dilluns, 15 de novembre del 2010

EL PUNT

REYNOLDS, Peter H. El Punt. Barcelona : Serres, cop. 2005.
ISBN 8484881687

El llibre parla d'art, però és absolutament recomanable, tant si us voleu dedicar a la pintura com a la física quàntica (de fet, està dedicat a un professor de matemàtiques que l'autor d'aquesta joieta va tenir quan era infant).

La Vashti no sap per on començar a fer res al taller de plàstica. Està perduda i bloquejada. La professora, però, l'anima a deixar si més no una marca al full en blanc. La nena hi fa un punt, i la mestra li ho fa firmar. Tot és començar.

Fer el primer pas costa molt, ens ve a dir aquesta història envejablement escrita i il·lustrada. Perquè poques vegades es troben àlbums que amb una concisió semblant siguin capaços d'evocar, no sense humor, tantes coses que ens estimulen, de bon de veres, a tirar endavant.

L'optimisme, la gràcia emprada per centrar el tema dins els paràmetres del llenguatge visual, la forma i el format d'aquest llibre ens fa un model a seguir.

Teresa Duran
[Revista Faristol]

EL PEIX IRISAT


PFISTER, Marcus. El peix irisat
Barcelona : Beascoa, 2005
ISBN 8448821920

El peix irisat, amb les seves escates de mil colors, és el peix més bonic de tot l'oceà. Però la seva actitud altiva i orgullosa vers els seus amics, fa que es trobi sol.

Un conte que l'infant recordarà sempre, per la història dolça i enriquidora que narra. El valor de la solidaritat és tracta d'una manera senzilla i entenedora.

Un àlbum molt ben dissenyat on sembla que les il·lustracions prenguin vida.

Belen Solans Pauls, Biblioteca Pública Municipal de Corbins.


L'ÓS QUE ESTIMAVA ELS LLIBRES

HASELEY, Dennis. L'Ós que estimava els llibres. Barcelona : Joventut, 2005.
ISBN 8426133967

Història sobre la màgia de llegir i escoltar històries on l'ós protagonista se sent fascinat per la lectura en veu alta d'uns llibres. Tot i que no entèn res, la veu dolça i harmoniosa de la noia li transmet els sentiments que provoquen les històries que llegeix. Pot servir per fer el paral·lelisme amb els nens i ensenyar-los el que es pot arribar a sentir escoltant lectures en veu alta i la màgia que tenen els llibres.

Un llibre entranyable sobre la fascinació d'escoltar llegir i de l'intens vincle afectiu que es pot aconseguir mitjançant la lectura compartida.

Les il·lustracions omplen de calidesa tot l'espai d'aquest àlbum. Són il·lustracions molt boniques i molt expressives que, amb naturalitat, són capaces de transmetre's les emocions de l'ós i la lectora i mostrar l'ambient de placidesa del moment de la lectura.

Carmen Estevez Lamigueiro, Biblioteca Manuel Vilà i Dalmau, Tossa de Mar

L'AMIC DEL PETIT TIRANOSAURE


SEYVOS, Florence. L'Amic del petit tiranosaure
Barcelona : Corimbo, 2004
ISBN 848470176X

És un llibre per explicar als més petits i també als nens i nenes de fins a 6/7 anys. Es tracta d'una història tendra que ensenya als lectors a posar voluntat per fer les coses, a lluitar per aconseguir objectius. Sembla difícil, però l'enginy d'un petit animal pot aconseguir que un de gros faci coses que mai s'hauria pensat que podria fer.

Les il·lustracions estan molt ben fetes i acompanyen en tot moment la història, fent-la entenedora als més petits.

Mercè Segarra Aixalà, biblioteca Marquès d'Olivart, Les Borges Blanques.

REI I REI

HAAN, Linda. Rei i rei. Barcelona : Serres, cop. 2004.
ISBN 8484881482

Començament tradicional per a un conte d'amor entre prínceps i prínceps que acaba trencant el típic patró de tota la vida de prínceps i princeses sense haver de renunciar a menjar anissos.

Les il·lustracions, molt acolorides, són una original barreja de dibuix i "collage", que talment podrien haver estat obra d'un nen o una nena.

Dolors Arqué Rabionet, Marià Vayreda, 0lot.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

EL REGAL

KESELMAN, Gabriela. El Regal. Barcelona : La Galera, 2007.
8424634020

Com diu el títol, aquest llibre és un regal, un obsequi per a la vista i, també, un joc de pistes.

Els pares protagonistes tenen un nom que elimina tot tipus d'adjectius: els Senyors Bonspares, i com a tals, busquen el millor regal per a l'aniversari d'en Miquelet, el seu fill. Aquest, però, és molt juganer, i els va suggerint un qualificatiu rere un altre per definir allò que desitja. A cada adjectiu, els pares pensen i sota una doble pàgina desplegable s'amaga allò que imaginen i que també pot imaginar el lector, cosa que converteix aquest exemplar en un llibre joc.

El regal és també un conte acumulatiu, com alguns contes tradicionals

CHISPAS Y CASCABELES

RAND, Ann. Chispas y cascabeles. Barbara Fiore, 2006.
ISBN:9788493481130.

Juntament amb el seu significat les paraules tenen una vida sonora i tipogràfica. Els nens solen ser sensibles a això i d'aquí la inspiració que va dur al matrimoni Rand a desenvolupar ja fa quaranta anys un àlbum que destaca per la seva experimentació, frescor, i afinitat amb els petits. Aquest llibre lluny de la mirada sense prejudicis dels infants juntament amb Pequeño 1 (també en Barbara Fiore), gaudeix d'una espontaneïtat, ritme lúdic, i capacitat de propiciar la curiositat. L' adult, per la seva part, trobarà un dels treballs més originals de qui ha estat considerat com un dels grans disenyadors del segle XX.

Gustavo Puerta Leisse
[Revista Educación y Biblioteca]

dimarts, 14 de setembre del 2010

CONTE PER CONTAR MENTRE ES MENJA UN OU FERRAT

BRUNO, Pep. Conte per contar mentre es menja un ou ferrat. Kalandra 2003.
ISBN 8495730456


En tots els relats de tradició oral existeixen diversos recursos narratius de depurada senzillesa i eficàcia. Pep Bruno, expert contador de contes, coneix bé aquests procediments que ha utilitzat per contar aquesta divertida història. El conte amb una clara estructura circular, progresa en un encadenat d'escenes sobre un ritme que estableix un esquema repetitiu. La gallina Anselma ha posat un ou per un nen anomenat Joan. Una succesió de personatges s'alternen per dur-li fins a casa seva. Una vegada allí el seu pare li fregeix per sopar. Un altre cop tots els personatges aniran sortin per interesar-se per aquell ou tan estupend que no els faria res de probar.Quan per fi en Joan s'acabi l'ou s'haurà acabat el conte. Amb conexió amb la història les il·lustracions presenten un aire absurd. Hi ha un encertat ús del collage dins unes imatges a doble pàgina, de tècnica mixta, que juguen amb gran diversitat d'enquadraments i perspectives.


Diego Gutiérrez del Valle
[Seminario i revista Peonza]

QUAN PARI DE NEVAR

KOMAKO, Sakaï. Quan pari de nevar. Corimbo, 2006.
8484700984

Narració minimalista on colors, textures, llum transmetren les sensacions en veure com cauen els flocs de neu al jardí. Un infant-conill es desperta amb la il·lusió de veure nevar, jugar amb la neu i anar en trineu, però potser cal una mica de paciència per poder veure acomplides les expectatives d'un dia tan especial, en el que la neu porta coses bones i també de no tan bones. L'autora ens convida a experimentar la impaciència dels petits moments tan plens de màgia i tan efímers alhora, mentre la imprimeix en la veu narrativa provocant al lector el desig del protagonista.

Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil
[Associació de Mestres Rosa Sensat]

AL CIM DEL MÓN

HOBBIE, Holly. Al cim del món. Barcelona : Edebé, 2004.
ISBN 8423670309

Aquesta és la història d'amistat i vivències compartides on l´impuls dels personatges es compleix en la funció de voler-se conèixer, d'anar més enllà i atrapar coses noves, d' apropar-se a d'altres cultures i experiències. Xano surt en cerca del seu amic Xoni i preocupat per la seva tardança, segueix les seves petjades atravessant el bosc i així arriba a les vies del tren. A partir d'aquí sol el profund coneixement del seu amic li dóna les claus per localitzar-lo i acompanyar-lo en la seva espontània aventura, un viatge al cim del món a Nepal. La il.lustració s'endinsa en fons de relat mitjançant una gama de colors suaus, aigualits, i acords amb el moment, càlids en les escenes quotidianes i de la llar, tons foscos per ambientar el bosc i colors freds sobre un dibuix de perspectives realistes en els paisatges urbans.

Francisca Santacana Guillén
[Asociación Andersen]

divendres, 6 d’agost del 2010

TOM


TORRES, Daniel. Tom
Barcelona. Norma, 1995
ISBN 8479042532

Tots recordem la imatge cinematogràfica del goril·la gegant, al capdamunt de l'Empire State lluitant contra els avions que venen a caçar-lo. Darrera el goril·la apareix un Manhattan a vista d'ocell amb l'imponent edifici Chrysler darrera. La coberta de Tom, l'àlbum creat per Daniel Torres, és un homenatge a aquella aventura de Dong: un gran dinosaure apareix abraçat a l'antena de l'Empire mentre els primers raigs de sol il·luminen els edificis més alts de la Gran Illa. Lluny de la violència de King Kong i d'altres monstres que també van visitar Nova York al cinema, com Godzilla, la mirada de Torres és ingènua, neta i tendra com el propi personatge "un tipus gran, curiós i una mica rondinaire". Tom és un dinosaure que viatja damunt una illa remant amb la seva forta cua. La primera escala de les seves peripècies no podia ser en un altre lloc que a la ciutat de Nova York. Com una guia turística, cada pàgina de l'àlbum és una instantània de la ciutat. Podem veure a Tom pujant per l'estàtua de la Llibertat sobre una aquarel·la que suggereix les desaparegudes Torres Bessones, o la Cinquena Avinguda, o l'edifici Flatiron, una doble pàgina ens descobreix l'entrada al port, una altra un Central Park cridaner. Estampes d'un déjà vu. Els escenaris als que recorre Torres pertanyen al nostre imaginari. Cents de pel·lícules han fet que reconeixem d'immediat cadascun dels racons de Manhattan. Cada dibuix de Torres ens desplaça a una pel·lícula. Times Square, a la pel·lícula Taxi Driver i la veu de Robert de Niro: "Algun dia una pluja de veritat vindrà i netejarà totes aquestes escombraries dels carrers", per citar un exemple.

Però no és únicament l’atmosfera la que es submergeix en el tòpic novaiorquès, la història de Torres ens mostra una ciutat de ritme trepidant, multicultural i cosmopolita, una ciutat de negocis on hi ha un racó per a l'art atrevit. Tom s'acaba convertint en un afamat artista plàstic gràcies a la intervenció d'un nen i el seu pare, crític d'art, qui qualifica la seva obra, en un acte de sublim megalomania, com pop-art prehistòric.

Daniel Torres, en aquesta primera immersió en l'univers infantil, deixa el retrofuturisme que el va fer famós als vuitanta a les pàgines de la revista Cairo (a les hemeroteques podem trobar la seva inoblidable Opium o les aventures espacials de Roco Vargas). Però manté intactes els recursos estilístics de l'escola valenciana de línia clara, de la que és un mestre. Les il·lustracions són netes i detallistes, amb arquitectures traçades a tiralínies; les composicions equilibrades; els plànols mesurats perfectament combinats, i el treball de color molt harmònic i modulat.

Les aventures de Tom no acaben a Nova York, l’historicista valencià va traslladar l'entranyable dinosaure a les ciutats de París i Els Àngels.

Samuel Alonso Omeñaca
[Revista Bloc]

L'ARBRE GENERÓS

SILVERSTEIN, Shel. L'Arbre generós. Barcelona : Zendrera Zariquiey, 2000.
ISBN 8484180425

Publicat per primera vegada el 1964 l'edició permet apropar al lector en llengua catalana una història profundament commovedora i, a la vegada trista, d'una bella serenitat. Conta l'estreta relació d'amistat entre un arbre i un nen i els avatars que sofreix a mesura que amb el pas del temps converteix a aquest en un jove, un adult i, finalment, un vell. La generositat i la fidelitat de l'arbre contrasten amb la despreocupació i l'oblit del seu amic i converteix el llibre, entre altres possibles lectures, en una alegoria de la relació de l'ésser humà amb la naturalesa. Un llibre valent, dur, que desperta intenses emocions i, difícilment, deixarà impassible al lector.

El text, sintètic, estructurat sòlidament al voltant d'un esquema circular, troba el seu complement perfecte en unes il·lustracions sòbries, sense color i que, en la composició de la pàgina juguen encertadament amb els grans espais en blanc. Un llibre per a compartir i per a conservar en la memòria del cor.

DGV

¡A BAÑARSE!

GOMI, Taro. ¡A bañarse!. Vigo : Faktoría K de libros, 2007.
ISBN 9788493512224

Àlbum protagonitzat per un nen disfressat de lleó, i també, sota aquesta disfressa, d'ós! I després sorgeix el propi nen. Es va treient la roba per iniciar una nova i divertida tasca, la de l'hora del bany, davant la mirada de la mare, absent en les imatges, però la presència de la qual es perceb a tota la història. Les il·lustracions, a l'estil dels dibuixos infantils, mostren el procés que segueix el nen fins quedar completament despullat. L'autonomia personal i el cos humà són temes que l'autor presenta mitjançant imatges, onomatopeis i recursos creatius que capten l'atenció del lector.


Marisa Pata Galante
[Fundación Germán Sánchez Ruipérez]

LA RATERA

MORGENSTERN, Christian. La Ratera. Barcelona : Joventut, 2007.
ISBN 9788426136022

Escenificació d'un extraordinari poema de l'alemany Christian Morgenstern. A la casa de Palström s'ha colat un ratolí que buida el rebost, i no hi ha manera de treure'l d'allí. Per sort el visita un amic amb bombons a la mà i enginyoses idees per a capturar al ratolí sense recórrer a la violència. La construcció d'una gran trampa i la creació d'una serenata nocturna serviran d'ham per atrapar a la fi al petit animaló. L'escenari són uns camps i boscos preciosos en els quals es dibuixen, retallades, les figures dels personatges, amb la qual cosa es dóna diferents plans de visió i profunditat del paisatge.

Oblit Baseiria Virgili
[Revista Faristol]

dijous, 5 d’agost del 2010

OLIVIA


FALCONER, Ian. Olivia
Barcelona. Serres, 2001.
ISBN 8484880176

El llibre-àlbum Olivia és abans de res una experiència exquisida.
Pot un lector assistir com espectador a l'art de viure la infància amb tota la intensitat de què algú és capaç? Amb l'Olivia, la porqueta-nena, això és possible.
Pot un lector (el que encara no sap llegir, el que fa temps que en sap, no importa) començar a sentir que tant pot ser dit amb sol tres colors (vermells, blanc i negre) aprofitats en tota la seva potencialitat i delicadesa? Ian Falconer s'encarrega de què la síntesi cromàtica es converteixi en una multiplicació de sentits.
Olivia és una nena-porqueta especialment intensa. En la contraportada, un asterisc aclareix al peu que "és molt bona per cansar a la gent". Tot és portat a les últimes conseqüències per ella. La vida no té límits quan es tracta de moure's, emprovar-se roba, jugar, gaudir de l'art (música, plàstica, llibres, fins castells de sorra)... I els seus pares-porquets la deixen fer, malgrat el seu esgotament, o negocien a favor de la seva sensibilitat, quan en la seva llibertat té conseqüències sobre la seva vida infantil o familiar. Això passa, quan per exemple, després de veure al museu un quadre del pintor contemporani Jackson Pollock, intenta emular la seva estètica abstracta en una de les parets de casa seva. O quan el seu pare, després d'una lleu discussió, acaba acceptant que s'emporti sol tres dels cinc llibres que Olivia pensava endur-se al llit. La visió de les dues, mare i filla, dins el llit llegint un llibre sobre Maria Callas en una imatge en carbonet que ocupa tota la fulla, és una escena lectora més eloqüent que el millor dels discursos sobre la lectura.
Com un simpàtic contrapunt, darrera d'Olivia, hi ha un germanet-porquet petit que queda en segon pla, mentre es dedica a imitar-la, a admirar-la, o a perdre's en el seu món encara massa petit com per comprendre els arravataments artístics de la seva germana.
L'entramat d'escenes quotidianes es sosté en l'art d'expandir textos mínims amb imatges belles i sòbries (mai s'ha vist tanta elegància en una família de porcs). Aquestes imatges destaquen encara més gràcies a un disseny gràfic en què sobre un fons blanc sense marcs ni límits sembla surar aquesta ficció tricolor.
L'economia del codi escrit i la seva variada ubicació en l'espai del full reforça el caràcter poètic d'aquelles paraules que semblen estendre les seves ales cap a l'expressió plàstica.
Quan es tanca l'última pàgina d'Olivia de Ian Falconer se sent una irresistible temptació de tornar a començar: és un d'aquests llibres que, com diu Italo Calvino, mai acaben de dir el que han de dir.

Cecilia Bajour

ENAMORADOS

DAUTREMER, Rébecca. Enamorados. [Madrid] : Kókinos, 2008.
ISBN 8488342470

La Salomé està una mica enfadada perquè l'Ernesto no para de molestar-la i quan li ho explica a la seva mare, aquesta li diu que segurament ho fa perquè està enamorat. Però, què és això d'estar enamorat?
Llibre molt dolç que, com molt bé diu el títol, parla de l'amor entre les persones. La qüestió és com poden entendre els més petits aquest sentiment i com ens l'explica l'autora del llibre a través dels graciosos comentaris que fan els protagonistes del conte. Penso que és un llibre molt indicat per introduir aquest concepte als més petits, ja que ho fa de manera diveretida i exagerant les situacions plantejades per fer-ho més clar.
Les il·lustrascions són molt espectaculars i, d'acord amb el tema del llbire, en els dibuixos predominen els tons rosats i vermells. Combina les il·lustracions amb dibuixos que semblen fets pels mateixos nens, que mostren la seva manera de veure les coses.

Núria Arbós
[Bibliteca Margarida de Montferrat. Balaguer]

EL PÁJARO Y LA PRINCESA



VENTURA, Antonio. El Pájaro y la princesa

México. Fondo de Cultura Económica, 2001
ISBN 9681663586

Enigmàtic i suggeridor, com habitualment sol ser la bona poesia, és aquest relat d'Antonio Ventura. A diferència del text concebut pel seu excel·lent àlbum El tren, aquí l'autor ha apostat per un llenguatge més estilitzat i simbòlic, que demana la participació activa del lector per a completar els seus sentits. Malgrat que a primera vista pugui semblar un llibre per a nens petits, no creiem que sigui aquest el destinatari que pugui acollir-lo i gaudir-lo amb més profit, el sentim més proper a la sensibilitat d'un preadolescent. És clar que quan es parla d'obres literàries i de lectors, totes les fórmules sobre la seva possible recepció solen trencar-se. Darrera la seva aparent senzillesa, aquest llibre d'estirp borgiana pot ser interpretat de múltiples maneres, com una paràbola sobre com el coneixement impulsa als éssers humans a assumir el seu propi destí, a ser, valgui la redundància, més humans, i a abandonar les seves torres de marfil. El pájaro y la princesa ens recorda, també, com la vida truca a les nostres portes i ens arrossega el seu corrent. Les il·lustracions de Teresa Novoa complementen i amplien les ressonàncies de les paraules amb dibuixos delicats, misteriosos i de desarmant senzillesa.
El 1999, aquest llibre va rebre el premi del IV concurs de llibre il·lustrat A la orilla del viento.

Sergio Andricaín, sociòleg, crític i editor cubà

dimarts, 3 d’agost del 2010

EL SOLDAT I LA NENA



SIERRA I FABRA, Jordi / PIÉROLA, Mabel. El Soldat i la nena. Barcelona : Destino, 2003.

ISBN 8497089294



Aquesta és una delicada paràbola sobre la guerra, pensada i escrita per conmoure el lector. Un soldat, sol enmig del camp de batalla, veru la bla que l'ha de matar aturant-se a un pam del seu cap. I aquesta congelació del temps permet a l'autor iniciar una exploració del perquè de les guerres, no pas mancada d'aquells tòpics demagògics que fan més fàcil la comprensió dels lectors. Ara bé, l'estil és superb: les frases breus, les el·lipsis retòriques, les metàfores, estan ben elaborades i atorguen qualitat a l'obra.


Una obra ben difícil d'il·lustrar on Mabel Piérola ha optat per congelar escenaris, esqueixant fons i formes, a fi de donar relleu a unes figures estàtiques i manieristes.


La maquetació, emperò, aconsegueix un punt de dinamisme presentant en pàgines alternatives el progressiu avenç de la bala fatal, de manera que el temps del relat es tensa.


En definitiva, un conte que polsa les cordes més emotives per reclamar la pau.


Teresa Duran

[Revista Faristol]



divendres, 9 de juliol del 2010

22 HUÉRFANOS

VELDKAMP, Tjibbe. 22 huérfanos. México D.F : Fondo de Cultura Económica, 2000.
ISBN 9681662911

Es tracta d'un àlbum que desenvolupa, amb gran sentit de l'humor i un punt de vista molt poc políticament correcte, el possible conflicte entre la necessitat que té un nen de jugar i la conveniència de certa disciplina imposada pels adults.
Els vint-i-dos nens d'un orfenat -entre els que es pot reconèixer a personatges com Mowgli, Ventafocs, Pipa, Oliver Twist, Batman i un elefant que recorda a Elmer- no tenen joguines però sí imaginació, i s'ho passen d'allò més bé inventant formes, de vegades una mica arriscades, de divertir-se. Fins que arriba una directora massa rígida que prefereix la seguretat de l'avorriment al perill de la llibertat: tots al llit. Però el nen és un triomfador, i sempre sap cercar solucions. En aquest cas consisteix, mitjançant una enginyosa i divertida broma, que l'adult recordi la seva infància i es faci còmplice dels seus jocs.
Les il·lustracions de Hopman, perfectament adequades a la comicitat de la peripècia, són de traços àgils, colors matissats i ben seqüenciades, de manera que pot entendre's el nucli de la història sense necessitat del text. Recorden a Quentin Blake. Hopman, artista holandès va obtenir el premi Pincel de Plata per aquest llibre.

En definitiva, àlbum recomanable per a primers lectors, molt divertit i no exempt de qualitat artística, tant en la ironia del text, impecable, com en les provocadores imatges.

Pepe Morán
[Especialista i crític de literatura infantil]

LA VENTAFOCS

JANÉ, Albert / FORESTIER, Isabelle. La Ventafocs. Barcelona : Cercle de Lectors [etc.], 2002.
ISBN 8422692163

Aquesta nova Ventafocs és una luxosa edició de gran format.
La història que realitza Isabelle Forestier és al vegada clàssica, actual, moderna i futurista. Clàssica, per la creació dels personatges, amb trets propers a la bellesa i on el grotesc i el lleig no tenen cabuda. Així mateix, aconsegueix crear amb les expressions dels protagonistes una evolució dels sentiments basats en la història: pena i desemparament al principi, il·lusió, decepció i alegria al final. Aconsegueix actualitzar el conte i situar-lo als nostres dies amb petits objectes que apareixen a les il·lustracions, com un rellotge digital o una taula de planxar. La modernitat li dóna Isabelle amb els vestits i els pentinats femenins; veure aquest conte és com estar davant una desfilada de moda en una passarel·la. També els rellotges i les làmpades contribueixen a donar aquesta sensació. El futurisme l'aporta la carrossa amb la que Ventafocs va al ball i un element emblemàtic: les sabates de cristall.
La il·lustradora francesa crea una història de personatges, on els ambients (palau, casa, fons) no tenen importància i centra tota la seva atenció en els protagonistes que elabora mitjançant un esplèndid domini del dibuix. El color, aplicat amb pastel, dóna relleu al caràcter vaporós de cadascuna de les imatges.

Revista Peonza

EL PETIT POLZET

JANÉ, Albert. El Petit Polzet. Barcelona : Cercle de Lectors [etc.], 2002.
ISBN 8422692112

Premi al Llibre Millor Editat de l'any 2002 en la categoria infantil i juvenil, concedit pel Ministeri de Cultura. Forma part d'una col·lecció de contes clàssics il·lustrats dels germans Grimm i de Perrault, publicat per Aura Comunicació i que presenta el segell d'exquisida qualitat formal i de continguts que caracteritza tots els projectes de l'editorial des de fa anys. Estem davant una sèrie de llibre de gran format en cartoné i lloms en tela, amb un exel·lent disseny gràfic que inclou imatges a color a doble pàgina, una curosa tipografia i nombrosos detalls de bon gust. La nòmina d'artistes col·laboradors es representativa de la millor il·lustració espanyola actual i incorpora una presència de fora de les nostres fronteres (la francesa Isabelle Forrestier).
Aquest Polzet proposa una versió directament inspirada en l'original de Perrault que, contràriament a tantes adaptacions reduccionistes i ensucrades del conte, no eludeix els elements més polèmics, fins i tot inclou la moralina final. Miguel Ángel Pacheco ofereix una interpretació del conte que apareix davant del lector amb la frescor i l'originalitat d'una primera mirada sobre aquest clàssic. La seva visió, que es manté al marge de les truculències, resulta per moments torbadora, irònica i fins obertament humorística. Les botes de set llegües es presenten en una clau industrial; l'ogre, que té l'aspecte d'un dictador militar sudamericà, recorda al Frankenstein de la versió cinematogràfica de Kenneth Branagh; i la resta de personatges mostren un aspecte més ajustat al tradicional. La imatge final (una il·lustració a doble pàgina, quasi de mida pòster) resulta antològica: un retrat de família adinerada (amb baldufa inclosa), d'aires anys vint sobre fons del Taj Mahal. Un llibre que apel·la al gaudi de la intel·ligència i dels sentits.

D.G.V.
[Revista Peonza]

RIS, RAS

MOSS, Miriam. Ris, ras. Barcelona : Serres, cop. 2001.
ISBN 8484880397

"Ris, ras, sóc un poll sense nom. Ris, ras, m'agrada pessigar. Ris, ras, la mestra es rasca i es rasca. Ris, ras, poso ous aquí i allà". Aquesta és la cançó que canta el primer poll que entra a la classe de la senyoreta Calipso. Ris, ras és un atractiu àlbum que narra el procés que va des de l'entrada del poll en una aula, passant per l'escampada d'ous en caps d'alumnes i de profesora, fins a la seva eliminació, amb altres ingredients singulars i interessants.
Ris, ras no és un llibre per a infants innovador, ni tampoc tan original en el plantejament com ¡Devolvedme mis piojos!, ni d'aquells que passarà a la història i esdevindrà un model, però sí que és un conte ben narrat, senzill, sense pretensions i simpàtic.
Es fa llegir amb ganes, però sobretot es fa observar amb atenció. Destaquen especialment els punts de vista de les il·lustracions, alguns enfocats de de la perspectiva del poll que arriba a la classe, amb excel·lents "picats" sobre un aula molt actual i multiètincia, i sobre els caps dels alumnes. L'estil de les il·lustracions és originla, desenfadat i un pèl surrealista, amb figures estàtiques i expressions ingènues. Un àlbum interessant que ens pot fer riure i treu-hi tot el ferro i tota la picoar que pugui contenir.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

ANGELINA BALLARINA

HOLABIRD, Katharine. Angelina ballarina. Barcelona: Elfons, 2004.
ISBN 8484231550

L'Angelina és una rateta que el que més desitja entre totes les coses és ser ballarina. Per aquest motiu es passa tot el dia bellugant-se i ballant sense pensar en fer res més. Els seus pares, ben amoïnats, finalment trogen la solució per al problema: assistir a classes de ballet.
Es tracta d'un àlbum molt dolç amb una història en la que més d'un menut si pot sentir identifidat quan no se sent comprès per la gent que l'envolota i més d'un gran pot reflexionar en el fet que sempre es pot trobar alguna solució als comportament, aparentment, més irrackonals dels petits.
Il·lustracions molt abundant, riques en detalls i ben integrades dins el text.

Elena Rams Rams
[Biblioteca Mercè Rodoreda. Castell-Platja d'Aro]

LA LOLA AMB ALES

DUNBAR, Polly. La Lola amb ales. Barcelona : Serres, cop. 2004.
ISBN 8484881539
Lola està sola, es sent trista i tot li sembla gris, menys l'alegre quadre de la seva habitació plena de bells i exòtics ocells de molts colors. Pensa que aquest seria un bon lloc per a viure. Això l'anima i es posa un barret de color verd, però encara ho veu tot de gris, per la qual cosa continua vestint-se de color: mitges grogues, sabates blaves, vestit rosa, vermell als llavis, pintures de colors a la cara i ratlles als braços. Així li marxa la tristesa i al seu voltant gira un munt de colors, bombolles, estels i taques, i després dos formoses ales la transporten a l'idíl·lic quadre. La fantasia i el color són un camí per al canvi d'ànim, però la brillant explosió no treu la tornada a la realitat i a la tasca de recollir l'utilitzat.
Il·lustració alegre i colorista, de fons neutres i emmarcats que, a través de la figura de la Lola, es desborden en múltiples colors i, ja amb ella dins del quadre, les pàgines s'omplen de color i moviment.

Francisca Santacana Guillén
[Asociació Andersen]

FREDERICK

LIONNI, Leo. Frederick
Kalandraka, 2006.
ISBN 8493375918

Lionni, en aquest àlbum ja clàssic, s'inspira en la fàbula de la cigala i la formiga, transformant-la i enriquint-la de continguts moderns, com l'aceptació del diferent i de la pròpia identitat.
Una família de ratolins emmagatzema aliments per a l'hivern. Frederik, un ratolí contemplatiu i aparentment gandul, sembla que no col·labora. Però quan arriba l'hivern, llarg i avorrit, i s'acaben les provisions, Frederik dóna a la resta el que ha guardat per a aquests moments: raigs de sol, colors i paraules. El petit Frederik és un poeta.
L'autor introdueix les tècniques del collage i la monotipia, tant del gust dels nens, i resol gràficament el conte amb sobrietat a través de senzills recursos, com diferenciar a Frederik (l'únic que té nom) dels altres ratolins a través de mirades, gestos i la seva posició a la pàgina.

Revista Babar

EL GRAN ÓS QUE ES VA EMPASSAR UNA MOSCA

PHILLIPS, Trish. El Gran ós que es va empassar una mosca. Barcelona : Combel, 2007.
ISBN 978849825196-6

Un ós surt de cacera per trobar alguna cosa per menjar, però la tasca serà difícil de dur a terme. Història encadenada que comença amb la mosca que es vol empassar l'ós però abans arriba el cuc de terra i després l'ocell i el gat fins arribar a l'animal més gran que serà l'últim a qui clavarà la mossegada a tots. El llibre és en format desplegable (pop-up) i n'és destacable la imatge de la gran boca de l'ós amb els animals dintre seu i que, amb la tècnica del desplegable, ens ofereix aquesta visió en relleu d'un dins de l'altre, del més gran al més petit.

Oblit Baseiria Virgili
[ClijCAT. Revista Faristol]

dijous, 8 de juliol del 2010

ME GUSTA

SOBRINO, Javier. Me gusta. Madrid: Kókinos, 2002.
ISBN 8488342357

A l'igual que el seu anterior llibre Aldebarán, aquest segon llibre de Javier Sobrino és , abans que res, una evocació de les sensacions i emocions de la infància. L'autor gira la seva mirada sobre aquest edat en què el món s'ofereix generós a la interminable exploració, quan tot és possible i el temps sol es conjuga en present. Del retrobament amb aquest ahir de perfils borrosos com en un somni, extrau un grapat d'impressions curosament escollides que remeten a moments fugissers de plenitud i benestar. Els nens protagonistes troben una serena felicitat en el joc, en el contacte amb la natura, en la presència amiga dels altres, en l'exercici de la imaginació: "M'agrada dormir...bressolat pels estels i amb la meva cara prop teu". Tot apel·la en aquest llibre als sentits; des del sonor contingut dels seus breus texts rimats fins a les il·lustracions que, en el seu esbós, dibuixen volums i traslladen el gest del llapis de Noemí Villamuza. L'acurada edició, tapa dura i gran format, reforcen la intensitat d'unes imatges que es desplegen sobre la generosa doble pàgina fins traspassar-la. Són figures compactes que destaquen els seus perfils molt definits sobre el fons del paper i que incorporen el to poètic i delicat del text.
Després de tancar el llibre, al lector se li obre una fulla en blanc immensa com el cel sobre la què escriure i dibuixar tot allò del que pugui afirmar: M'agrada.

D.G.V.

LA MUJER QUE COCINABA PALABRAS

GONZÁLEZ VILAR, Catalina. La Mujer que cocinaba palabras. Madrid : Anaya, 2003.
ISBN 8466727264

Un àlbum que crida l'atenció sobre les paraules i la seva sonoritat. Una dona viu envoltada de paraules: les estovalles, els llençols i tovallons de la seva casa destil·len paraules. La dona les cuina, les consumeix, es dutxa i s'escalfa amb elles i també rega les seves plantes que, en lloc de fruits donen refranys. El text consisteix en una enumeració en la què un motiu fantàstic, les paraules com a objectes, és el punt de partida per cridar l'atenció sobre l'aspecte material de les paraules: paraules en totes les seves formes; soles i enllaçades com embarbussaments, novel·les o contes. Paraules que s'assaboreixen,s 'amassen i es cuinen "La dona que menjava paraules fregides, xamuscades, crues i també a la planxa, bullides..."
Aquestes paraules manuscrites en una tipografia angulosa, a l'integrar-se a la gràfica, funcionen com a elements il·lustratius que es materialitzen com so i imatge, invitant el lector a apropar-se de forma lliure i descontextualitzada a algunes de les més boniques i sonores: petó, llana caragola, mandarina, bombolla, suce, cristall, huracà...
Les pàgines d'aquest àlbum resulten molt blanques i acullen a aquarel·les senxeilles i no seqüenciades les transparències de les quals cedeixen protagonisme a les lletres i a les paraules; de manera quel a figura humana queda simplificada en pocs traços, mentre que els teixits i lletres són molt més densos.
Hi ha poc que contar i que descriure, es tracta més aviat d'una invitació a adonar-se de què el llenguatge no és transparent, no és únicament un mitjà, sinó que és en si mateix. La mujer que cocinaba palabras pot ser utilitzat com una porta d'entrada a aquest aprenentatge lingüístic. Un tema complicat introdu¨t de forma senzilla, la coherència gràfica i la integració entre text i imatge figuren entre els principals mèrits d'aquest àlbum que va obtenir el Segon Premi en el III Certàmen Internacional d'Àlbum Il·lustrat "Ciutat d'Alacant" 2003.

Maria Cecilia Silva-Díaz
[Revista Babar]

L'HOME MÉS PELUT DEL MÓN

ISTVAN. L'Home més pelut del món. Barcelona : Tàndem, 2003.
ISBN 8481314676

D'igual manera que en una nit amb lluna plena, de de la coberta fosca d'aquest llibre ens fiten uns ulls grossos, com dues boles de foc que anaren a eixir d'òrbita per guiar-nos cap al seu interior on, quin descans!, viuen els colors i un ésser extraordinari que descobrireu passa a passa, tant si sou escèptics com si no aneu escassos d'imaginació.
Llavors comença la immersió, i un cop dins del túnel de colors i envoltats de molt pèl, ensopegareu amb un personatge peculiar: un home, pelut, pelut, que per voler canviar la seva imatge, pateix desventures i maldecaps!
Un dia, L'home més pelut del món decideix acceptar-se tal com era i des d'aquell moment esdevé un persontage feliç i famós. Així es podria resumir el missatge paròdia del món publicitari que amb tendresa ens envia Istvansch. Una historieta envernissada amb humor negre i amb uns recursos visuals dinàmics i innovadors -com ara el joc de l'artista amb pantones de diferents colors que il·lustren el text-. No hi falten tampoc els canvis de tipografies i d'ubicació dels caràcters i unes combinacions cromàtiques impactants que desperten, pàgina rera pàgina, tot un fum de sentiments: sorpreses, ensurts, ganes de riure, i de vegades, llàstima.

Lourdes Toledo

L'ERIÇÓ

ROLDÁN, Gustavo. L'Eriçó. Barcelona : Thule, cop. 2007.
ISBN 9788496473645

Simpàtic conte d'animals il·lustrat, protagonitzat per un eriçó famolenc que demana ajuda a un ocell i a una girafa per abastar les fruites que penjen d'un arbre molt alt. Per a la seva sorpresa, els dos es mengen tota la fruita, així que, quan té l'oportunitat de demanar ajuda a un altre animal (un elefant), l'eriçó s'ho pensa dues vegades, canvia d'estratègia i aconsegueix que l'elefant l'ajudi sense que ho sàpiga. Un conte enginyós, divertit i molt fàcil d'entendre, en el qual destaquen les il·lustracions, de traç net, que resulten molt expressives i afegeixen dinamisme i comicitat a la història.

Victoria Fernández
[Revista Clij]

L'OGRE, EL LLOP, LA NENA I EL PASTÍS

CORENTIN, Philippe. L'Ogre, el llop, la nena i el pastís. Barcelona : Corimbo, 2004.
ISBN 8484701581

Un ogre que ha tingut molt bon dia retorna al seu castell amb un llop, una nena i un deliciós pastís. A l'arribar al riu sorgeix el problema: ¿com creuar i evitar que la nena es mengi el pastís i el llop li doni una queixalaa a la nena i l'ogre es quedi sense sopar si la barqueta és tan petita que sol hi caben dos passatgers? Per descobrir cóm resol l'enigma, s'ha d'acompanyar a l'ogre en l'anar i venir de riba a riba. A partir d'aquest joc de lògica es construeix un conte i, tant per als qui coneixen la història com per als qui creuen conèixer-la, a tots els sorprendrà les il·lustracions, de traç tradicional i colors suaus, amb tocs còmics. Les imatges de la nena, l'ogre, el llop i fins el pastís tenen tants detalls que mereix la pena aturar-s'hi a cada pàgina. El format apaisat i les solapes fan més àgil l'acció i més atractiva la lectura. I quan acaba el text i sembla que s'acaba la història, les il·lustracions regalen un segon final.

Susana Martínez Martínez
[Seminario de Literatura Infantil y Juvenil de Guadalara]

SOPA DE PEDRA

VAUGELADE, Anaïs. Sopa de pedra. Barcelona : Corimbo, 2001.
ISBN 8495150956

Es podria catalogar com un conte enigmàtic, intrigant i sorprenent. L'autor utilitza una trama acumulativa, com la d'alguns contes tradicionals, amb animals humanitzats i típics protagonistes a molts d'aquests relats populars.
Una nit d'hivern, un llop vell s'acosta a un poble habitat per animals. Trucà a casa de la gallina, però aquesta no gosa obrir-lo. El llop aconsegueix que el deixi entrar, tot argumentant la seva vellesa i la deliciosa sopa de pedra que vol preparar. De mica en mica, la curiositat dels veïns (porc, ànec, cavall...) els portarà a casa de la gallina, on acabaran col·laborant a fer i compartir una sopa cada cop més gustosa. El que semblava un parany del llop per menjar-se als habitants del poble, com a tants contes, acaba amb una animada vetllada i un comiat ben sorprenent, seguint el magnífic i misteriós to del text i de les il·lustracions.
Amb elements tradicionals i amb unes il·lustracions frapants, el llop de Vaugelade aconsegueix ficar-se els animals i els lectors a la butxaca fins a la fi, com tot bon conte, expliqui el que expliqui.

MOLIST, Pep. Els llibres tranquils: el curs de la vida a través de la literatura infantil. Lleida: Pagès, 2003.

ELS TRES PORQUETS

WIESNER, David. Els Tres porquets. Barcelona : Joventut, 2003.
ISBN 8426132928

Malgrat que les tramposes primeres pàgines puguin induir-nos a creure el contrari, no es tracta simplement d'una nova versió de Els tres porquets. Wiesner pren els seus personatges i el punt de partida del famós conte de la tradició oral per a concebre un intel·ligent joc semàntic i espacial. Els porquets escapen, amb desconcert del llop, dels "sets escenogràfics" en què transcorria la història, s'introdueixen lúdicament en altres contes i acaben portant un drac i un gat violinista al seu argument original. És clar, que qualsevol intent d'explicar amb paraules aquest àlbum sol serà un apropament a l'experiència insustituïble que representa introduir-se a les seves pàgines.
El treball d'il·lustració i de narrativa visual, que barreja estils de representació i tècniques diferents -aquarel·la, tintes, guach, llàpis de colors- és extraordinari. Els límits de les pàgines semblen esborrar-se per a què els personatges passegin per diferents universos amb la complicitat sorpresa del lector. Poques vegades un àlbum amb tanta inventiva ha aconseguit la medalla Caldecott (que amb freqüència sembla estar reservada per llibres bells, però no atrevits en la seva concepció); aquest ho va aconseguir el 2002.

Antonio Orlando Rodríguez
[autor i investigador literari cubà]