MEG I ELS OUS

NICOLL, Helen. Meg i els ous

Blackie Books, 2023.

ISBN: 9788419654663

No ens estem de res! De la mà de Blackie Books arriba, amb motiu del cinquantenari de la primera edició anglesa, l’excel·lent traducció d’aquest parell d’àlbums protagonitzats per una bruixa, la Meg, que no para de fer sonors i sonats encanteris. Esperem que en publiquin més, ja que la Meg és protagonista de quasi una vintena de títols.

L’autora, mestra de professió, va rebre un encàrrec de la BBC per a la programació infantil, i allí va entrar en contacte amb Jan Piénkowski, el gran il·lustrador d’origen polonès, però resident a Londres, que tan hàbil fou en l’àmbit dels llibres pop-up, o amb ombres xineses, o, com en aquest cas, aninotant bruixes, escombres, gats o... dinosaures (segon volum). Bona parella, la d’aquest parell d’autors!

De moment tenim a mà dos àlbums de format quadrat, amb il·lustracions a sang realitzades amb tintes planes de colors bàsics, sobre les quals destaquen els trets negres dels personatges, ja siguin bruixes, calderes o ingredients culinaris, i les lletres del text, format per frases brevíssimes i entenedores... i per unes expressives i rotundes onomatopeies.

Tot plegat és ple de dinamisme, humor, amor al detall més enjogassat, i facilita una lectura fàcil, amena, no pas mancada de gags, que, tot i que les peripècies de la protagonista i el seu gat no sempre acaben com ells voldrien, són totalment reeixides i tan divertides com esperen els petits lectors d’arreu del món que durant cinquanta anys han estat fidels a aquesta obra.

Teresa Duran Armengol -Faristol-

MANUAL DE SUPERVIVÈNCIA PER A POLLS

PÁRAMO, Berta. Manual de supervivencia per a polls

Litera Libros, 2023.

ISBN: 9788412669008

Berta Páramo, després de cursar un màster en àlbum infantil, decideix fer un salt professional de l’arquitectura cap al món del llibre il·lustrat, seguint el seu entusiasme per investigar i escriure de qualsevol tema, fins a especialitzar-se en llibre documental. La seva qualitat com a divulgadora la vam descobrir en els articles que publicava a la revista La Leche. I més recentment, en llibres molt ben valorats per la crítica i el públic, com Fluidoteca (Litera, 2021) i Robotland (Zahorí Books, 2022). 

Aquesta vegada, a partir d’un encertat encàrrec editorial, l’autora s’endinsa en un tema fascinant per a tots els públics, el dels polls, i ho fa amb una obra que explora els límits del llibre documental, seguint la tendència de la darrera dècada. A banda d’escollir un tema molt concret d’interès per a l’infant lector, pensant més en el detall que no pas en la mirada enciclopèdica clàssica, el manual de Páramo trenca del tot amb la rigidesa d’un format estàndard per adaptar-se a les dimensions que demana el tema en qüestió. Repensar el format a la mida del contingut és un concepte que tenim clar amb l’àlbum, però que fins fa poc no entrava en joc amb el llibre documental. Dues-centes pàgines, però de mida 12 x 1,8 x 15 cm, justament perquè es tracta d’un manual molt complet, però per a un destinatari petit, el poll.

El manual s’organitza en set capítols, com llegim en l'índex inicial (que en veritat és un sumari), però de seguida descobrim que l’organització i la veu narrativa tampoc és l’habitual dels llibres de coneixements. Aquí no hi ha ni jocs tipogràfics ni diferents nivells de lectura en caixes informatives a part, sinó que seguim des d’un inici una sola veu narrativa que ens parla en segona persona, interpel·lant un fals lector, el poll. Aquest és, sense dubte, un dels elements que fan més interessant l’obra, perquè ofereix un joc intel·ligent i irònic a l’infant, que haurà de fer un exercici de lectura inversa per acabar construint l’aprenentatge sobre els polls, que, al cap i a la fi, és l’objectiu del llibre. Perquè aquí l’enemic és l’ésser humà, que farà el possible per exterminar-los. I per evitar-ho, el millor és conèixer al màxim la pròpia anatomia, alimentació, reproducció, les necessitats ambientals favorables i com colonitzar nous hostes evitant l’acció humana.

És important destacar que quan parlem de l’encert del to —divulgatiu, clar i ple d’humor— no és només pel text, sinó també per tota la part gràfica de l’obra. El disseny és molt acurat i pensat, des de la tria del bicolor, negre i taronja fluorescent, donant irònicament modernor a un manual per a polls, fins a cada una de les imatges que il·lustren el manual: senyals de trànsit, cartells publicitaris, referències culturals i aclucades d’ullet tan enginyoses com el codi de barres de la contracoberta.   

Un manual que, malgrat que s’adreça a polls del cap humà, ben segur que trobarà molts infants autodidactes encantats de conèixer el món secret d’aquests insectes.

Glòria Gorchs -Faristol-

L'OCELLET S'HA MORT

FISSCHER, Tiny. L’ocellet s’ha mort

BiraBiro, 2023.

ISBN: 9788412750201

Aquest àlbum exposa de manera molt clara, directa i sense embuts un tema molt delicat, el de la mort.  Tal com deixa endevinar el títol, qui ha mort no és una persona, sinó un ocellet. I també són ocells tota la resta de personatges que coprotagonitzen aquest relat breu, dialogant entre si, amb les frases més usuals i quotidianes que es fan servir davant aquest fet: «L’Ocellet s’ha mort» «Què dius ara?» «De debò?» Cal agrair a la traductora d’aquest relat neerlandès l’excel·lent tasca per reproduir el nostre llenguatge més col·loquial, que és un dels trumfos d’aquesta publicació. Aquests diàlegs haurien pogut anar dins de bafarades, com en el còmic, però els autors han optat per deixar-los lliures sobre el fons clar de les pàgines a la manera que ho feia Gabrielle Vincent.

Les il·lustracions, amb tècnica mixta digital i un equilibrat ús del collage, el fons i la figura, són una mica esperpèntiques, així com cal per sentir-nos retratats en el conjunt dels personatges, tots ocells, i per cap en concret. Algunes, des de les guardes, van a tota plana i a sang, sense mots. D’altres són mínimament avinyetades o en bandes. I n’hi ha que marquen un requadre sobre el fons blanc.

La narració transcorre tota en un dia, i va des de l’anunci de la defunció fins a l’enterrament i la cerimònia de comiat, amb el subsegüent àpat per reconfortar els qui es queden: «Encara estic bastant trist» «Jo també, perquè l’Ocellet se n’ha anat per sempre» «Però al nostre cap encara hi és».

És aquesta naturalitat, aquesta fidelitat als sentiments que succeeixen la mort, aquesta manca de metàfores sobre el més enllà, el cel i les tòpiques estrelles que brillen per nosaltres, el que fa d’aquest àlbum una obra molt recomanable.

Teresa Duran Armengol -Faristol-