UN ELEFANT A LA SALA D'ESTAR

DÁVILA, Berta. Un elefant a la sala d’estar

Sembra llibres, 2024.

ISBN: 9788410198111

L’elefant del títol és una metàfora que al·ludeix a qualsevol tema que està a la vista, però que incomoda tant que tothom defuig parlar-ne. I la novel·la de Berta Dávila teixeix, amb calma i amb tots els matisos de gris necessaris, allò que senten (i normalment callen) els qui estimen algú que s’ha suïcidat. La Rosa, mare, esposa, treballadora aparentment normal (qui sap què vol dir aquest terme?), no decideix suïcidar-se, sinó tal vegada (i el matís és significatiu) deixar de patir per sempre. En cadascun dels capítols, encapçalats pel nom de qui monologa, ponderant cada paraula, cada record, cada sensació, amb tot el dolor imaginable (fills, marit, germà, amiga de l’ànima, metgessa...), es desgranen tot de circumstàncies al voltant de l’horror. El lector acabarà descobrint, privilegi que no està a l’abast de tots els personatges, la cicatriu oberta d’una antiga ferida, que, malgrat tot, no respon a la pregunta més dolorosa: per què? Les veus (mèrit de l’autora, però indubtablement també del traductor) traspuen sensibilitat, amor incondicional per la Rosa i, per damunt de tot, credibilitat.

En relació amb el mateix tema, vam llegir en el seu moment el molt recomanable Els adeus del Jaguar. Per acabar, celebrem un cop més que puguem llegir en català una autora gallega de trajectòria consolidada, mereixedora del premi Jules Verne de literatura juvenil d'Edicións Xerais.

Joan Bustos -Faristol-

CONSTRUÏM UNA PRESA

FEHR, Daniel. Construïm una presa

Símbol editors, 2023.

ISBN: 9788418696220

Segueu amb calma que la representació està a punt de començar. L'escenari, el pas petit d'un riu (o llac) i les seves ribes. Al fons, les muntanyes. Se'ns disposa a ser testimonis d'un exercici d'imaginació. Sí, d'aquells que molts grans hem oblidat generar dintre del nostre dia a dia.

Les germanes Júlia i Ona estan decidides a crear una presa. El seu germà petit també els hi ajudarà posant una pedra verda ben bé al centre del mur de pedres. És just en aquest moment quan comencen a passar coses curioses. Presentant-se com si res, un monstre, un pescador, un vaixell amb un rei i súbdits i fins i tot pirates que els ataquen es veuran involucrats en la construcció de la presa. Fins que el Pol decideix recuperar la seva pedra, no sense abans trencar la quarta paret i fer-nos una mirada.

I és que el Pol, tot i semblar que no, hi és present, té un paper crucial i que fa que ens interroguem per tot el que passa. És significatiu que ell sol sigui el personatge de portada que carrega la pedra verda, símbol del joc i clau per obrir la porta a la seva imaginació.

És real tot el que passa fora d'ell? Ha estat ell qui ha convidat tots els personatges? Existeix realment, aquest riu? És tot el que passa fruit de la seva imaginació?

Cal destacar també la darrera pàgina, on veiem com la quotidianitat d'en Pol ha estat crucial per despertar el seu món imaginari: objectes, quadres, etc. De fet, ja se les està empescant per generar una nova aventura.

Ens trobem dins d'una gran història, perquè ens interroga, ens fa estar insegurs, ens fa endinsar dintre del joc i el món imaginari. És en aquest procés, quan encara no ho podem reflexionar tot, ens ho passem bé. El llibre es gaudeix quan encara s'està involucrat en la història. No podem passar per alt que el ressò d'Allà on viuen els monstres de Sendak ens arriba clar, així com el de llibres com El rei Jan i el drac i El capità Jan i els pirates, de Peter Bently i Helen Oxenbury, entre d'altres.

Quan el Pol ens mira directament sembla que ens digui, desafiant: «Esteu a la meva mercè imaginativa», o potser: «Ara, si vull, puc fer que tot això desaparegui o que apareguin més coses.» A la doble pàgina següent traurà la seva pedra de la presa i aquest fet tindrà conseqüències.

Mariachiara Di Giorgio esclata amb una il·lustració clàssica on les tècniques es barregen per aconseguir un tot. El seu pas pel món de la publicitat i el cinema fa que l’artista tingui molt present on es troba el lector i on cal dirigir la seva mirada. A partir dels seus ocres i colors tènues lligats a la tradició, podem esbrinar la seva procedència romana, tot i que l'artista també es formà a París. 

La magistral gradació dels colors marca el pas del temps sense haver de canviar de pla. Com es ressegueixen alguns objectes i altres no, com ara les pedres, ens fa pensar constantment en el fet real i el fet imaginari, fent que no puguem sentir que tots els elements estan integrats i generant-nos dubtes constantment a la psique a partir del fet plàstic.

Podríem parlar de mil coses més, perquè és un llibre reflexionat literàriament i plàsticament, amb racons secrets per explorar, i per això magnífic.

Sergi Portela -Faristol-

NÉIXER NENA

DUSSUTOUR, Alice. Néixer nena

Editorial Juventut, 2023.

ISBN: 9788426148186

Aquests és d’aquells llibres que entren pels ulls i que un cop els obres t’atrapen. I no només pel fet que el tema de la discriminació de gènere sigui avui damunt la taula d’una manera evident, sinó per la manera com s’enfoca i per com es plantegen els continguts i com s’interrelacionen amb unes il·lustracions, obra de la mateixa autora, que hi afegeixen matisos i, sobretot, color.

Cinc noies de països diferents −la Kaneila del Nepal, la Jade de França, la Mahnoosh de l’Afganistan, la Makena de Kènia i la Luisa de Mèxic− ens expliquen on viuen i com és el seu entorn i quins són els costums i convencions socials o religioses que hi imperen. I com, molt sovint, les normes que regeixen les seves comunitats els limiten els drets i els imposen una vida diferent de la dels nois: des de la consideració d’impuresa durant la regla, a la pressió social per tenir un cos normatiu, passant per les mutilacions genitals, la dificultat per accedir a l’educació i l’assetjament i els abusos sexuals. Experiències diverses en entorns diversos però que tenen en comú la denúncia de situacions injustes, exposades per les noies protagonistes en primera persona, que arriben amb força al lector i que s’amplien en uns textos explicatius sobre el tema, que permeten contextualitzar les seves veus.

El llibre incorpora, al final, una guia de recursos, llibres i pel·lícules, associacions i persones referents per a cadascuna de les situacions que s’hi descriuen, i cal destacar que s’ha anat més enllà de la mera traducció i s’ha tingut en compte que la bibliografia i la filmografia sigui assequible al lector d’aquí.

Un llibre molt recomanable per a lectura de les noies i, sobretot, dels nois, que serà un recurs imprescindible a la biblioteca escolar i a la biblioteca pública.

Mònica Baró -Faristol-

NEN CANÍBAL

PINTADERA, Fran. Nen caníbal

Takatuka, 2023.

ISBN: 9788418821592

«Jo soc un nen caníbal, / més bo que un tros de pa. / Només tinc una pega: / no paro de menjar.» Així es presenta el protagonista d’aquest àlbum il·lustrat, que ens explica com es viu en una tribu on els problemes s’arreglen a taula i on tothom es pot convertir en objectiu de la gana voraç dels seus integrants: fins i tot la pròpia mare!

Fran Pintadera i Guridi confegeixen un bon tàndem per donar forma a aquesta història divertida i irreverent. El text en vers, inspirat en la cançó homònima del músic i humorista cubà Virulo, imprimeix un ritme àgil a la història, que augmenta d’intensitat a mesura que el lector va coneixent fins on pot arribar l’apetit dels personatges. Cal destacar la subtilitat a l’hora de narrar i la bona feina d’adaptació del traductor.

El sentit de l’humor es palpa tothora en el joc entre les paraules i la interpretació de l’il·lustrador, que arrodoneix amb gràcia i enginy el missatge, sense estalviar detalls canibalescos i referències ben humanes. Mitjançant uns dibuixos sobris en escala de grisos, retrata uns personatges grotescos, foscos i peluts. Aquí rau la gràcia principal del llibre, el contrast entre la ferotgia de les imatges i la naturalitat i frescor amb què se’ns narren els seus actes.

Una història divertida i transgressora que farà les delícies de petits i grans, perquè s’acosta al lector buscant la complicitat i el somriure des del costat més salvatge (i alhora tan humà).

Guida Planes -Faristol- 

L'ESTRELLA DE LES MONES

NILSSON, Frida. L’estrella de les mones

Viena edicions, 2023.

ISBN: 9788418908712

Sembla que a poc a poc, sense presses, ens comencen a arribar alguns títols de la premiada autora sueca Frida Nilsson (Hardemo, 1979) —premi Astrid Lindgren 2014, entre d'altres—. La primera vegada que la vam poder llegir va ser amb Pirates de la mar de Gel, publicada en aquest mateix segell editorial el 2018. Ara ens arriba una de les seves obres primerenques, L'estrella de les mones (2005), o Apstjärnan en el títol original. 

Molta de l'obra de Nilsson se centra en denunciar les desigualtats i les injustícies, tot deixant que siguin els mateixos infants protagonistes els que surtin de l'atzucac en què s'han vist immersos. I L'estrella de les mones no podia ser diferent si tenim en compte que a la petita Joana, una òrfena de nou anys que viu gairebé esclavitzada, l'adopta una goril·la, i tot degut a un malentès administratiu que li permet prendre-la com a filla seva. Però, de ben segur amanida per la descarada Pippi, amb un pessic de les trapelleries de l'Emili i un punt de sal de les colles d'en Pitus, aquesta novel·la ens mostra una nova protagonista que destil·la totes les característiques dels infants citats anteriorment: i, atenció!, que pot esdevenir una protagonista de referència. Tot plegat, una novel·la que transcorre entre el surrealisme de l'adopció per part d'una goril·la i el seny d'una relació maternofilial que delectarà molts lectors. 

Hem de tenir en compte que per a molts adults ens pot suposar un entrebanc el nostre racionalisme imperant en observar la relació entre una nena i la seva mare goril·la, però, com deia Pere Calders en el seu memorable conte «Raspall», «aquest detall està tan desproveït d'importància que ni val la pena d'amoïnar-s'hi». I és que aquesta és una de les grans virtuts d'un text que flueix com l'aigua, que transmet amor pels quatre costats i que no deixa cap cap sense lligar. Un document per renovar la creença en la fantasia, que en literatura tot és possible. Si us plau, deixeu gaudir i gaudiu d'aquesta història, ja que no sempre trobem perles d'aquesta dimensió. 

Malauradament, però, ja veurem què passa amb el segell Viena... tot i que això són figues d'un altre paner. 

Joan Portell -Faristol-

LA DÀIXENKA O LA VIDA D'UN CADELL

CAPEK, Karel. La Dàixenka o La vida d'un cadell

Meraki, 2023.

ISBN: 9788412582918

L’escriptor txec Karel Čapek (1890-1938) va ser una figura important de la literatura del segle XX, nominat set vegades al Nobel, tot i que no el va arribar a guanyar mai. Autor de novel·les d’aventures, peces teatrals i obres per a infants, va ser un intel·lectual proper al poder polític de Praga i de l’esquerra humanista. Un bon exemple de la dimensió política de la seva obra és la seva novel·la de 1936, a cavall de la ciència-ficció i la fantasia: La guerra de les salamandres (Proa, 1998, i Males Herbes, 2016).

De les seves obres per a infants, la que ha esdevingut un clàssic per a diverses generacions és sens dubte la història de la seva petita fox-terrier, que noranta anys després podem llegir en català.  

El 1932, Karel Čapek va publicar una sèrie a la secció «El racó dels infants» del Journal Lidové Noviny, el diari txec més antic, relatant la vida d’un cadell de gos, la Dášeňka, filla de la seva gossa Iris. Un any després, el 1933, la casa Borov va compilar els textos en un volum de gran format, amb el disseny de Karel Teige (1900-1951), artista i crític d'art de renom compromès amb els moviments d’avantguarda i la Bauhaus. Des d’aleshores se n’han fet múltiples edicions, però poques vegades completes. Fins que el 2015 l’editorial francesa MeMo aposta per recuperar el llibre de Čapek en una edició el màxim de fidel: manté el format de 20 x 27 cm i aconsegueix treballar amb les fotografies originals, redescobertes a casa de l’autor.

La Dàixenka o La vida d’un cadell que edita Meraki és la traducció d’aquesta edició francesa de MeMo, amb el mateix format de luxe, tot i alguna diferència important, com ara no mantenir el color ataronjat de gran part del text. La recuperació d’aquesta obra ens permet conèixer l’estil constructivista de l’avantguarda txeca aplicat al llibre, que, com explica l’editorial MeMo, consistia en senzillesa geomètrica de línies, equilibri cromàtic, complementarietat de la tipografia, dibuix estilitzat i fotografies.

Més enllà, però, del valor històric i formal de l’obra, cal destacar-ne també el valor literari, mostra de l’estil proper i el sentit de l’humor de l’autor. L’obra es divideix en quatre parts: naixement de la Dàixenka i primers dies de descoberta i exploració del món; dificultats per fer-li una sessió fotogràfica; contes per explicar-li per tal que estigui quieta i se la pugui fotografiar, i finalment, les fotos resultants. El punt irònic de la prosa i els dibuixos de Čapek ens fan somriure des de la primera pàgina, i la seva oralitat ens interpel·la i ens encomana l'afecte que sent per la gosseta. El reportatge fotogràfic final és la culminació del vincle d'amor entre l'autor i la seva entremaliada i juganera Dàixenka. I també l'evidència que els fotollibres mereixen un lloc d'honor en la literatura infantil. 

Glòria Gorchs -Faristol-

LA MILLOR MASCOTA DEL MÓN

SQUILLONI, Arianna. La millor mascota del món

Bookolia, 2022.

ISBN: 9788418284632

La millor mascota del món

Dues amigues tornen juntes cap a casa. A mig camí, una d’elles, la Donata, fa una descoberta: es tracta d’un caragol que adopta com a mascota i de qui assegura que posseeix una sèrie d’atributs superlatius: és el més veloç, fort, bonic... En aquest punt comença un diàleg entre les dues nenes en què cada afirmació de la Donata dona pas a una rèplica de la seva amiga amb una dada real: el caragol és tan fort que sempre carrega la casa a sobre, per contra, no és gens fort comparat amb l’escarabat rinoceront, que pot carregar trenta vegades el seu propi pes.

El conte flueix com una conversa, i sembla un llibre informatiu fins que arriba la darrera sentència incontestable de la Donata: «La meva mascota és la més feliç del món», mentre totes dues observen com el mol·lusc segueix el seu camí lliurement. En aquest moment, el discurs de la història passa a ser el de la relació entre les dues nenes més enllà de la diferència de les seves mirades, tal com explica l’amiga de la Donata al seu diari personal, a la conclusió de l’àlbum.

Arianna Squilloni, especialista en LIJ, editora d’A Buen Paso i escriptora, torna a trenar idees suggeridores a partir de l’observació dels detalls, tal com ja havia fet, per exemple, a Sota les pedres (Akiara Books, 2020). Ho fa amb senzillesa i claredat i queda reforçat per les il·lustracions de Karina Letelier, que acompanyen la narració i continuen sent efectives a les pàgines mudes, en les quals la lectura visual és accessible per als infants però no necessàriament evident. Cal remarcar una bona elecció de les composicions i dels detalls, fent un bon ús de l’abstracció com a recurs funcional, és a dir, despullant la imatge d’allò innecessari per facilitar-ne la lectura.

Kim Amate -Faristol-

POESIA TOT L'ANY

BESORA, Ramon. Poesia tot l’any

Meraki, 2024.

ISBN: 9788412899962

El títol d’aquest poemari ja és en si mateix tota una declaració d’intencions: la poesia és per a tot l’any, no només per a dies més assenyalats com poden ser les diades literàries o els dies de Nadal, en què es reciten dites que refereixen motius festius. És així com Ramon Besora convida el lector, jove i adult, a trobar un poema que es pot relacionar amb cadascun dels dotze mesos de l’any. Els temes que es tracten són els propis de la poesia infantil: la natura, els animals, el cel i la lluna i el mar… I tot això ben amanit amb imatges d’una gran bellesa formal i semàntica. Fixeu-vos en el poema dedicat al mes de gener, que ens parla de les estrelles, que són papallones blanques i fràgils joguines. La metàfora no pot ser més bella. També hi abunden les personificacions, que humanitzen encara més aquesta natura, com els pops i les estrelles de mar, que es gronxen, a l’estiu, a les ones del mar. O l’avellaner, que al mes de febrer és un pacient artesà que discretament fabrica les primeres flors, que, més tard, seran capsetes de fusta. De nou, paraula i imatge es donen la mà per formar un binomi que destaca per un meravellós esteticisme.

Un altre mèrit d’aquesta obra és que es presenta en forma d’un leporello que es desplega com un acordió de 3,80 metres i que es pot guardar en un estoig, que fa la funció de les capes d’un llibre. El fons correspon a un blau ultramarí i hi destaquen els poemes estampats a mà en lletra ocre per Sara Masià, autora també de les il·lustracions. Aquesta combinació de fons i lletra ressalta encara més l’excel·lent labor editorial d’Edicions Meraki.

Una obra excel·lent des del punt de vista temàtic i formal, i sobretot curosament editada.

Moisès Selfa -Faristol- 

HISTÒRIES A BON PAS

BENEGAS, Mar. Històries a bon pas

A Buen Paso, 2023.

ISBN: 9788417555931

«A les teves històries tot és més bonic, més real i més fantàstic alhora»: segurament aquestes paraules pronunciades pels germans Elefant durant el primer sopar del bosc es podrien aplicar a molts dels títols publicats per A Buen Paso, però són especialment adients en el cas d’aquest volum, Històries a bon pas, escrit per la prolífica autora valenciana Mar Benegas i il·lustrat per l’italià Simone Rea.

Pot haver-hi una manera més coherent de celebrar l’aniversari d’una editorial coneguda per la qualitat dels seus títols que llançar-ne un de nou a l’altura dels anteriors que homenatgi el poder de les bones històries? Hi ha empreses que celebren els anys amb festes fastuoses, i d’altres que ho fan afegint una nova fita a un camí de quinze anys de durada ple de llibres perdurables com aquest. Efectivament, Històries a bon pas és una celebració del quinzè aniversari de l’editorial en forma de recull de contes enllaçats però independents. El llibre es va originar al contrari del que és habitual: a partir d’unes il·lustracions de personatges boscans en moviment de Rea, Benegas va crear una quinzena de narracions connectades per la cigonya Bru, que «té el do de convertir les anècdotes més insignificants en grans proeses».

L’esquema de les dobles pàgines es repeteix rítmicament: a l’esquerra, la il·lustració d’un personatge animal de colors vius sobre fons monocrom, sempre en moviment cap a la fabulosa doble pàgina del sopar final; a la dreta, el conte que Benegas hi va escriure ad hoc. Amb la fórmula coneguda de contes inserits dins d’una narració principal, Benegas dibuixa unes històries caracteritzades per l’originalitat i la bellesa plàstica pròpia d’una poeta, coherents amb la tendresa i l’humor que traspuen els personatges de Rea. La tècnica acrílica de l’italià, que utilitza fins i tot per als fons de pàgina, proporciona un volum i una textura extraordinaris a les il·lustracions.

Pel que fa al disseny, el blanc generós deixa respirar dibuixos i text. En aquest segon, es recorre a un canvi de tinta per ajudar el lector a separar la trama principal de les narracions que s’hi intercalen. Altres detalls com el gramatge i la textura del paper, el colofó o les botes que obren i tanquen el llibre posen la cirereta a aquest pastís d’aniversari i permeten distingir amb facilitat l’excepcionalitat d’una editorial com aquesta.

Àgata Losantos -Faristol-

ELS NENS DE LES ARRELS

OLFERS, Sibylle. Els nens de les arrels

Ing Edicions, 2024.

ISBN: 9788412812343

Fa més de cent anys, una artista, mestra i religiosa anomenada Sibylle von Olfers publicà per primera vegada Els nens de les arrels, un relat breu on, en arribar la primavera, la Mare Terra desperta els nens que dormen arraulits sota les soques dels arbres, per tal que puguin preparar-se per brotar a l’exterior com menuts brins d’herba o boniques flors. Amb la senzillesa d’una bella història d’antany, l’autora ens embolcalla en el sentit profund del pas de les estacions i els ritmes de la natura.

La reedició d’ING comporta canvis significatius respecte de la primera edició en català de 2003, sobretot pel que fa al disseny editorial, ja que es modernitza la tipografia i la coberta escollint una il·lustració més sòbria, però que aporta claredat a la composició; ambdues decisions milloren substancialment l’atractiu del llibre sense restar ni un bocí de la seva atmosfera nostàlgica.
Tot i mantenir-se l’adaptació al català d’Ignasi Roda Fàbregas (amb incursions al cançoner popular de casa nostra), s’actualitza la traducció amb el treball impecable de Rosa Martínez, que honra l’original amb un text on mostra el seu domini de l’exactitud del llenguatge en un moment en què la literatura per a infants destaca per l’ús excessiu de generalitats. Gràcies al gust de les seves paraules la lectura arrodoneix el seu caràcter melòdic, de ritme suau, perfecte per ser llegit en veu alta. Amb tot, l’edició respon a les directrius internacionals de l’IFLA i d’Inclusion Europe i ha obtingut el segell de l’Associació de Lectura Fàcil.

Les imatges, malgrat ser antigues, han passat per una digitalització de qualitat —només els molt primmirats endevinem certa falta de resolució en la coberta— i ens obren les portes a seguir encisant-nos davant l’estil de Sibylle von Olfers, que a voltes ens remet a l’art nouveau del seu temps.

El llibre inclou en la darrera pàgina un QR per descarregar la guia pedagògica de l’obra. Cal matisar, però, que aquesta guia no respon a objectius o aspectes literaris (a excepció de la menció a la importància de les rimes i de les cançons de falda), sinó que està dissenyada per oferir una interpretació del relat des de la perspectiva Waldorf, descriure propostes de simbolització i cercar la conscienciació dels adults que acompanyen l’infant.

Mònica C. Vidal -Faristol-