dimarts, 8 de juny del 2021

RODARI, Gianni. El llibre dels errors

Joventut, 2020.

ISBN: 9788426146175

Durant molts anys, Gianni Rodari es va dedicar a les faltes d’ortografia: primer com a alumne, després com a mestre, i més tard com a escriptor. Aquestes experiències el van portar a preguntar-se si valia la pena que un infant aprengués plorant allò que podria aprendre rient i, així, entre falta i falta i tot tractant de resoldre un dilema que el perseguia, va néixer El llibre dels errors, una obra amb què l’Editorial Joventut celebra el centenari d’un autor que certament no necessita cap presentació. És per això que, de Rodari, poca cosa més podria afegir. Ara bé, de l’edició a càrrec d’Elodie Bourgeois, del disseny de Mercedes Romero i de les il·lustracions de Chiara Armellini sí que podria parlar-ne d'una manera més llarga i extensa.

Després de passar per l’exquisida traducció de Teresa Duran i Txell Freixinet, i havent superat més d’un mal de cap lingüístic i geogràfic, el següent pas era fer d’aquesta reedició un exemplar plenament rodarià, no sols pel contingut, sinó també per l’aparença. És així com el groc vibrant de la coberta, el joc cromàtic de la paraula "Gianni", el ball del títol, la substitució de la icònica il·lustració de Bruno Munari del 1964 per una vaca amb abric i botes, la resolució del llom i la contracoberta amb els tres retrats il·lustrats anuncien una tripa esplendorosa en què les il·lustracions d’Armellini resolen amb gràcia les vacil·lacions de l’italià. La il·lustradora coneix els treballs de Rodari i Munari, l’autèntic binomi il·lustrat, i els transforma aquí mitjançant un llenguatge personal que s’adequa a la perfecció als contes i tirallongues rimades i a la composició de la pàgina. Es tracta, en definitiva, d’un Rodari embolcallat per dones que han trobat en els errors la possibilitat de crear una gran història, un gran llibre.

 

Clara Berenguer Revert -Faristol-

 

EL MÓN FOSC. TALPS

MANUEL, Jordi de. El món fosc. Talps

Jo Llibre, 2018.

ISBN: 9788416661794

Després d’haver llegit els dos primers volums de la trilogia La llum d’Artús de Raimon Portell i la primera entrega d’El món fosc. Talps, de Jordi de Manuel, el qui signa aquestes línies s’ha reconciliat amb la ficció distòpica, sobretot després d’acabar una mica fart d'Els jocs de la fam (noteu el joc de paraules). Amb el doble d’autoritat (la de científic de formació i la d’autor consolidat), Jordi de Manuel estableix les bases d’un relat heroic potent que implica i neguiteja el lector a parts iguals des del començament. Dit això, a partir d’ara aclareixo, com quan es fa la crítica d’una sèrie televisiva, que n’avanço continguts. Els temuts spoilers. En un futur proper, una catàstrofe global delmarà la humanitat. Per garantir la supervivència de l’espècie s’establiran tres grups: els qui viuran en una estació orbital, els qui romandran a la superfície (que seran postcatalans) i els qui viuran a les profunditats del planeta. Aparentment els vincles entre tots tres nuclis es perdran. Provinents en concret del centre de la Terra, sis adolescents escollits per la seva genètica i guiats per un robot duran a terme un viatge invers al que coneixem gràcies a la fantasia de Jules Verne. I amb idèntica sorpresa en reconèixer conceptes com ara «cel», «dia», «nit»... El bon ofici de l’autor es manifesta, com apuntàvem, a l’hora de dotar de coherència científica la seva imaginació, desbordant i vigorosa, i també mitjançant la riquesa de matisos que presenten els personatges. I com no podia ser de cap altra manera, en tancar les pàgines d’aquesta magnífica novel·la el lector se sent una mica buit, com qui espera amb candeletes la següent temporada de la seva sèrie.

Joan Bustos -Faristol-

L'AVELLANA

LEMASSON, Anne-Florence. L’avellana

Combel, 2017.

ISBN: 9788491012818

L’avellana és una proposta elegant per als més petits. Tot està cuidat i ben pensat en aquest pop up amb retallables que descriu l’entrada de l’hivern i la nova arribada de la primavera. Ho fa a partir d’uns fons de pàgina on els verds i les petjades suaus dels animalets del camp s’escampen sobre els blancs immensos i on els flocs de neu ara són rodones enganxades, ara forats o ara taques. Sobre aquest fons es relacionen amb cadència i harmonia la distribució i moviment dels elements sobresortints i el text per ser explicat. Sobre el fons del cel i la terra de les estacions apareixen els retallables dels animals que determinen la història de l’avellana abandonada, una llavor soterrada que, finalment, donarà lloc al brot de l’avellaner de la darrera pàgina. Una feliç sorpresa final que aboca a la seguretat del renaixement i al consol de ser retrobat quan el petit lector se senti tan perdut com una avellana abandonada. Una experiència poètica, sàviament senzilla i molt bonica per mirar junts aquest hivern.

Teresa Colomer -Gretel-

 

dimecres, 2 de juny del 2021

EL VENEDOR DE FELICITAT

CALI, Davide. El venedor de felicitat

Libros del  Zorro Rojo, 2020.

ISBN: 9788494990496

La història trasllada el lector fins a una població boscana habitada per diverses espècies d'ocells humanitzats que interrompen els seus quefers en veure arribar el senyor Colom conduint la seva furgoneta carregada de flascons: ja poden fer la compra periòdica de felicitat. Això sí, sense demanar descomptes perquè, com diu el senyor Colom, «la felicitat no és cap saldo!». Posats a fer, cadascú n'adquireix segons les seves necessitats, tot i que sempre hi ha els escèptics –«la felicitat, es ven?»– i els qui tenen altres somnis, com el senyor Ratolí, que, en trobar un pot buit –d'altra banda, com la resta de recipients–, esclata d'alegria: la seva família podrà omplir-lo amb la seva, de felicitat!!

Calì és un autor de trajectòria solvent en el món de la LIJ, amb títols com L'enemic (Takatuka, 2008), i forma un tàndem força efectiu amb l'il·lustrador Marco Somà (Premi Andersen 2019).

Els dos artífexs del llibre creen una paràbola de poètica enlluernadora. L'escriptor ho fa possible amb un text cosit de menudes reflexions que es van instil·lant en el lector, i l'il·lustrador, amb uns dibuixos preciosistes, de paleta càlida i estètica retro. Així, els habitatges niu, que conviuen en avinença amb branques i fullatge, remeten a l'estil arquitectònic de les painted ladies nord-americanes i a les guinguetes modernistes –impagable el detall del llum Tiffany– o bé evoquen, com el del Cargolet, el devessall il·lusionista d'Arcimboldo. La riquesa de la part plàstica pot semblar aclaparadora, amb planes atapeïdes que s'alternen amb d'altres quasi ingràvides –en sintonia amb allò representat (artefactes voladors, escales suspeses...)–, però el cert és que no opaca el text, subtilment irònic i esquitxat d'al·lusions a la condició humana. Per destacar-ne alguna, la referida al senyor Estornell, un artista que no en vol, de felicitat, perquè «ja se sap, els artistes, una mica infeliços, ho han de ser».

Gemma Mulet Cugat -Faristol-

 

EL MEU VAIXELL

INNOCENTI, Roberto. El meu vaixell

Kalandraka, 2018.

ISBN: 9788416804382

El gran autor i il·lustrador italià Roberto Innocenti presenta El meu vaixell, un àlbum amb l'aparença d'un llibre de coneixements que parla de la història d'un vaixell, però «el meu» del títol, la primera persona, condueix de la no-ficció cap a la ficció. I és que el llibre és una mostra excel·lent de barreja i entesa entre ambdós conceptes.

L'autor s'inventa i narra la història d'un capità i el seu vaixell, que comparteixen cinquanta anys de la seva vida. El títol original és My Clementine, el nom del vaixell i, al meu entendre un títol més precís, que dona més informació del llibre que el títol triat per a la traducció al català.

Pel protagonista, el vaixell ve a ser com un company de fatigues, com un peluix que l'acompanya per bona part de la vida, un ésser proper amb qui comparteix situacions de tota mena, tempestuoses i també plaents, descrites amb minuciositat pel dibuix, al mig de vinyetes de diferents mides i amb un text sintètic.

Tot i ser una història inventada, subjectiva i escrita en primera persona, com un diari o una novel·la, l'il·lustrador aprofundeix, amb una minuciositat excepcional i intencionada, en la descripció tècnica de tots els elements i detalls del vaixell i el seu entorn, com si d'una obra d'informació es tractés. Aquest aspecte es realça amb un annex on la minuciositat s'exagera, amb la informació dels trajectes habituals del vaixell, l'estructura i els elements del tipus de nau. El meu vaixell ve a ser una barreja acurada de realitat i ficció que cuida tots els ingredients del dibuix, però també del llibre, salpebrats amb una imaginació subtil i amb un to confidencial. Tot plegat converteix el llibre en un exemplar per analitzar i per assaborir amb calma.

Pep Molist -Faristol-

 

LA MONA DE L'ASSASSÍ

WEGELIUS, Jakob. La mona de l'assassí

Viena, 2017.

ISBN: 9788483309551

Penso, sense por d'equivocar-me, que La mona de l’assassí del suec Jakob Wegelius és una de les millors obres dels darrers anys. De l’autor, ja n’havíem tingut notícies amb la novel·la Esperanza (Siruela, 2004).

És una obra amb diverses curiositats: més de sis-centes pàgines dedicades a la investigació d’un assassinat que, en molts casos, s’abordaria amb molta menys extensió; les il·lustracions exquisides que acompanyen el text, que són del mateix autor —de fet, hi ha un còmic previ, elaborat per ell: La leyenda de Sally Jones (Sushi Books, 2016)—, i el fet que, tot i tractar-se d’una novel·la infantil, a la suggerent galeria de personatges que hi participen no hi figura cap infant.

La protagonista és una mona, personatge excepcional, que no parla, però escriu de meravella, amb una gran habilitat per a les feines manuals i una destresa innata per guanyar-se l’amistat de personatges que parlen per ella. D’ella, Sally Jones, sorgeix la primera persona que narra la història.

Sally Jones és la protagonista d'una novel·la policíaca que comença amb un assassinat del qual no es troba el cos de la víctima i pel qual és empresonat l’amic de la mona. Al llarg de l’obra, Sally buscarà proves per poder-lo alliberar, i la recerca guiarà l’obra cap a la novel·la d’aventures, multiplicant les escenes en diversos indrets del món.

El ritme, que avança a cop d’incidències que s'entrellacen, és excel·lent, així com l’enorme ventall de personatges. Hi apareix la cara més amable i més perversa de l’ésser humà. També és excel·lent la precisa documentació per bastir escenaris, tombs, personatges i detallar les vicissituds que passen.

És una novel·la excepcional, capaç de desvetllar emocions diverses. I tot, des de la mirada i el silenci d’un animal que es guanya personatges entranyables que són clau per a la resolució del cas, i el lector, cabdal perquè una obra d’aquest calibre circuli.

Pep Molist -Faristol-