Sembra llibres, 2024.
ISBN: 9788410198111
L’elefant del títol és una metàfora que al·ludeix a
qualsevol tema que està a la vista, però que incomoda tant que tothom defuig
parlar-ne. I la novel·la de Berta Dávila teixeix, amb calma i amb tots els
matisos de gris necessaris, allò que senten (i normalment callen) els qui
estimen algú que s’ha suïcidat. La Rosa, mare, esposa, treballadora
aparentment normal (qui sap què vol dir aquest terme?), no
decideix suïcidar-se, sinó tal vegada (i el matís és significatiu) deixar de
patir per sempre. En cadascun dels capítols, encapçalats pel nom de qui
monologa, ponderant cada paraula, cada record, cada sensació, amb tot el dolor
imaginable (fills, marit, germà, amiga de l’ànima, metgessa...), es desgranen
tot de circumstàncies al voltant de l’horror. El lector acabarà descobrint,
privilegi que no està a l’abast de tots els personatges, la cicatriu oberta
d’una antiga ferida, que, malgrat tot, no respon a la pregunta més dolorosa:
per què? Les veus (mèrit de l’autora, però indubtablement també del traductor)
traspuen sensibilitat, amor incondicional per la Rosa i, per damunt de tot,
credibilitat.
En relació amb el mateix tema, vam llegir en el seu
moment el molt recomanable Els adeus del Jaguar. Per acabar,
celebrem un cop més que puguem llegir en català una autora gallega de
trajectòria consolidada, mereixedora del premi Jules Verne de literatura
juvenil d'Edicións Xerais.
Joan Bustos -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada