dimarts, 6 d’octubre de 2015

EL GLOBITO ROJO



MARI, Iela. El globito rojo
Kalandraka, 2006.
ISBN: 8496388247

Kalandraka recupera un clàssic que l’any 1967, quan l’autora el va publicar per primer cop, va contribuir a revolucionar el panorama de la literatura infantil universal per la seva atractiva i innovadora  proposta gràfica: es tracta d’un llibre sense text que destaca pel seu disseny minimalista i depurat. Amb el pas de cada pàgina el lector aprecia el procés de metamorfosi d’un globus en diversos objectes amb els que guarda una semblança: poma, papallona, flor... Amb títols com Un globito rojo va inaugurar un estil gairebé abstracte, que destaca per l‘absència de realisme i un elevat grau de simplificació cromàtica, el que va convertir aquesta obra en un àlbum molt atípic per al públic infantil. D’aquí el seu mèrit en convertir-se en un referent d’aquest gènere en què les paraules es substitueixen per imatges plenes de dinamisme que –lluny del silenci aparent- evoquen múltiples figures.



dimecres, 16 de setembre de 2015

EL TOPO QUE QUERÍA SABER QUIÉN SE HABÍA HECHO AQUELLO EN SU CABEZA


HOLZWARTH, Werner. El Topo que quería saber quién se había hecho aquello en su cabeza
Alfaguara, 2002.
ISBN: 8420443352

Clàssic de la literatura moderna per nens, escrit fa més de vint anys. Premi Andersen l’any 2006. La història conquereix als nens per l’encert i la senzillesa de la seva proposta, però també pel caràcter del seu protagonista, el talp tan poc conformista que no para fins a saber qui li ha fet “allò” al cap.
“Allò” és una caca. Una monumental caca que li ocupa tot el cap. El talp descobreix aquest tocat un matí, al sortir del seu cau. Algú l’ha distingit d’aquesta manera, i desitja esbrinar qui ha estat tan irrespectuós. Però no té ni idea de com i per on començar la recerca. Per tractar de trobar-lo obre una investigació esgotadora, que consisteix en preguntar un per un a tots els animals que va trobant. Tots els animals demostren la seva innocència d’una manera simple i rotunda: llençant als nassos de l’improvisat detectiu una mostra suficient dels seus propis excrements, per treure’l del dubte.
Qualsevol persona que hagi explicat contes algun cop sabrà del divertiment dels petits en les qüestions escatològiques. El lector anirà descobrint les diferències que existeixen entre una diminuta caqueta de cabra o una enorme caca de cavall, per no parlar de l’emplastre que des del cel llencen les aus o de la pastositat pudent que expel·leixen els porcs i a l’acabar la lectura serà tot un expert en excrements animals. La identificació amb el lector que ha de pretendre tota història està aquí claríssima: es dirigeix a un receptor en ple procés de descobriment del seu propi cos o tal vegada estigui aprenent també –amb la dificultat que això comporta- on dimonis es fa “allò”. L’èxit per identificació amb el personatge i el tema està garantit. I el riure també. La història conté grans dosis de sentit de l’humor, però si ajudem una mica amb algunes entonacions a la pregunta repetitiva del talp i certes onomatopeies cada cop que apareix “allò”, el conte es convertirà en un dels predilectes dels lectors.
I com acaba la investigació? Resol el talp la incògnita?
Per descomptat, però com en tota bona història d’intriga, aquesta té també els seus especialistes. Es tracta de dos borinots verds, experts en l’anàlisi científic de tot tipus d’excrements, qui dictaminen a qui pertany el molest assumpte. I ho fan amb una precisió que recorda als més reputats investigadors de la ficció. En un tres i no res dictaminen que l’autor del crim sol pot ser un: Napoleó, el gos del Carnicer. Resolt el misteri, únicament falta el desenllaç, que es faci justícia. I això arriba quan el talp, amb la dignitat, la serietat i la diligència que l’ha caracteritzat durant tot el relat, li retorni a Napoleó “allò” que li va fer al cap. En aquest cas, sembla el més just. Sense triomfalismes. Però la venjança del talp és una merdeta minúscula al cap de l’enorme gos Napoleó. Malgrat això, poc importa: rematada la feina, el talp retorna al seu cau, més digne i crescut que mai.


Care Santos

dissabte, 14 de març de 2015

RECEPTES DE PLUJA I SUCRE


MANZANO, Eva. Receptes de pluja i sucre
Thule, 2014
ISBN: 9788492595457

M’agrada enamorar-me de la tendresa dels llibres. I per això no és fàcil a vegades de trobar-ne que et sedueixin. Parlo d’una tendresa que pot tenir connotacions ben diverses. Pot ser sensual, maternal, pot esbossar-te un somriure, despertar-te ganes d’una carícia… Entre aquests llibres, n’hi ha alguns que, a més, em sedueixen per la seva gràfica. Alguns estan destinats a públics infantils, com el que us comentaré avui -o no-, altres a adults que no defugen una bona història plena de fantasia. Però sigui com sigui, és impossible que deixin indiferent algú que no tingui por de de deixar-se seduir i enamorar per l’art.
Receptes de pluja i sucre és una d’aquestes petites joies que a cada pàgina que fulleges t’arranca un somriure. Només el títol és ja d’una poètica extraordinària.
“Quan era petita, vaig llegir
un llibre de grans que deia
que podies menjar-te la
vida a cullerades.
Aquest llibre de receptes
serveix per endolcir
les emocions que ens
acompanyen cada dia,
i per comprendre que
la imaginació és un
ingredient imprescindible.”
Menjar-se la vida a cullerades, endolcir les emocions, la imaginació com a ingredient imprescindible del viure… Ho subscric tot! I no em digueu que no promet un llibre que comença amb aquesta declaració de principis?
Ens ofereix receptes per a tot tipus d’emocions: por, empatia, estima, felicitat, enveja, respecte, paciència…, acompanyades d’una historieta introductòria i un dibuix a tota pàgina.
Receptes com aquesta per deixar d’estar trist:
1. Sucre, farina, ous. I mig somriure de gat
2. Música de circ
3. Quatre rialles de hiena; si no les trobes, pots intentar riure tu mateix
4. 100g de pessigolles en un peu
5. Enfornar durant 30 minuts
6. Menjar pastís amb més gent, damunt d’un arbre
En fi, es tracta d’una petita delícia que dóna gust de tenir entre els dits… Ens posem a la cuina de les emocions?


EL MONSTRE DE COLORS

LLENAS, Anna. El monstre de colors
Ed. Flamboyant, 2a edició, 2013
ISBN: 9788493987787

Un monstre és el protagonista d'aquest conte, un monstre molt especial que no fa por. Aquest monstre té un problema, no sap què li passa, està confós i atabalat: no sap si està content, trist, enfadat, nerviós,... s'ha fet un embolic amb les seves emocions i ara li toca desfer aquest embolic ja que totes les emocions barrejades no funcionen bé. 
Una nena amiga li ajudarà a classificar les seves emocions en pots, identificant cada sentiment amb un color: el groc del sol per l'alegria, el blau del mar per la tristesa,  el vermell del foc per la ràbia, el negre de la por i el verd dels arbres per la calma. Però a l’arribar al final del conte descobrim el problema real del monstre: està enamorat! I aquí apareix el rosa de l’amor.

És un conte ideal per treballar les emocions i els colors, de manera tendra i fresca. Les il·lustracions de l’autora resulten molt divertides, la tècnica del collage amb cartró li dóna un aire molt atractiu i proper al petit lector.