PARE NOEL

BRIGGS, Raymond. Pare Noel

Blackie Books, 2023.

ISBN: 9788419654625

Raymond Briggs (Londres, 1934-2022) és autor d’algunes de les obres més emblemàtiques de la literatura universal del segle XX. L’any 1966 va guanyar una medalla Kate Greenaway pel llibre The Mother Goose Treasury, però el seu reconeixement va arribar amb Father Christmas (1973) i The Snowman (1978), traduïdes a moltes llengües i amb adaptacions a la pantalla i al teatre. Briggs també és conegut per algunes de les seves obres per a públic adult, on no defuig temes controvertits de caràcter polític i social, com When the Wind Blows (1982) o Ethel & Ernest (1998), que el 2021 Blackie Books va publicar en castellà.

Briggs explica que en un inici es va veure molt influenciat pels dibuixants de diaris i revistes, com ara els del setmanari britànic d’humor i sàtira Punch. Ells li van despertar l’interès per l’aspecte narratiu de la imatge, i li van fer veure la importància de saber transmetre, a través del dibuix, què feia, pensava i sentia cada personatge. Potser és per això que gran part de les seves obres tenen format de còmic, i el pes narratiu se sustenta en el seu treball plàstic. Potser també és aquesta influència el que explica per què darrere la seva línia clara i el seu estil càlid i emotiu s’hi amaga sovint la part més amarga o crua de l’existència.

L’editorial Miñón va publicar en castellà el Pare Noel l’any 1974. I no és fins al 2009 que apareix en català, dos anys després d’El ninot de neu, de la mà de La Galera. El més sorprenent d’aquest llibre és que per primera vegada ens trobem amb un Pare Noel malhumorat, a qui, paradoxalment, no li agrada ni el fred ni la nit de Nadal. De fet, li agraden ben poques coses, més enllà del seu gat i el seu gos, i fumar-se un bon puro mentre pren un conyac.

L’argument del llibre és ben simple: seguir al llarg de tot un dia de feina el Pare Noel, un personatge que Briggs desmitifica i que ens mostra en la seva quotidianitat, com algú de la classe treballadora a qui no li fa gens de gràcia llevar-se d’hora per anar a treballar. El Pare Noel de Briggs renega del despertador, del fred, de la neu, de les xemeneies, i el veiem al lavabo fent caca, descansant a mitja jornada laboral per fer un mos, amb la carmanyola i el termo, o cuinant i fregant plats.

Gràficament, Briggs se serveix de molts recursos del llenguatge del còmic: fer sortir el dibuix dels límits de la vinyeta; dibuixar una bafarada trencant-se quan el despertador esguerra un somni; jugar amb diferents estructures de la pàgina —per exemple, quatre vinyetes allargades ocupant la doble pàgina per mostrar-nos el pas del temps o el canvi meteorològic durant el seu viatge en trineu—, contraposar imatges exteriors d’un edifici amb imatges que en mostren una secció i ens permeten veure’n l’interior, canvis de pla, contrapicats...

En definitiva, Pare Noel és una obra rodona, un viatge d’anada i tornada que funciona gairebé de forma simètrica, amb un protagonista impossible d’oblidar, amb homenatges personals de Briggs a Londres, al seu pare lleter i a la seva estimada Mallorca.

I tot plegat, amb una edició de luxe que, un cop més, devem a Blackie Books.

Glòria Gorchs -Faristol- 

EL DESNUADOR D'EMBRUIXOS

HARDINGE, Frances. El desnuador d’embruixos

Bambú Editorial, 2023.

ISBN: 9788483436035

Frances Hardinge s’ha convertit en una autora de referència en el gènere de la fantasia per a joves. Entre d'altres, ha escrit novel·les tan diferents i de tanta qualitat com L’arbre de les mentides, La cançó del cucut, La veu de les obres i La llum de les fondàries. La seva darrera novel·la, El desnuador d’embruixos, està ambientada en un món imaginari, on hi ha en Kellen, que té l’especial i preuat do de desfer embruixos. Entre les persones a qui ha ajudat hi ha la Nettle, que havia estat convertida en ocell i que des que torna a tenir forma humana s'està amb en Kellen i l'ajuda. Amb ells viatja en Yannick, el germà de la Nettle, que encara està sota la forma embruixada d'una gavina. Mentre són a la presó per no desfer un embruix, reben un encàrrec a través d'un cavaller dels aiguamolls: han de viatjar fins a les Terres Feréstegues perquè algú està reclutant embruixadors amb una intenció desconeguda. Pel camí, en Kellen es troba amb un seguit de persones embruixades a qui ajuda. En la part final la trama es desplaça fins als aiguamolls de les Terres Feréstegues, on s’enfrontaran a una organització poderosa liderada per un personatge manipulador que utilitza els embruixadors per treure’n un profit personal.

En aquesta novel·la extensa, Hardinge reprèn alguns dels elements narratius que la fan particular, com ara la presència de personatges protagonistes amb una veu interior molt forta. Al seu costat hi trobem altres personatges molt ben definits i units amb el protagonista per llaços d'amistat que superen desavinences puntuals. També hi trobem éssers fantàstics originals, com els poderosos cavalls dels aiguamolls i els germanets, una mena d’aranyes cranc. A diferència de les dues novel·les anteriors, en què apareixien des del primer moment paisatges històrics i marítims molt potents, en la primera part de la novel·la no hi ha uns escenaris tan definits, però en la part final la creació d'ambients, en aquest cas al voltant d’uns aiguamolls, torna a ser captivadora. L’obra a més a més planteja dilemes morals que li donen un nivell d'aprofundiment molt remarcable. Un altre aspecte que la fa especial és la metàfora que s’amaga darrere el tipus d’embruix que fa el protagonista, que consisteix a desfer els llaços reals i imaginaris amb les persones amb qui es relaciona. Per tot plegat, ens trobem davant d'una excel·lent novel·la de fantasia i d'aventures molt recomanable.

Enric Codina -Faristol-

LA CANÇÓ DEL SOLDADET

PUIG, Pep. La cançó del soldadet

L’Altra Tribu, 2024.

ISBN: 9788412806212

La rutina de l’escola unitària d’un poble inventat d’un país inexistent es veu alterada amb la visita d’un jove suboficial que ve a advertir la canalla que, tot i que és improbable, podria esclatar la guerra amb el país que hi ha a l’altra riba del riu. Per tant, no és recomanable anar a jugar-hi a prop. Lògicament, el primer que fan l’Alika, el Boi i el Lluc, el més petit i eixerit, és fer cas omís de les indicacions assenyades dels adults. Encara més: s’atreviran a anar a l’estranger, que és a un tir de pedra, per bescanviar la bandera que hi oneja per la dels nens. Aquesta transgressió heroica no surt com pretenien, però de la mà de l’ingenu, agosarat, entranyable i determinat Lluc, tothom constata que els neguits i les esperances són les mateixes a banda i banda.

Un relat emotiu, però que no defuig qüestions com el fanatisme o la mateixa absurditat de totes les guerres. «Ara que ja ens coneixem, ja no cal que siguem enemics», pondera un personatge. Les il·lustracions de Toni Galmés encaixen d’allò més dins del relat, amb la barreja justa de tendresa i de perplexitat que experimentem a través de la mirada del nen.

No hem pogut evitar relacionar aquest acostament al conflicte bèl·lic amb l’humor blanc i tendre de Gila i el sarcasme surrealista de Jaroslav Hašek (Les aventures del bon soldat Švejk). I com a banda sonora ideal per a tot plegat, «La cançó del soldadet», de Manel. Ens sobten, però, per acabar, un seguit d’expressions col·loquials intercalades arreu, i que ens semblen poc normatives: catxo, petitajo, cutre, en sèrio, empollon, xivato, sombrero.

Joan Bustos -Faristol-