L'ESTRELLA DE LES MONES

NILSSON, Frida. L’estrella de les mones

Viena edicions, 2023.

ISBN: 9788418908712

Sembla que a poc a poc, sense presses, ens comencen a arribar alguns títols de la premiada autora sueca Frida Nilsson (Hardemo, 1979) —premi Astrid Lindgren 2014, entre d'altres—. La primera vegada que la vam poder llegir va ser amb Pirates de la mar de Gel, publicada en aquest mateix segell editorial el 2018. Ara ens arriba una de les seves obres primerenques, L'estrella de les mones (2005), o Apstjärnan en el títol original. 

Molta de l'obra de Nilsson se centra en denunciar les desigualtats i les injustícies, tot deixant que siguin els mateixos infants protagonistes els que surtin de l'atzucac en què s'han vist immersos. I L'estrella de les mones no podia ser diferent si tenim en compte que a la petita Joana, una òrfena de nou anys que viu gairebé esclavitzada, l'adopta una goril·la, i tot degut a un malentès administratiu que li permet prendre-la com a filla seva. Però, de ben segur amanida per la descarada Pippi, amb un pessic de les trapelleries de l'Emili i un punt de sal de les colles d'en Pitus, aquesta novel·la ens mostra una nova protagonista que destil·la totes les característiques dels infants citats anteriorment: i, atenció!, que pot esdevenir una protagonista de referència. Tot plegat, una novel·la que transcorre entre el surrealisme de l'adopció per part d'una goril·la i el seny d'una relació maternofilial que delectarà molts lectors. 

Hem de tenir en compte que per a molts adults ens pot suposar un entrebanc el nostre racionalisme imperant en observar la relació entre una nena i la seva mare goril·la, però, com deia Pere Calders en el seu memorable conte «Raspall», «aquest detall està tan desproveït d'importància que ni val la pena d'amoïnar-s'hi». I és que aquesta és una de les grans virtuts d'un text que flueix com l'aigua, que transmet amor pels quatre costats i que no deixa cap cap sense lligar. Un document per renovar la creença en la fantasia, que en literatura tot és possible. Si us plau, deixeu gaudir i gaudiu d'aquesta història, ja que no sempre trobem perles d'aquesta dimensió. 

Malauradament, però, ja veurem què passa amb el segell Viena... tot i que això són figues d'un altre paner. 

Joan Portell -Faristol-

LA DÀIXENKA O LA VIDA D'UN CADELL

CAPEK, Karel. La Dàixenka o La vida d'un cadell

Meraki, 2023.

ISBN: 9788412582918

L’escriptor txec Karel Čapek (1890-1938) va ser una figura important de la literatura del segle XX, nominat set vegades al Nobel, tot i que no el va arribar a guanyar mai. Autor de novel·les d’aventures, peces teatrals i obres per a infants, va ser un intel·lectual proper al poder polític de Praga i de l’esquerra humanista. Un bon exemple de la dimensió política de la seva obra és la seva novel·la de 1936, a cavall de la ciència-ficció i la fantasia: La guerra de les salamandres (Proa, 1998, i Males Herbes, 2016).

De les seves obres per a infants, la que ha esdevingut un clàssic per a diverses generacions és sens dubte la història de la seva petita fox-terrier, que noranta anys després podem llegir en català.  

El 1932, Karel Čapek va publicar una sèrie a la secció «El racó dels infants» del Journal Lidové Noviny, el diari txec més antic, relatant la vida d’un cadell de gos, la Dášeňka, filla de la seva gossa Iris. Un any després, el 1933, la casa Borov va compilar els textos en un volum de gran format, amb el disseny de Karel Teige (1900-1951), artista i crític d'art de renom compromès amb els moviments d’avantguarda i la Bauhaus. Des d’aleshores se n’han fet múltiples edicions, però poques vegades completes. Fins que el 2015 l’editorial francesa MeMo aposta per recuperar el llibre de Čapek en una edició el màxim de fidel: manté el format de 20 x 27 cm i aconsegueix treballar amb les fotografies originals, redescobertes a casa de l’autor.

La Dàixenka o La vida d’un cadell que edita Meraki és la traducció d’aquesta edició francesa de MeMo, amb el mateix format de luxe, tot i alguna diferència important, com ara no mantenir el color ataronjat de gran part del text. La recuperació d’aquesta obra ens permet conèixer l’estil constructivista de l’avantguarda txeca aplicat al llibre, que, com explica l’editorial MeMo, consistia en senzillesa geomètrica de línies, equilibri cromàtic, complementarietat de la tipografia, dibuix estilitzat i fotografies.

Més enllà, però, del valor històric i formal de l’obra, cal destacar-ne també el valor literari, mostra de l’estil proper i el sentit de l’humor de l’autor. L’obra es divideix en quatre parts: naixement de la Dàixenka i primers dies de descoberta i exploració del món; dificultats per fer-li una sessió fotogràfica; contes per explicar-li per tal que estigui quieta i se la pugui fotografiar, i finalment, les fotos resultants. El punt irònic de la prosa i els dibuixos de Čapek ens fan somriure des de la primera pàgina, i la seva oralitat ens interpel·la i ens encomana l'afecte que sent per la gosseta. El reportatge fotogràfic final és la culminació del vincle d'amor entre l'autor i la seva entremaliada i juganera Dàixenka. I també l'evidència que els fotollibres mereixen un lloc d'honor en la literatura infantil. 

Glòria Gorchs -Faristol-

LA MILLOR MASCOTA DEL MÓN

SQUILLONI, Arianna. La millor mascota del món

Bookolia, 2022.

ISBN: 9788418284632

La millor mascota del món

Dues amigues tornen juntes cap a casa. A mig camí, una d’elles, la Donata, fa una descoberta: es tracta d’un caragol que adopta com a mascota i de qui assegura que posseeix una sèrie d’atributs superlatius: és el més veloç, fort, bonic... En aquest punt comença un diàleg entre les dues nenes en què cada afirmació de la Donata dona pas a una rèplica de la seva amiga amb una dada real: el caragol és tan fort que sempre carrega la casa a sobre, per contra, no és gens fort comparat amb l’escarabat rinoceront, que pot carregar trenta vegades el seu propi pes.

El conte flueix com una conversa, i sembla un llibre informatiu fins que arriba la darrera sentència incontestable de la Donata: «La meva mascota és la més feliç del món», mentre totes dues observen com el mol·lusc segueix el seu camí lliurement. En aquest moment, el discurs de la història passa a ser el de la relació entre les dues nenes més enllà de la diferència de les seves mirades, tal com explica l’amiga de la Donata al seu diari personal, a la conclusió de l’àlbum.

Arianna Squilloni, especialista en LIJ, editora d’A Buen Paso i escriptora, torna a trenar idees suggeridores a partir de l’observació dels detalls, tal com ja havia fet, per exemple, a Sota les pedres (Akiara Books, 2020). Ho fa amb senzillesa i claredat i queda reforçat per les il·lustracions de Karina Letelier, que acompanyen la narració i continuen sent efectives a les pàgines mudes, en les quals la lectura visual és accessible per als infants però no necessàriament evident. Cal remarcar una bona elecció de les composicions i dels detalls, fent un bon ús de l’abstracció com a recurs funcional, és a dir, despullant la imatge d’allò innecessari per facilitar-ne la lectura.

Kim Amate -Faristol-

POESIA TOT L'ANY

BESORA, Ramon. Poesia tot l’any

Meraki, 2024.

ISBN: 9788412899962

El títol d’aquest poemari ja és en si mateix tota una declaració d’intencions: la poesia és per a tot l’any, no només per a dies més assenyalats com poden ser les diades literàries o els dies de Nadal, en què es reciten dites que refereixen motius festius. És així com Ramon Besora convida el lector, jove i adult, a trobar un poema que es pot relacionar amb cadascun dels dotze mesos de l’any. Els temes que es tracten són els propis de la poesia infantil: la natura, els animals, el cel i la lluna i el mar… I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. Fixeu-vos en el poema dedicat al mes de gener, que ens parla de les estrelles, que són papallones blanques i fràgils joguines. La metàfora no pot ser més bella. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta. De nou, paraula i imatge es donen la mà per formar un binomi que destaca per un meravellós esteticisme.

Un altre mèrit d’aquesta obra és que es presenta en forma d’un leporello que es desplega com un acordió de 3,80 metres i que es pot guardar en un estoig, que fa la funció de les capes d’un llibre. El fons correspon a un blau ultramarí i hi destaquen els poemes estampats a mà en lletra ocre per Sara Masià, autora també de les il·lustracions. Aquesta combinació de fons i lletra ressalta encara més l’excel·lent labor editorial d’Edicions Meraki.

Una obra excel·lent des del punt de vista temàtic i formal, i sobretot curosament editada.

Moisès Selfa -Faristol- 

HISTÒRIES A BON PAS

BENEGAS, Mar. Històries a bon pas

A Buen Paso, 2023.

ISBN: 9788417555931

«A les teves històries tot és més bonic, més real i més fantàstic alhora»: segurament aquestes paraules pronunciades pels germans Elefant durant el primer sopar del bosc es podrien aplicar a molts dels títols publicats per A Buen Paso, però són especialment adients en el cas d’aquest volum, Històries a bon pas, escrit per la prolífica autora valenciana Mar Benegas i il·lustrat per l’italià Simone Rea.

Pot haver-hi una manera més coherent de celebrar l’aniversari d’una editorial coneguda per la qualitat dels seus títols que llançar-ne un de nou a l’altura dels anteriors que homenatgi el poder de les bones històries? Hi ha empreses que celebren els anys amb festes fastuoses, i d’altres que ho fan afegint una nova fita a un camí de quinze anys de durada ple de llibres perdurables com aquest. Efectivament, Històries a bon pas és una celebració del quinzè aniversari de l’editorial en forma de recull de contes enllaçats però independents. El llibre es va originar al contrari del que és habitual: a partir d’unes il·lustracions de personatges boscans en moviment de Rea, Benegas va crear una quinzena de narracions connectades per la cigonya Bru, que «té el do de convertir les anècdotes més insignificants en grans proeses».

L’esquema de les dobles pàgines es repeteix rítmicament: a l’esquerra, la il·lustració d’un personatge animal de colors vius sobre fons monocrom, sempre en moviment cap a la fabulosa doble pàgina del sopar final; a la dreta, el conte que Benegas hi va escriure ad hoc. Amb la fórmula coneguda de contes inserits dins d’una narració principal, Benegas dibuixa unes històries caracteritzades per l’originalitat i la bellesa plàstica pròpia d’una poeta, coherents amb la tendresa i l’humor que traspuen els personatges de Rea. La tècnica acrílica de l’italià, que utilitza fins i tot per als fons de pàgina, proporciona un volum i una textura extraordinaris a les il·lustracions.

Pel que fa al disseny, el blanc generós deixa respirar dibuixos i text. En aquest segon, es recorre a un canvi de tinta per ajudar el lector a separar la trama principal de les narracions que s’hi intercalen. Altres detalls com el gramatge i la textura del paper, el colofó o les botes que obren i tanquen el llibre posen la cirereta a aquest pastís d’aniversari i permeten distingir amb facilitat l’excepcionalitat d’una editorial com aquesta.

Àgata Losantos -Faristol-

ELS NENS DE LES ARRELS

OLFERS, Sibylle. Els nens de les arrels

Ing Edicions, 2024.

ISBN: 9788412812343

Fa més de cent anys, una artista, mestra i religiosa anomenada Sibylle von Olfers publicà per primera vegada Els nens de les arrels, un relat breu on, en arribar la primavera, la Mare Terra desperta els nens que dormen arraulits sota les soques dels arbres, per tal que puguin preparar-se per brotar a l’exterior com menuts brins d’herba o boniques flors. Amb la senzillesa d’una bella història d’antany, l’autora ens embolcalla en el sentit profund del pas de les estacions i els ritmes de la natura.

La reedició d’ING comporta canvis significatius respecte de la primera edició en català de 2003, sobretot pel que fa al disseny editorial, ja que es modernitza la tipografia i la coberta escollint una il·lustració més sòbria, però que aporta claredat a la composició; ambdues decisions milloren substancialment l’atractiu del llibre sense restar ni un bocí de la seva atmosfera nostàlgica.
Tot i mantenir-se l’adaptació al català d’Ignasi Roda Fàbregas (amb incursions al cançoner popular de casa nostra), s’actualitza la traducció amb el treball impecable de Rosa Martínez, que honra l’original amb un text on mostra el seu domini de l’exactitud del llenguatge en un moment en què la literatura per a infants destaca per l’ús excessiu de generalitats. Gràcies al gust de les seves paraules la lectura arrodoneix el seu caràcter melòdic, de ritme suau, perfecte per ser llegit en veu alta. Amb tot, l’edició respon a les directrius internacionals de l’IFLA i d’Inclusion Europe i ha obtingut el segell de l’Associació de Lectura Fàcil.

Les imatges, malgrat ser antigues, han passat per una digitalització de qualitat —només els molt primmirats endevinem certa falta de resolució en la coberta— i ens obren les portes a seguir encisant-nos davant l’estil de Sibylle von Olfers, que a voltes ens remet a l’art nouveau del seu temps.

El llibre inclou en la darrera pàgina un QR per descarregar la guia pedagògica de l’obra. Cal matisar, però, que aquesta guia no respon a objectius o aspectes literaris (a excepció de la menció a la importància de les rimes i de les cançons de falda), sinó que està dissenyada per oferir una interpretació del relat des de la perspectiva Waldorf, descriure propostes de simbolització i cercar la conscienciació dels adults que acompanyen l’infant.

Mònica C. Vidal -Faristol-

LA BELLA I LA BÈSTIA

Leprince de Beaumont, Jeanne-Marie. La Bella i la Bèstia

Baula, 2024.

ISBN: 9788447952922

Se suposa que a la ratlla dels onze anys els nois i noies ja han tingut ocasió de conèixer la trama de la rondalla de la Bella i la Bèstia, ja sigui perquè l’han llegida en diverses adaptacions o l’han vista en dibuixos animats, o al teatre, etc. Doncs bé, potser ha arribat el moment de fer-los a mans aquesta esplèndida edició, que no només els oferirà la versió íntegra i magníficament traduïda per Jordi Vidal de l’original redactat per aquella dona excepcional que fou madame Leprince de Beaumont (pedagoga, música, escriptora...), sinó també un epíleg ben interessant, escrit per la professora de literatura Rosa Huerta, que, d’aquest relat basat en els arquetips antagònics de la bondat i la brutalitat, n’exposa els orígens, l’evolució, els diferents contexts, la biografia de l’autora i el perquè continua sent tan atractiu.

Tot plegat és publicat dins un llibre de format generós, amb tapa dura, i amb una maquetació que sap atorgar al text allò que és del text i a la imatge allò que és visualització generosa. Es tracta d’unes il·lustracions preciosistes, a tot i delicat color, fetes amb minuciositat, un si és no és manieristes, que a vegades gaudeixen de l’espai sencer d’una doble plana a sang per ambientar una escena o escenari, i a vegades es redueixen a bandes verticals perquè el text agafi el relleu que mereix. Dell’Orto es mostra un cop més molt hàbil i seductora en l’ús del Photoshop i de l’escenografia i vestuari, camps dels quals procedeix com a il·lustradora.

En resum: el llibre aconsegueix que l’atmosfera de misteri i meravella de la narració original estigui sempre present i que esdevingui un bon regal per oferir als amants de la literatura tradicional clàssica.

Teresa Duran Armengol -Faristol-

EL GEGANT DEL LLAC

BOSSUT, Alice. El gegant del llac

Yekibud editores, 2021.

ISBN: 9788412457018

Alice Bossut suma forces amb Marco Chamorro en un tàndem de gravadors de talent per explicar-nos una llegenda de les llacunes de l’lmbabura, al nord de l’Equador.  

Un gegant de les muntanyes va cercant i provant llacunes on poder fer-se un bany fins que en troba una de la seva mida, que és, paradoxalment, la que sembla més petita. Aquest és l’argument de la història, que, en les nombroses versions que n'existeixen,  presenta tractaments i desenllaços diferents, i on sovint el gegant es mostra superb i mor ofegat. 

No és el cas de la proposta d’Alice Bossut i Marco Chamorro, que dibuixen de forma convincent un protagonista nu, innocent, que cerca el plaer sense maldat, en un viatge on el desig del gegant de ser embolcallat per l’aigua es transmet embolcallant de bellesa la persona que llegeix. 

L’embolcall és fet de cent setanta-sis centímetres de paper que es despleguen al voltant del lector. L’edició de llibre acordió, d’una banda, hi afegeix la dimensió objectual de les obres fetes d’una sola peça, i de l’altra, permet als autors expressar un sentit gràfic complet en una sola imatge, dins de la qual es poden llegir les diferents línies argumentals, les diferents seqüències de la llegenda.

Tot i que els textos presentats potser no són perfectes, l’obra toca l’excel·lència en el seu plantejament gràfic perquè els propòsits de Bossut i Chamorro es veuen potenciats per l’edició de Yekibud, que, a banda de mostrar tota la imatge en una sola cara del paper, presenta el dors acolorit amb un massís de tinta que evita transparències. A més, l’elecció d’un paper gruixut i amb carteig fa que l’obra aguanti dreta, desplegada, a qualsevol prestatge, i la impressió d’Anfigraf (Tàrrega) contribueix, amb un òfset d’aparença serigràfica, a la construcció d’aquest bell objecte.

Tàssies -Faristol-

VAN DOG

PASINSKI, Mikolaj. Van Dog

Juventud, 2022.

ISBN:  9788426147943

Van Dog és un gos que surt de casa amb bicicleta un bon matí per anar a pintar en un prat. Ni els sons de la natura, ni les múltiples onomatopeies el distreuen del seu deliri artístic. Ell està concentrat davant del cavallet mentre al seu voltant van desfilant personatges de tota mena: cucs, ocells, formigues, abelles, canalla, extraterrestres, cavallers, dinosaures, músics, vampirs, micos i altres tafaners que miren de reüll l’artista i segueixen vibrant amb la natura, l’amistat i la bellesa que els envolta. Ja pot fer sol, pluja o ser negra nit que el gos artista no marxarà fins que el quadre no quedi ben acabat.

Van Dog és un llibre de grans dimensions, ple de microescenes amb petits diàlegs i sons emesos pels múltiples protagonistes. El duet creatiu polonès format per Gosia Herba i Mikolaj Pa ens ofereix un àlbum curiós com el seu títol, un espectacle gràfic i divertit. Els creadors ja han col·laborat amb la mateixa energia i complicitat en obres precedents com a La Maison des farfelus, que des d’aquí convidem l’editorial a recuperar. Les il·lustracions de Gosia Herba, una artista que ja ha rebut nombrosos reconeixements, són composicions que s’inicien sempre amb un croquis en blanc i negre* que de mica en mica l’artista va omplint de colors intensos, amb formes simples i geomètriques. Tot un espectacle visual com el llibre que teniu entre les mans.

Les pàgines finals recullen totes les vivències de la jornada representades en una peça de museu. Les picades d’ullet a altres artistes pictòrics i a la cultura pop són constants, des de les guardes fins a les pàgines finals. I és que Van Dog és una d’aquelles peces que conviden a observar, a triar i a crear, a mig camí entre l’àlbum, el wimmelbook, el còmic o el llibre d’art. I si algú vol anar més enllà, només cal deixar-se portar.

 

Cristina Correro -Faristol-

LA NAU DELS BABAUS

LARTITEGUI , Ana G. La nau dels babaus

A fin de cuentos, 2023.

ISBN: 9788419684035

Si busquem un exemple d’àlbum amb capes, aquest seria un cas perfecte.  Per començar, tenim una història de ficció surrealista on un noi molt llest planta una tomaquera en una gerra i hi afegeix l’etiqueta: «Dotze tomàquets més u. Si els comptes desapareixes tu», una mostra de la traducció ben aguda feta de la versió castellana, «Tomates llegando a trece, quien cuenta desaparece». Aquest text és interpretat amb superstició per cada personatge que es troba amb la planta que creix mentre passa de mà en mà, de ciutat a vaixell i de balena a volcà, fins a sortir pels aires i acabar a la funció d’un mag. Justament són ja tretze tomàquets quan la gerra coincideix amb el «llest», que acaba enxampat pel seu enginy i, finalment, és ell qui desapareix.

Per il·lustrar aquesta aventura circular Lartitegui ha aconseguit replicar i versionar obres d’art de mestres com el Bosco, Patinir i els Brueghel, amb la dificultat extra d’obtenir, amb la seva curosa aquarel·la, escenes que els referents van crear amb oli o gravat. L’autora s’ha submergit en les profunditats de l’edat mitjana i el renaixement per compondre un pastitx de cites visuals impossible de desgranar del tot. Cada doble pàgina està plena de detalls hilarants i resulta difícil esbrinar quan són ocurrències de l’autora: una llagosta amb potes d’agulla d’estendre, un cul en una finestra, un gos que pastura un ramat de persones, algú que tira margarides als porcs, volcans que són carxofes, gent que roba gairebé a cada racó… 

A les guardes finals tenim una ajuda per a la mediació amb fragments d’algunes pàgines amb l’autor i el títol de l’obra representada. Però per si no fossin prou capes, que no us passi desapercebut el QR de les guardes anteriors! El QR afegeix informació sobre els referents artístics, filosòfics i musicals que han inspirat l’autora. Així, podem escoltar-ne la música mentre llegim o mentre naveguem pels enllaços dels museus i de les peces originals.

Rosalía Clemente -Faristol-