ALCANTARA, Ricardo. Gat i gos. La Galera. Barcelona. 1998. ISBN 84-246-3404-7
El gos d'aquesta història no borda molt, ni és molt mossegador, ni està prim i tot ple de puces. Tampoc el gat té guants i per això no caça ratolins, i segur que té més de set vides. Aquest gos i aquest gat arriben a casa del Carles i l’Anna, dos germans bessons, dins d'una caixa i com a regal d'aniversari. Aviat passa el que ha de passar: el gos sap això del gat escaldat, de l'aigua fuig, i no fa més que mullar-lo, mentre, el gat, coneixedor del refrany cada gos amb el seu os, li amaga el menjar. Fins que arriba la nit i com de nit, tots els gats són bruns, i els gossos també, senten por i s'ajunten, tant, tant que no veuen més que els ulls de l'altre.
Les il·lustracions de Gusti se sustenten en un traç negre, decidit i discontinu, per l'efecte que es produeix en el dibuix en ser ampliat en la fotocopiadora. El negre s'apodera de molts espais, sobretot quan arriba la foscor i el fa servir per fer enfosquir les parets, mobles o l'aire mateix. També altres colors brillen en la foscor, com el groc, o ambienten la casa com el verd, morat i sobretot el vermell. Resumint, Gusti fa un pas un pas endavant en el seu camí professional, però manté algunes claus que l'acompanyen sempre, com l'humor o la tendresa.
J.G.S.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada