Estrella Polar, 2022.
ISBN: 9788413891781
Si a Un monstre em ve a veure (Joan Portell va fer una crítica) el turmentat protagonista experimenta malsons recurrents a una hora concreta de la matinada, el Nil de Vint-i-set dinosaures s'ha d'enfrontar a un monstre dolorosament proper. La trista cirereta del pastís que, unida a la mort del pare i a la incertesa del primer confinament, obrirà una ferida de difícil cicatrització.
Aquesta història, narrada amb tendresa i tacte, però sense obviar el mal, és una crònica de la desubicació, del dol i del seu parònim, el dolor. ¿La fugida, cada nit, de la gossa amb qui el noi juga de dia, coincident amb la irrupció del monstre, és símptoma o conseqüència? I què dir del robot, a mig muntar des del fatal accident del pare?
Després d'uns primers compassos de tempteig, que serveixen per connectar amb una família atípica en una situació atípica (una vídua infermera, el germà que assumeix el rol de pare, el fill desconcentrat), la trama, ritmada per capítols breus i punyents, agafa embranzida en la consciència del lector. Fins que, imperceptiblement, la sospita cedeix a la confirmació de l'horror, no per implícit de menys profunditat.
Un llibre dolorós i alhora necessari perquè se'n parli, encapçalat per una dedicatòria que no mena a error: «Als infants a qui es pren la innocència; tant de bo us la poguéssim tornar.»
Joan Bustos -Faristol-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada