències per ella. La vida no té límits quan es tracta de moure's, emprovar-se roba, jugar, gaudir de l'art (música, plàstica, llibres, fins castells de sorra)... I els seus pares-porquets la deixen fer, malgrat el seu esgotament, o negocien a favor de la seva sensibilitat, quan en la seva llibertat té conseqüències sobre la seva vida infantil o familiar. Això passa, quan per exemple, després de veure al museu un quadre del pintor contemporani Jackson Pollock, intenta emular la seva estètica abstracta en una de les parets de casa seva. O quan el seu pare, després d'una lleu discussió, acaba acceptant que s'emporti sol tres dels cinc llibres que Olivia pensava endur-se al llit. La visió de les dues, mare i filla, dins el llit llegint un llibre sobre Maria Callas en una imatge en carbonet que ocupa tota la fulla, és una escena lectora més eloqüent que el millor dels discursos sobre la lectura.

Com un simpàtic contrapunt, darrera d'Olivia, hi ha un germanet-porquet petit que queda en segon pla, mentre es dedica a imitar-la, a admirar-la, o a perdre's en el seu món encara massa petit com per comprendre els arravataments artístics de la seva germana.

L'entramat d'escenes quotidianes es sosté en l'art d'expandir textos mínims amb imatges belles i sòbries (mai s'ha vist tanta elegància en una família de porcs). Aquestes imatges destaquen encara més gràcies a un disseny gràfic en què sobre un fons blanc sense marcs ni límits sembla surar aquesta ficció tricolor.

L'economia del codi escrit i la seva variada ubicació en l'espai del full reforça el caràcter poètic d'aquelles paraules que semblen estendre les seves ales cap a l'expressió plàstica.

Quan es tanca l'última pàgina d'Olivia de Ian Falconer se sent una irresistible temptació de tornar a començar: és un d'aquests llibres que, com diu Italo Calvino, mai acaben de dir el que han de dir.

Cecilia Bajour