dimecres, 4 de novembre de 2020

L'ÀNIMA PERDUDA

TOKARCZUK, Olga. L'ànima perduda
Thule, 2019
ISBN: 9788416817610

És evident que la concessió del Premi Nobel de Literatura a l’escriptora polonesa Olga Tokarczuk dota d’una certa rellevància l’arribada de L’ànima perduda, que, d’altra manera, s’hauria de guanyar el favor dels lectors i dels prescriptors per si mateixa. I ho faria amb nota. Val a dir, però, que en la part de composició de ben segur que hi ha tingut molt a veure Joanna Concejo, una il·lustradora també polonesa que, si bé a l’Estat espanyol és poc coneguda, té una sòlida trajectòria i un reconeixement important a gran part d’Europa.

Deixant de banda aquest fet, L’ànima perduda sobresurt principalment per dos aspectes clau: és una proposta formal molt original i sorprenent, i és, de totes totes, un llibre àlbum per a adults. La història que escriu Tokarczuk és la d’un home que, de tan atrafegat i de tan ràpid que treballa, ha deixat la seva ànima enrere –que transita pel temps més lentament– i ja no recorda gairebé ni el seu nom. El metge li recomana asseure’s a esperar-la, i això és el que porta a terme durant temps i temps. El conte, d'alt contingut filosòfic, relata aquesta espera i és un avís a navegants i un elogi de la lentitud i la paciència, alhora que provoca la reflexió, l’embadaliment i el debat.

Formalment, el gruix principal del text és en una de les pàgines de l’inici, i un fragment breu de desenllaç el trobem al final. La resta són imatges que semblen formar part d’un quadern vell d’escola i d’infantesa, farcit de records amb un to sípia que els embolcalla, amb fotografies antigues, paper de calcar, fulls de llibreta i imatges del personatge. El lector es mira i es remira els bells, precisos i melancòlics dibuixos de Concejo, seguint els moviments lleus de l'espera del protagonista i a la recerca del rostre de l’ànima perduda que se suposa que viatja al seu encontre, tot visualitzant els detalls que porten al desenllaç i que descriuen el pas del temps.

L’ànima perduda és un llibre excepcional, una literatura tranquil·la que convida a fer-hi diverses passades a la recerca dels diversos detalls que de mica en mica van amplificant la història i van oferint elements al lector per entendre-la i fer-se-la seva.

Pep Molist

Cap comentari:

Publica un comentari