LA PEQUEÑA ORUGA GLOTONA

CARLE, Eric. La pequeña oruga glotona

Kókinos. Madrid. 2002

ISBN 84-88342-34-9

Amb un lleu canvi de títol, l'editorial Kókinos presenta una nova edició d'aquest magnífic àlbum d'Eric Carle, que fou publicat per Elfos (Barcelona) l’any 1995. La present edició manté el format apaïsat de l'anterior però amplia considerablement la mida, amb una posada en pàgina espectacular que permet apreciar en tota la seva dimensió les genials imatges de l'artista nascut a Nova York i educat a Alemanya.

Kókinos recupera així un nou títol d'aquest autor, ja present en el seu catàleg amb El grill silenciós.

En aquest cas, Carle ens presenta la història de la metamorfosi d'una eruga, un relat senzill que acosta als més petits la màgia present en la natura, l'espectacular cicle de la vida.

Al misteri nocturn del començament (un petit ou il·luminat per la lluna plena), el segueix el sol (un diumenge resplendent en què comença la festa de la vida). Després: la rutina quotidiana, descrita mitjançant una fórmula repetitiva amb un ritme que permet al petit lector anticipar-se i participar en el relat.

Les possibilitats de joc de l'àlbum es veuen reforçades amb les pàgines foradades, en què els dits del lector assumeixen el protagonisme de l'aventura. Un clar exemple de com un recurs editorial habitual en els llibres dirigits als més petits es pot plantejar com un element narratiu plenament integrat en l'obra.

La història, com no podia ser menys en un llibre tan "saborós", proveeix uns picades d'ullet argumentals per a l'adult: la rutina setmanal es trenca amb la estupenda festa de dissabte, un festí que deixa seqüeles en la salut de l'eruga golafre: un terrible mal de panxa del qual, però, es reposa amb facilitat, mitjançant una dieta sana i austera.

Eric Carle sorprèn novament amb la seva particular tècnica d'il·lustració: un collage en el qual els papers, acolorits prèviament a l'aigua, se superposen i contrasten, creant textures que omplen de matisos unes figures senzilles i coloristes.

Però sens dubte, el més interessant del conte és el magnífic i sorprenent final que ens reserva com a plat fort: l'esplèndida imatge de la vida renascuda, la desbordant bellesa d'una nova criatura que havia nascut com una humil erugueta.

De nou l'aneguet lleig? Una reflexió sobre el destí? Suposo que l'autor ens mostra la seva visió optimista de la vida, del creixement, del futur. I és que ... a qui no li agrada imaginar que la fortuna li somriu i pot ser capaç de sorprendre al món?

Villar Arellano